Bartomeu aguanta: "No hi ha motius per dimitir"

BarcelonaJosep Maria Bartomeu segueix resistint. La reunió d’ahir al Camp Nou va servir perquè la junta es ratifiqués a si mateixa malgrat l’amenaça que suposa per al seu mandat el vot de censura que hi ha convocat per als dies 1 i 2 de novembre, una data que no ha decidit ningú unilateralment sinó que és la que respon als terminis marcats pels estatuts de l’entitat. Per continuar habitant la llotja, la cúpula va argumentar que encara no té la resolució del Procicat a la mà sobre l’últim protocol enviat pel club per fer el referèndum en una única seu: l’estadi blaugrana. Un cop l’òrgan de la Generalitat emeti un veredicte, la junta es tornarà a reunir, previsiblement demà, per decidir si tira o no tira endavant la moció que 20.000 socis van demanar amb la seva signatura fa més d’un mes.

Després d’anar a la Guàrdia Civil amb un plec de butlletes suposadament falses amb l'ànim (sense èxit) de paralitzar la votació, el Barça ha intentat els últims dies ajornar-la amb l'excusa d'adaptar-la a les mesures sanitàries exigides per les autoritats. Des del primer moment el club ha pretès dilatar al màxim els terminis amb l’esperança que, per l’evolució de la pandèmia, les autoritats es veiessin obligades a impedir que els socis anessin a les urnes. El president barcelonista fins i tot va arribar a enviar diumenge a la nit una carta al vicepresident de Catalunya amb funcions de president, Pere Aragonès, criticant el Govern per permetre un vot de censura per Tots Sants en context de pandèmia, en una única seu, amb el toc de queda acabat d’aprovar i davant “un risc elevadíssim de contagi” per l’avançada edat de la massa social amb dret de vot (58 anys de mitjana). La resposta va ser que, amb la situació actual, greu però no crítica, la votació es podia celebrar perfectament.

En la compareixença posterior a la reunió de junta, Bartomeu, visiblement afectat per la pressió de les últimes jornades, va manifestar la seva “perplexitat” per les “decisions contradictòries del Govern”. Segons el seu criteri, no és coherent demanar l’aplicació de l’estat d’alarma i alhora no donar 15 dies de marge al Barça per organitzar un referèndum descentralitzat “per tenir més participació i facilitar les coses en un context de mobilitat restringida”. La proposta inicial, va dir, era que es pogués votar en 21 seus, 13 a Catalunya i les altres repartides per la resta de l’Estat. Però, sense aquesta pròrroga de dues setmanes, justificava: “És impossible preparar la logística”. El mandatari culer va negar que la directiva hagi volgut “paralitzar res” des de la validació de les quasi 20.000 signatures. “Tenim el màxim respecte pels socis que van firmar a favor de la iniciativa”, va afegir.

Tot i ser qüestionat diverses vegades pel dubtós procediment de la seva junta envers la moció, sobretot tenint en compte que els impulsors de la iniciativa van entregar els suports a mitjans del mes passat, Bartomeu va repetir una vegada i una altra que no hi haurà cap decisió contundent fins que el Procicat no es pronunciï sobre l’últim protocol presentat. El president va voler deixar clar que els punts de vista de la reunió van ser “unànimes” i que no es va plantejar plegar ni tan sols quan Leo Messi va enviar el burofax per marxar del club. “No hi ha motius per dimitir. Seria un mal moment per deixar el Barça en mans d’una gestora, que no podria prendre decisions que es necessiten en el dia a dia. Són dies complexos, extraordinaris. Després d’una guerra, aquest és el moment més difícil que viu el club”, va justificar.

De fet, Bartomeu va aprofitar l'aparició pública per recordar que el Barça viu una situació econòmica greu per la pandèmia i va justificar la constitució d’una mesa de negociació per reformular els salaris dels treballadors esportius i no esportius de l’entitat. “Amb molts jugadors hem tancat acords en les últimes setmanes i els vull agrair la comprensió. Abans del 5 de novembre, que és quan acaba la taula de negociació, espero arribar a acords també amb els jugadors que de moment no ho han acceptat”, va explicar el president, que va precisar que no es planteja una rebaixa salarial sinó “una adequació a l’economia actual del club”. Una economia que projecta un exercici amb 828 milions d’ingressos, 797 de despeses i només un de benefici després d’impostos.

“Una violació flagrant dels estatuts”

El dia començava a Barcelona amb una compareixença de premsa de Més que una moció, que havia de servir perquè la plataforma presentés la campanya a favor del sí (a la destitució de la directiva) de cara a la moció de censura. Però, sense que el vot s’hagi convocat formalment, aquest grup va optar per enviar un ultimàtum a Bartomeu: donava de marge fins avui a les 9 del matí per convocar-lo o, si no, emprendria accions jurídiques “per haver violat de manera flagrant els estatuts”. Més que una moció no va voler concretar de quines mesures es tractava, tot i que fonts de la plataforma reconeixien que l’estratègia passa per buscar una via que agilitzi el procés i obtingui una “resolució ràpida”, per evitar que el cas s’eternitzi als jutjats.

Aquest grup, que va contribuir decisivament a l’èxit del vot de censura impulsat per Jordi Farré, confia que s’acabi forçant la junta de Bartomeu a posar les urnes el dia 1 i 2 d’octubre. “No poden dir que no han tingut temps. Haver-s’hi posat abans”, comentava un dels portaveus, Marc Duch, que rebatia també la crítica del Barça a la Generalitat per no impedir la votació i, al mateix moment, demanar l’estat d’alarma. “Ni votarem en restaurants, ni en bars, ni ho farem a les 12 de la nit. Votar durant la pandèmia és factible. Com ja s’ha votat a Xile o es votarà a Bolívia i als Estats Units”.

El futur del Barça està en mans de la decisió del Procicat, de la reacció de la directiva i del recurs de Més que una moció. La setmana es pot fer molt llarga als despatxos del Camp Nou.