Quan vegis la samarreta retirada, sabràs que has fet bé les coses

BarcelonaÉs dur retirar-te quan tu vols seguir, però el Víctor Tomás ho ha afrontat molt bé. Ha assumit que amb l’handbol no s’acaba la vida, que queda molt al davant. El més important per a ell és poder gaudir de la seva família i de la gent que l’envolta. El Víctor és un exemple, un mirall on els joves s’han de mirar. És aquell nen que va pujar amb 17 anys al primer equip, es va consolidar i va acabar sent capità. A més, la seva manera de ser i de fer, amb treball i esforç diari, sempre ha de ser un exemple per als altres.

Els seus valors encaixen a la perfecció amb el Barça. És un líder dins i fora de la pista, i que s’ha guanyat el respecte de tothom. Imagino que d’aquí a final de temporada rebrà homenatges a les pistes on jugui, i segur que el següent partit al Palau Blaugrana serà especial perquè rebrà l’estima de l’afició. A partir d’aquí és millor no pensar-hi, jugar com fins ara. Arribarà l’últim partit, i aquell dia sí que caldrà fer un esforç per concentrar-se en el joc. Que et retirin la samarreta no és un somni fet realitat, perquè quan comences a jugar mai t’ho pots ni imaginar. És un orgull i una cosa que et marca per sempre. Estic segur que el Víctor gaudirà molt del dia de la retirada, però fins que no la vegi al Palau no sabrà el que significa. Quan vegis que és allà i que mai ningú podrà dur el teu dorsal sabràs que has fet bé les coses.