De Sants a Uganda, on les noies van en monopatí amb bebès a l'esquena

BarcelonaLa pista d'un antic aeròdrom de Gulu, al nord d'Uganda, és gairebé l'única zona per anar en skate al país africà. Les carreteres, tot i estar asfaltades, estan plenes de cotxes i la resta són cases i sorra. L’urbanisme en moltes ciutats africanes és força precari i els slums –assentaments no controlats de població– provoquen que hi hagi carències de serveis i espais públics. Mubiru Jackson, Jack, és un dels pioners a patinar al país africà. I ho feia a Gulu.

Als 90 havia vist Tony Hawk amb el seu skate per la televisió i l'imitava mentre la resta dels seus compatriotes desconeixien l'existència d'aquest esport. Jack patinava amb els seus amics Sheal Swart i Brian Lye quan van tenir la idea de construir la primera rampa al barri de Kitintale, a Kampala, la capital del país. “Era molt jove, no teníem diners per comprar materials. Però la meva difunta mare em va donar les seves terres i per fi ho vam aconseguir”, explica en una conversa des del seu país d'origen. La zona estava plena d'arbres i canyes de sucre. Un barri insegur que s'acabaria transformant.

La fundació alemanya Skate Aid, que empodera joves en situacions desfavorables a través del monopatí, es va interessar per la causa a Uganda i els camins del Jack i l'Hugo Moreno s'acabarien creuant. Moreno era voluntari de Skate Aid i quan el Jack li va mostrar el que estaven fent, es va convèncer que trobarien la manera de fer-ho créixer.

A més de 8.000 quilòmetres de Kitintale, Marc Lozano empeny el seu monopatí per la icònica plaça barcelonina dels Països Catalans. És membre de Snt4ever, l'associació de skaters del barri de Sants. El deteriorament de la zona fa que cada cop sigui més difícil patinar-hi. Mentre els seus propietaris (Adif i l'Ajuntament de Barcelona) no es posen d'acord per reformar-la, ells apliquen la cultura del DIY (do it yourself) i fan les noves rampes per patinar. El mateix que posarien en pràctica a Uganda.

La feina del Marc i els seus companys a Sants va arribar a orelles de l'Hugo Moreno de la manera més curiosa. L'Hugo va visitar un fisioterapeuta que, casualment, formava part de Snt4ever i el va posar en contacte amb el Marc. Així, van reunir-se i van arribar a un acord: replicar les rampes de Sants a Kitintale. Els seus amics Àlex Amor i Michele Pace es van afegir al projecte i tots plegats van viatjar cap a l'Àfrica amb dues grans maletes de 25 quilos cada una plenes de genolleres i material per construir rampes. "Portàvem nosaltres el material per temes de corrupció. En cas contrari, l'haurien retingut. Vam fer escala a Turquia i després vam trigar vuit hores a arribar. Anàvem molt carregats", recorda Lozano.

Quan algú arriba a Uganda li diuen mzungu. Significa "qui sempre se'n va". Perquè al país estan acostumats que les organitzacions i les fundacions hi vagin i no s'hi quedin. "Els nois se sorprenien de com patinàvem nosaltres, veien coses que fins ara només havien vist per internet", afegeix el Marc. Curiosament, també passava al revés: els nens ugandesos patinaven per les seves precàries rampes amb la facilitat més gran del món mentre el Marc i el seu grup amb prou feines ho aconseguien.

Amor, Pace i Lozano van començar amb la seva comesa, però les construccions acabarien sent una mica diferents de les de la plaça de Sants. Utilitzar granit per aixecar les rampes era tan costós que s'haurien quedat sense poder construir res més. En el seu lloc, van optar per peces de formigó. La pintura de pàrquing vermella i verda tenyia cada rajola mentre l'street art a les parets culminava l'obra. El gat negre, símbol dels skaters de Sants, pintat en una de les seves construccions, deixaria empremta del seu pas per Uganda.

Els colors vius incitaven els nois, que s'acostaven a la zona i agafaven el monopatí. L'agraït somriure en posar-se un casc i unes genolleres era la prova que funcionava. El que més cridava l'atenció eren les noies: "La zona es va omplir de noies. Culturalment, a Uganda la dona s'està a casa, però aquestes noies patinaven fins i tot amb bebès a l'esquena", narra el Marc. Malgrat el predomini dels homes a l’esport, el fet que l’skate no es conegui gaire disminueix la resistència per part de les famílies.

Patinar és un refugi per als més joves

El magnetisme que desprenia l'espai per patinar va permetre que molts dels nois descobrissin una biblioteca que hi havia uns metres més enllà. "A Uganda, l'escola pública és de pagament i la privada encara és més cara", explica Lozano. Molts, per tant, no hi van, però amb l'excusa de l'skate, o quan se'n cansaven, gaudien del plaer de llegir. "Llegeixen amb totes les proteccions posades, mai havien tingut una biblioteca a prop", continua l'Hugo. Patinar i llegir. Dues alternatives sanes en un país ple de conflictes.

Però no cal anar a Uganda per trobar altres infants que converteixen el patí en el seu refugi. Al carrer del Crom de l'Hospitalet de Llobregat s'amaguen els 1.400 metres quadrats de l'skate park, l'únic centre de monopatí interior de Catalunya. Un bowl gegant, una ona de surfskate i un museu del patí per no perdre les arrels de l'esport. Res a veure amb el que es pugui trobar a l'exterior, ni ampolles de cervesa trencades ni bicicletes que puguin robar mentre la gent patina.

Els nois es posen tantes proteccions que semblen robots amb moviments mecànics o agents antidisturbis. Així saben que, si cauen, no es faran mal. Patinar els permet encaixar entre ells, a diferència d'altres esports. "Generem una societat de gent frustrada perquè estem acostumats a ser els primers en tot. Els joves no se senten bé, els pares ens expliquen que els afecta l'autoestima", reflexiona Gastón Mendivil, usuari del recinte. En aquest centre hi ha una única norma: no hi ha premis, l'important és patinar mentre la música sona de fons.

L'skate ja s'ha institucionalitzat després de convertir-se en una disciplina olímpica. Malgrat això, en aquest recinte l'únic rellevant és sentir el moviment i no perdre el somriure. "Es converteix en una manera de sentir-se lliures, de trencar el motlle", conclou el Gastón. Mentrestant, a milers de quilòmetres, el Jack continua transformant Uganda: “Empènyer l’skate és pau i unitat. Connecta les persones”.