És l’hora de la veritat. Un moment que el barcelonisme esperava des de feia molts anys. Per fi el Barça tornarà a sentir-se gran, podrà defugir el complex d’inferioritat que arrossegava des de feia temps. I, en part, això es deu a Xavi.
L'entrenador de Terrassa no ha sigut el que alguns n'esperàvem. Potser l'error va ser generar unes expectatives massa altes, situant Xavi dins un univers que li era aliè, tal com va deixar entreveure Paco Seirul·lo, veu autoritzada sobre el Barça a Relevo: "Em va sorprendre que Xavi fos entrenador, perquè mai es va preguntar els perquès. El Pep sí que s'hi interessava. Com l'Iniesta o el Busquets contínuament". No obstant això, fos un problema d'expectatives o de perquès, des que va agafar un club enfonsat en la misèria Xavi ha aconseguit tres grans fites. En primer lloc, la Lliga de la temporada passada. No va ser l'equip brillant que tothom s'imaginava, sinó un bloc compacte i solidari, però Xavi va demostrar a una entitat tocada emocionalment que podia tornar a guanyar. En segon lloc, tornar als quarts de final de la Champions és gairebé un imperatiu que el Barça no assolia des de feia massa temps. El club ara és on li pertoca. I, en últim lloc, i probablement el més cabdal de tot plegat: l'aposta pels joves talents de La Masia. Creure-hi de manera sostinguda. Fer-los créixer en un moment delicat per a la institució. Aquest és el millor llegat de Xavi. Segurament, aquests futbolistes imberbes són tan bons que haurien enderrocat la paret del primer equip igualment, però Xavi va ser valent per posar-los ben joves, quan molts tècnics haurien prioritzat l'experiència. Si el dia de demà el Barça recupera la grandesa serà, en part, perquè Xavi haurà posat els fonaments.
Ara bé, els mèrits de Xavi a nivell de resultats tampoc els podem magnificar. Els resultats han anat per davant del joc sempre. I tot i que han permès recuperar el lloc d'on el club mai hauria d'haver marxat, no són cap miracle. Posem-ho tot en la mesura correcta. Fruit de la immediatesa, d'escriure i de parlar massa sovint des de l'estómac, a la premsa tendim a fer sentències immortals sempre: encimbellem i aniquilem herois cada dia. El Barça continua tenint una plantilla competitiva, amb jugadors caríssims; la inversió global dels últims anys no ha estat menor. Superar el PSG de Luis Enrique en l'eliminatòria de quarts sí que suposarà un pas endavant. És la prova de foc de Xavi. I, que consti, aquesta, com totes, és una simple opinió més. Xavi, el poder en general, no pot témer les opinions, sinó la informació.
