‘Un dia de partit’, la cançó italiana que triomfa al Barça

BarcelonaL’estiu del 1985, el programa més vist a la televisió italiana va ser 'Festivalbar', un concurs musical del Canale 5, el canal privat propietat de Silvio Berlusconi ple de noies amb poca roba. La cançó guanyadora del concurs va ser 'L’estate sta finendo' [L’estiu s’acaba], del grup torinès Righeria, abanderat de la 'new wave' italiana amb cançons que s’enganxaven com una mala cosa, però amb lletres profundament absurdes. Pocs anys abans, Righeria havia arribat a mig Europa amb els seus èxits plens de frases en castellà com 'Vamos a la playa' i 'No tengo dinero'. Va ser l’últim gran èxit dels Righeria, un duo format per Stefano Rota i Stefano Righi. Righi va arribar a entrar a la presó per haver venut droga durant els anys 90.

Rota i Righi van actuar molts cops a Barcelona durant la seva època d’or. I ara, trenta anys després, el seu 'L’estate sta finendo' continua sonant a la ciutat, perquè és el ritme que inspira 'Un dia de partit', la cançó que ha fet fortuna al Camp Nou. Els últims dies, el Barça masculí ha celebrat la Lliga al Camp Nou amb els futbolistes cantant-la juntament amb la graderia d’animació, un ritual que es va repetir amb el triomf del Barça femení a les semifinals de la Champions contra el Bayern. En el partit contra el Liverpool, el Camp Nou la va cantar una vegada i una altra, com també l’afició anglesa –amb la seva lletra versionada–, perquè aquest càntic s’ha escampat per tot Europa. No és patrimoni del Barça.

Va ser l’afició del Nàpols la que el va popularitzar, especialment durant la temporada 2015/16. Normalment a l’estadi de San Paolo l’himne no oficial era 'O surdato ‘nnammurato', una cançó tradicional napolitana, però el 2015 els ultres van fer seva 'L'estate sta finendo' amb una lletra dedicada al club. A Nàpols, amb tot, admeten que la primera afició que va cantar la cançó va ser la de L’Aquila, un club de tercera italià. Ells van ser els primers a versionar, amb un ritme més lent, l’èxit dels Righeria, amb una lletra en què diuen: “Un dia d’improvís, em vaig enamorar de tu. El cor em bategava, no hem preguntis per què. Ja ha passat molt de temps, però continua aquí. I avui, com ahir, defenso la ciutat”.

El càntic es va anar estenent de mica en mica, conegut com 'Un giorno all’improvviso', referint-se a l’inici del càntic. A Catalunya s'ha cantat al Palau Blaugrana ja fa anys, i també al Nou Congost de Manresa, abans que un Camp Nou on es va començar a cantar l’última temporada, amb una lletra en català en part inspirada en la italiana: “Un dia de partit, al Gol Nord vaig anar. Només entrar a la grada, em vaig enamorar. El cor em bategava, no em preguntis per què. Del Barça soc 'supporter', sempre t’animaré”. El Barça ha trobat un ritual per celebrar títols gràcies a un ritme italià.