El Barça es posa les piles, ara sí, amb el relleu de Busquets

BarcelonaParla poc, però parla força clar. I últimament comença a fer-ho com si tingués clar que aquesta serà l'última campanya al primer nivell del futbol mundial. La darrera mostra d'aquest to de retirada, d'estar ja una mica de tornada de tot, la plasma Sergio Busquets en una entrevista que ha concedit a la revista Panenka abans de concentrar-se amb la selecció espanyola per al Mundial de Qatar, el quart que jugarà amb la roja. "No hi ha ningú imprescindible. Estic molt agraït per la manera com [els entrenadors] m'han fet sentir important. Però tots els jugadors tenen la seva etapa i hi ha un moment en què se'n van. El que queda és la institució", ha declarat el migcentre català, que acaba contracte el 30 de juny del 2023 i no ha donat cap instrucció als seus representants perquè s'asseguin a negociar una renovació. L'últim resistent del Barça del sextet (2009) medita fer un pas al costat.

Busquets encara no ha pres al 100% la decisió de marxar del club, però els que el coneixen bé saben que en aquests moments guanya l'opció d'emprendre una aventura als Estats Units per davant de la possibilitat de conservar el braçal al Camp Nou. Ara per ara, el motiva més replicar a Miami el model de retirada gradual que Xavi Hernández va viure a Qatar (o que Andrés Iniesta encara viu al Vissel Kobe japonès) que no pas exposar-se a més desgast en un Barça que vol canvis. "Acabarà la temporada, esperem que amb algun títol, i segurament dirà que se'n va", preveu a l'ARA un dels seus companys de vestidor, que a més afegeix que "el Busi no s'ho està passant bé amb les crítiques". Una altra font recorda que el capità es va sentir assenyalat quan Joan Laporta no va amagar certa decepció amb la falta de gestos salarials per part seva i de Gerard Piqué. En aquest sentit, des de l'entorn del vallesà recorden que els diferiments explorats l'estiu passat no van prosperar perquè el jugador no volia firmar un any més sense assegurar-se una porta oberta al final d'aquesta temporada.

Per tot plegat, i malgrat que Xavi hagi confiat en Busquets com a titular en quinze dels vint partits jugats fins ara, l'àrea esportiva del Barça ja li busca un relleu de garanties. De fet, en les reunions per enfocar el mercat de fitxatges que hi ha previstes a la Ciutat Esportiva Joan Gamper mentre es disputi el Mundial, aquest serà un dels temes centrals. Més fins i tot que la necessitat de reforçar el lateral dret, una posició per a la qual els tècnics estarien disposats a passar amb el que tenen (Sergi Roberto, Kounde, Bellerín, Araujo i fins i tot Balde) fins a finals de temporada a canvi d'un esforç decidit de cara a la que ve, amb Arnau Martínez ben posicionat en la lluita.

Per al migcentre, Xavi i Jordi Cruyff aposten per Martín Zubimendi, jugador de la Reial Societat. Titular indiscutible a les ordres d'Imanol Alguacil, el futbolista donostiarra "ho té tot per ser el pivot defensiu del Barça de les temporades vinents", asseguren a aquest diari des de la direcció esportiva blaugrana. El problema és que el fitxatge, que costaria uns 60 milions d'euros, només es podria avançar a l'hivern si hi hagués una suma considerable de moviments de sortida que permetessin fair play financer. I això, més enllà de l'exigu marge que genera la retirada de Piqué, depèn de la voluntat de Memphis Depay o de Franck Kessie, dos jugadors prescindibles, i del límit que concedeixi la Lliga.

Jorginho i Neves no acaben de quadrar

Com que no hi ha laterals drets assequibles que millorin el que hi ha a curt termini i Zubimendi és un objectiu ambiciós tant a l'hivern com a l'estiu, el Barça sondeja altres alternatives per a aquesta posició. Segons ha pogut confirmar l'ARA, una d'elles és Guido Rodríguez, del Betis. Internacional absolut amb l'Argentina, amb la qual està a punt de debutar en un Mundial, aquest migcampista de 28 anys agrada a la direcció esportiva per ocupar el pivot en solitari, tot i que a les ordres de Manuel Pellegrini estigui acostumat a funcionar amb un altre migcentre en paral·lel. Té contracte fins al juny del 2024 i una clàusula de rescissió de 80 milions, però el Betis s'avindria a negociar per sota d'aquesta xifra perquè fa mesos que està afectat pel límit salarial. Guido seria un fitxatge menys estratègic que Zubimendi, però convenç més que altres opcions que han sonat les últimes setmanes, com ara Jorginho, que acaba contracte amb el Chelsea a l'estiu, o Rúben Neves, una recomanació de Jorge Mendes que Xavi i el seu staff no acaben de veure jugant per davant de la defensa.

Rodrigo Hernández i N'Golo Kanté també fan el pes. Tanmateix, el primer és directament impossible perquè el Manchester City no se'n vol desfer, mentre que el segon és complicat per les seves pretensions econòmiques, ja que queda lliure amb el Chelsea i demana una prima de fitxatge força elevada.