Lamine Yamal posa llum al Gamper i rescata un Barça tou en defensa (4-2)

BarcelonaBenvinguts a una nova realitat. El debut del Barça com a local a l’Estadi Olímpic no va ser el millor, però va acabar amb un somriure d'orella a orella gràcies als jovenets, els encarregats de provocar l'eufòria en 10 minuts finals pletòrics. 10 minuts que van servir per oblidar un partit fluixot que semblava destinat a finalitzar amb derrota. Però el Trofeu Joan Gamper va acabar amb bona nota, tot i els problemes defensius contra el Tottenham (4-2) i un ambient fredot a les graderies. Els joves, com van fer Messi o Iniesta en el passat, aprofiten el Gamper per demanar pas. El temps dirà com els recordarem, però els darrers minuts de Yamal, amb 16 anys, van emocionar.

Però per poder alçar títols aquesta temporada caldrà millorar. Caldrà tenir l’energia de Lamine Yamal, Ansu Fati i Ez Abde, que van rescatar el Barça al final del partit. Caldrà endollar-se i fer-se fort en un estadi que encara no sembla propi, tot i els esforços del club per pintar-lo de blaugrana. El Gamper no deixava de ser com el primer dia que entres a un pis nou després de llogar-lo, com adaptar-se a una nova universitat quan marxes d’Erasmus. Cal crear nous rituals, adaptar-se a una nova sonoritat, a uns espais diferents. Potser per això els joves van ser els que van adaptar-se millor a la nova realitat. La resta de la gent, tant socis com alguns jugadors, semblaven fora de joc.

Sí, no serà un any fàcil. I Xavi ho sap. Tant, que el tècnic blaugrana va demanar als aficionats en el seu discurs inaugural que els fessin “sentir com al Camp Nou”. No va ser el cas, per començar. De fet, els grups d’animació es van queixar de la directiva i van acusar-la de prioritzar els turistes. I els turistes van arribar, però tampoc tants, poc més de mitja entrada en un estadi en què les cadires més pròximes a la gespa acaben buides. S’animava poc, a l’Olímpic. Si l’equip haurà de millorar, el barcelonisme també. L’equip no pot quedar-se sol, en aquest exili a Montjuïc.

Quin dia tan estrany, de fet. Un dia en què un dels grans protagonistes era un home absent, un Ousmane Dembélé a qui el club va estalviar el moment incòmode de ser presentat al Lluís Companys, ja que és qüestió d’hores que marxi a París. Quin jugador tan curiós, Dembélé, capaç de desesperar quan hi és però enyorat quan decideix fer les maletes. En el partit contra el Tottenham Hotspur, el Barça el va enyorar fins que va entrar Lamine Yamal. Raphinha no va acabar de sortir-se’n, tot i donar l’assistència del gol matiner de Lewandowski. Al cap de cinc minuts, el Barça ja guanyava, però es va anar pansint. Pocs dies abans del debut a la Lliga diumenge a Getafe, Xavi té deures pendents: en atac, falta una mica d’electricitat. Al mig del camp hi ha talent, però les peces necessiten més temps per anar-se entenent. I en defensa tot són problemes. De fet, abans del descans Araujo va marxar lesionat. Sort dels joves, de fet. Si contra el Madrid a Dallas va engrescar Fermin, al Gamper els detallets de Yamal van ser excitants. També Balde o Abde van demanar pas, sense por, i van aconseguir aixecar l’ànim d’un equip tou en defensa.

Un final de partit esbojarrat

El Tottenham, endormiscat de sortida, es va treure la son de les orelles gràcies a Perisic. Els spurs, sense un Harry Kane que encara no sap si marxarà de Londres, van capgirar el marcador gràcies a l’oportunisme d’Oliver Skipp. El Barça no va acabar de rutllar, tot i que es veuen detalls interessants, com la verticalitat d’un Balde destinat a brillar aquest any. O el caràcter d’Oriol Romeu, que ja mana en un mig del camp on va estar rodejat per De Jong i Pedri. I també per un Gavi omnipresent, corrent amunt i avall. Ara, els anglesos van trobar molts espais entre línies, potser perquè porten més dies treballant i se’ls veia més frescos. L’equip de l’australià Ange Postecoglou sempre va mossegar, en atac, a un Barça massa trencat.

Xavi va revolucionar l’equip a la segona part, amb un munt de canvis. Pedri i Gündogan, doncs, no van jugar junts. I el migcampista turc va posar-se al capdavant del joc durant l'última mitja hora de partit, però encara li falta ritme. Ara, jugava rodejat de jugadors que bé s'han de reivindicar, bé tenen poc a perdre. Jugadors com Abde, Ansu Fati o Ferran Torres. Sort d’ells. Una gran jugada de Yamal va permetre a Ferran Torres marcar un altre gol. El davanter valencià, sense fer res de l’altre món, segueix sumant gols a la posició de Lewandowski.

El gol de l’empat va espantar una mica els anglesos, que semblaven donar per bo jugar-se el Gamper des del punt de penal. No seria així, ja que Lamine Yamal estava juganer. Sabia que tothom el mirava. I amb les ganes de cruspir-se el món que tens als 16 anys, va posar-se a ballar amb la pilota, va generar espais i la jugada va acabar amb Ansu Fati marcant el tercer gol. I encara va tenir temps per participar en la jugada del quart, obra d'un Ez Abde que també tenia ganes de gresca. Si durant bona part del matx el Barça va preocupar, un cop els joves van sortir a jugar, tot va canviar. Van marcar el camí. Així és el Barça. Quan les coses sembla que no van bé, els jugadors de La Masia s'encarreguen de marcar el camí. Potser falten diners i mig equip no està inscrit. Potser no és el millor estadi per jugar. Però un grup de joves que no havien nascut el 1992 van encendre l'estadi Olímpic. Amb ells, va arribar l'optimisme.