Les xifres i els entrebancs que el Barça no s'esperava amb l'exili a Montjuïc

BarcelonaLa idea que el Barça jugués a Montjuïc mentre es feien les obres de reforma del Camp Nou no ha estat exclusiva de la junta de Joan Laporta. La de Josep Maria Bartomeu també hi va flirtejar, però la va descartar perquè, segons fonts dels exdirectius, la diferència d’ingressos no compensava el canvi. Però els nous gestors han tingut clar des del primer minut que la millor opció era jugar un temps a l’estadi Lluís Companys. El que no s’esperaven era topar amb tantes traves. Començant per la negociació amb el consistori, seguint amb l’adequació de les instal·lacions i acabant amb la dificultat logística que suposa portar-hi quinzenalment gairebé 50.000 aficionats (40.000 amb visibilitat completa).

L’últim en fer servir l’estadi regularment va ser l’Espanyol, fins que va traslladar-se a la seva nova casa de Cornellà-El Prat. Des de llavors, les instal·lacions han estat pràcticament en desús esportivament. En canvi, ha estat un lloc ideal per celebrar-hi concerts multitudinaris. El darrer, el d’aquest cap de setmana de Bruce Springsteen. Precisament, i tenint en compte l’esperit esportiu de l’estadi, els dirigents culers es pensaven que seria fàcil arribar a un acord per jugar-hi provisionalment. La sorpresa va ser que Barcelona de Serveis Municipals (BSM, l’empresa que en gestiona l’explotació) s'hi va mostrar escèptica des del primer dia. "Ningú ho reconeixerà en públic, però per a BSM acollir el Barça no és una bona notícia. El seu negoci està en una altra banda", admeten a aquest diari fonts blaugranes i de l’empresa.

Problemes de calendari i d'aforament

L’acord entre el Barça, BSM i l’Ajuntament preveu que l’estadi es pugui fer servir per a altres activitats (concerts, bàsicament) mentre el primer equip de futbol no faci servir les instal·lacions. Però tenint en compte el calendari de partits, i que els grans esdeveniments s’han de concretar amb molta antelació, el seu ús alternatiu quedarà reduït, bàsicament, a l’estiu. A més, la presència del Barça limita l’ús dels altres equipaments, sobretot el Palau Sant Jordi. Per qüestions de seguretat, l’Anella Olímpica té un aforament limitat i, si hi hagués alhora un partit i alguna activitat al pavelló, això implicaria que s’hauria de reduir el nombre d’aficionats autoritzats per veure el futbol. "Ja està parlat amb el club i aquesta circumstància no s’arribarà a donar, de la mateixa manera que ja hi ha l’ordre de no fer coincidir coses al Sant Jordi i a l’estadi de manera habitual", expliquen fonts del consistori.

Però detalls com aquest ajuden a entendre la dificultat per trobar una entesa. El 2019, el darrer any complet abans de la pandèmia, BSM va facturar al voltant de 10 milions d’euros per l’explotació de totes les instal·lacions de l’Anella Olímpica. El Barça només en pagarà 4 d'anuals per llogar Montjuïc. I, malgrat que l’empresa podrà continuar organitzant activitats a tots els equipaments disponibles, veurà limitada la capacitat de negoci. "Per això les negociacions van ser tan dures", apunten des de BSM i confirmen des de les oficines del Camp Nou. Les converses van culminar amb l'acord que van signar el 21 de juny del 2022 el president Joan Laporta i l’aleshores tinent d’alcaldia Jaume Collboni, a l’estadi mateix.

Més temps, més diners, més reformes

Ara bé, tan sols es va signar per una temporada i, en realitat, el Barça s’hi estarà com a mínim fins al novembre del 2024. Això va suposar una segona negociació que va estar a punt d’acabar amb tragèdia. "Van arribar a amenaçar amb parar les obres!", asseguren fonts pròximes a les converses. "BSM sabia que tenia una posició de força i va collar molt el Barça", afegeixen. Entre una cosa i l’altra, l'adequació de Montjuïc va començar més tard del previst i no està garantit que es pugui acabar el 8 d’agost, data marcada en el calendari d’execució dels treballs. Feines que, precisament pel concert del Boss, s’han hagut d’interrompre provisionalment. I que es tornaran a frenar per l’actuació de Coldplay. "Aquests concerts perjudiquen clarament el Barça, però el club està lligat de mans i peus i no s'hi podia negar. I això que se’n volien fer fins a deu, aquest estiu, però es va aconseguir frenar".

Segons aquestes mateixes fonts, la negociació per prorrogar l’exili va acabar amb el club blaugrana comprometent-se a abonar una reforma que costarà més dels "15 o 20 milions" que va dir Laporta en el seu dia, i sostenen que el total de la inversió és de 26 milions. El Barça no ha volgut fer declaracions i s’ha limitat a dir, a través dels seus canals oficials, que només hi ha "un acord verbal" per prorrogar l’estada. Per tant, i amb les eleccions municipals pel mig, no hi ha cap contracte signat entre el club i l’Ajuntament entre el juliol i el novembre del 2024, període durant el qual la constructora turca Limak encara treballarà en la primera fase de la reforma del Camp Nou. L'ARA es va posar en contacte amb Collboni, que també va declinar fer declaracions.

Entre 35 i 40 milions de despesa

A banda del cost elevat de les obres, el lloguer anual és de 4 milions. I a això s'hi haurà de sumar el dispositiu extra de seguretat que habilita la Guàrdia Urbana, que serà de 120 agents per partit. A més, BSM va exigir que el personal que s’encarrega de donar serveis a l’estadi (porters, venda d’entrades...) també fos de l’empresa. Al final, es va pactar repartir-s'ho a parts iguals. Entre una cosa i l'altra, el Barça calcula que el cost total superarà els 100.000 euros per partit. Així, segons la projecció de màxims que van fer a les oficines blaugranes, l’exili suposarà una xifra d’entre 35 i 40 milions sumant-hi tots els conceptes (obres, lloguer i cost dels dies de partit).

Al Lluís Companys, que no portarà el nom de Spotify segons han explicat a aquest diari fonts del club, el Barça disposarà de la meitat de l’aforament del Camp Nou. Les entrades i els abonaments (anomenats passis de temporada) seran més cars, però, així i tot, no compensaran les pèrdues de deixar de jugar a Arístides Maillol. Menys ingressos i més deute per a la reforma de l'estadi, just abans d’un estiu en què el fair play torna a ser negatiu i caldrà fer mans i mànigues per fitxar jugadors. L’exili a Montjuïc serà de tot menys un camí de roses.