La xerrada que va canviar la vida de Pau Víctor
El jove davanter del Barça ha tingut una trajectòria amb alts i baixos fins a arribar al primer equip culer
Barcelona"Quan Pau Víctor va arribar al Girona, la major part de la plantilla no sabíem qui era. Tenia dos davanters per davant seu i molta competència". Qui parla és Unai Jodar, company durant dos anys al juvenil del club gironí de l'ara davanter del Barça. El Girona va signar Víctor quan tenia 16 anys, procedent del Júnior de Sant Cugat del Vallès. No va ser un fitxatge mediàtic: arribava per ser el tercer davanter del juvenil B.
Set anys després, formarà part de la primera plantilla del Barça, que ha pagat 2,7 milions d'euros al Girona i l'ha preferit per davant de futbolistes pagats a cop de talonari com Vitor Roque. Per a Axel Vizuete, entrenador seu a l’etapa al filial del Girona, era "impensable" imaginar que podia arribar tan amunt: "Tenia un sostre alt, però és que ha arribat a una altra dimensió".
Per entendre el seu èxit, Jodar insisteix en una paraula: treball. "Tot el que treballa el fa semblar encara millor. Sent juvenil no feia dies de descans, cuidava molt l’alimentació i anava al gimnàs fins i tot quan era opcional anar-hi", explica. En tot cas, l’arribada del davanter vallesà a l'elit no ha estat un camí plàcid. Després de destacar amb el juvenil del Girona, li va costar fer-se un lloc al filial, i el primer equip el cridava a entrenar només puntualment. "En un primer moment, el club [en referència al Girona] no pretenia apostar per ell; altres joves estaven més ben valorats", recorda Vizuete.
Pau Víctor, un líder silenciós
Jodar i Vizuete coincideixen en l’actitud de Pau Víctor com a manera d’explicar el seu èxit. "Quan era suplent entrenava encara més fort que quan era titular," diu admirat el primer, que avui juga al Fraga, a la Tercera RFEF. "És una actitud poc comuna en els joves futbolistes com nosaltres", rebla. Vizuete en destaca la mentalitat: "Baixava del primer equip a entrenar amb el filial i jo al·lucinava de com ho feia, amb la màxima humilitat i anant al límit".
Jodar també va compartir estones amb Víctor a la residència, on vivien junts, i es desfà en elogis cap a ell: "És una persona molt propera, estava pendent de tothom i ajudava els més petits amb els estudis". Vizuete destaca la seva qualitat humana: "És afectuós i respectuós; mai li he vist tenir cap conflicte". I, dins del camp, com és Pau Víctor? "Era un líder. No s’amagava, demanava la pilota, sempre volia estirar l’equip i quan havia de treure el caràcter el treia", relata Vizuete. Jodar va més enllà: "La seva humilitat el feia ser un líder silenciós, tenia molt de pes al vestuari, però no ho manifestava".
La xerrada d’inflexió amb Pau Víctor
Pau Víctor ha arribat a l'elit pas a pas, sense saltar-se cap etapa, i amb alts i baixos. Vizuete recorda perfectament una xerrada amb el davanter el desembre del 2021, que defineix com a "punt d'inflexió" en la carrera del futbolista. Portava tota la primera volta amb el Girona B a Tercera Divisió sense marcar cap gol i el primer equip havia decidit que deixés d’entrenar amb ells i tornés a ser estrictament jugador del filial. Així i tot, Vizuete el veia entrenar amb una intensitat i humilitat que el van fer intuir que el millor encara havia d’arribar. Va decidir parlar amb ell. Vaig dir-li: "Estigues tranquil, entrenant així faràs una segona volta que se'n sentirà a parlar molt". Víctor va marcar vuit gols a partir del gener, i va encadenar a les temporades següents les cessions al Sabadell i al Barça Atlètic.
Amb Rafa Márquez va aconseguir les millors xifres de la seva carrera: 20 gols i 7 assistències a Primera Federació, i va ser el màxim golejador de la categoria. Després de perdre el play-off d'ascens, l'entrenador mexicà es va sincerar: "És un jugador amb nivell i potencial suficient per jugar al Barça".
El somni complert
Quasi tres anys després de la xerrada, Pau Víctor ha assolit fites que ningú esperava. "Mentalment està preparadíssim, és intel·ligent per adaptar-se a múltiples posicions i té molt de talent de cara a porteria: aportarà coses segur", resumeix Vizuete.
El davanter de Sant Cugat està vivint un somni. "Això sí que t’ho puc assegurar, el somni del Pau i de tota la seva família era que pogués jugar algun dia al Barça", afirma Jodar. La seva família té una relació molt propera amb el futbol i, ara, amb el Barça. El Pau és jugador del primer equip i el Guillem, el germà petit, està a cavall entre el Barça Atlètic i el juvenil A. Jodar ressalta que la família Víctor és "molt futbolera, però sobretot molt culer". El somni del Pau i de la família ja s’ha complert.