L'equip de Xavi recupera la il·lusió del barcelonisme malgrat la patacada: els apunts en calent del Barça-PSG

BarcelonaEl Barça ha caigut eliminat de la Champions League després de perdre per 1-4 davant el París Saint-Germain a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Raphinha ha avançat els blaugranes, però l'expulsió d'Araujo amb una hora de partit al davant ha condicionat decisivament l'enfrontament. Els gols de Dembélé, Vitinha i Mbappé per partida doble, un d'ells de penal, han remuntat l'eliminatòria pels francesos. A continuació, els apunts en calent del Barça-París:

El Barça de Xavi. Aquesta expressió s'ha fet servir durant la temporada com a punt de partida per parlar de les penúries de l'equip català. El Barça de Xavi. I amb raó. L'entrenador egarenc es va mostrar incapaç de fer progressar el seu conjunt fins al 27 de gener, el dia que va anunciar que marxaria a final de curs després de rebre cinc gols per part del Vila-real. Així que ara, quan ha capgirat una inèrcia molt alarmant en només dos mesos i mig, és just utilitzar també aquesta expressió. El Barça de Xavi ha demostrat ser durant l'eliminatòria amb el París Saint-Germain un equip amb personalitat i que creu en les seves possibilitats força més del que creia l'entorn abans del partit d'anada. També ho ha demostrat amb un jugador menys al terreny de joc després del tercer gol visitant. Llàstima que Xavi hagi tacat la seva imatge amb una triple actitud desmesurada en contra del col·lectiu arbitral: autoexpulsant-se per enèsima vegada en xutar la protecció d'una càmera de televisió; sortint al terreny de joc a buscar l'àrbitre, István Kovács, en acabar el partit, i culpant-lo de l'eliminació en les declaracions posteriors.

La reenganxada emocional dels culers. Barcelona s'ha inundat de color blaugrana durant el dia d'avui gràcies a les samarretes del Barça que milers de persones han decidit posar-se només aixecar-se del llit. Aquesta demostració multitudinària de barcelonisme, acompanyada de la sensació de dia especial que ha impregnat tota la jornada en les converses de bars, gimnasos i redaccions, no es vivia al club des d'abans de la pandèmia. Els culers, des d'aleshores, havien acumulat una decepció rere una altra (interrompudes per la Lliga del curs passat) que havien empès perillosament l'entorn cap a la indiferència. El neguit previ i el dolor de l'eliminació són propis d'un punt d'inflexió malgrat l'eliminació.

La coincidència. La remuntada emocional del Barça ha coincidit temporalment amb la irrupció d'un noi de 17 anys a l'eix de la defensa anomenat Cubarsí que ha estat, amb la sang freda, el control del temps i la contundència justa, capaç d'imposar-se al temible Mbappé en la majoria d'accions que han compartit tant a l'anada com a la tornada. En canvi, menys encertat ha estat el seu company a la línia de centrals, Araujo, que ha malmès de forma extrema l'enfrontament a Montjuïc pels interessos locals a causa de la targeta vermella directa que ha rebut a la mitja hora de partit al perdre per velocitat una cursa amb Barcola i mesurar malament la seva intervenció en el moment d'intentar evitar a la desesperada el cara a cara amb Ter Stegen. No actuar hauria suposat probablement l'1-1, però seguir amb igualtat de forces.

Uns quants peròs. A partir de l'expulsió d'Araujo, el Barça, malgrat que compta amb múltiples excuses, s'ha quedat molt lluny de trobar la millor manera de gestionar el fet de jugar amb un futbolista menys. Ha rebut l'empat molt aviat, quan només feia 10 minuts de la primera desgràcia, i l'1-2 i l'1-3 han tingut poc a veure amb la situació originada per l'expulsió de l'uruguaià. Vitinha ha marcat en una jugada assajada de córner mal defensada i el penal de Cancelo sobre Dembélé ha estat innecessari; l'exjugador blaugrana estava en un lateral de l'àrea sense l'oportunitat de crear un perill imminent.