Xavi prepara un cop d'efecte
L'egarenc ha aprofitat els 10 dies sense partit per preparar a consciència, físicament i tàcticament, l'eliminatòria de quarts de final contra el París Saint-Germain
BarcelonaEls camins de Xavi Hernández i Luis Enrique es creuen per tercera vegada. Primer van coincidir com a futbolistes al vestidor del Barça quan l'egarenc era un rookie al primer equip i l'asturià esgotava la seva carrera com a jugador en actiu. El 2014, era Xavi qui es preparava per al seu últim any de blaugrana quan Luis Enrique agafava les regnes de la banqueta del Camp Nou. Ara tornen a trobar-se, tot i que més espaiats: un com a entrenador culer i l'altre al París Saint-Germain.
Són dos entrenadors que es coneixen bé i que van tenir un vincle especial la temporada 2014/15, la de l'últim triplet –i l'última Champions– del Barça. Va ser una situació difícil per a tots dos. El migcampista i primer capità no podia tenir tots els minuts que volia, perquè la seva edat (35 anys) i les molèsties que arrossegava no li permetien aguantar el ritme físic que imposava l'entrenador. Resignat, va seure més del que voldria a la banqueta mentre veia com Lucho gestionava egos i conflictes d'un vestidor que va estar a punt de saltar pels aires a causa de la relació amb Messi i l'encaix d'estrelles com Neymar i Luis Suárez.
Xavi va prendre bona nota de tot allò. De la gestió i de l'estratègia. Luis Enrique és un tècnic obsessionat amb el treball físic i la tàctica. "Li agrada tenir a punt els plans A, B i C per adaptar-se al que calgui a cada partit", sostenen des de la Ciutat Esportiva. Que l'asturià fos professor i l'egarenc, deixeble, pot ser un lleuger avantatge per a Xavi. "A aquest nivell costa sorprendre el rival, perquè tots ens coneixem molt i ens estudiem al detall, però sempre hi ha un petit marge per agafar l'altre desprevingut", diuen des del vestidor, on intenten amagar com un secret d'estat aquestes "petites cosetes" que el Barça mirarà de posar en pràctica per derrotar el PSG.
De Jong, Christensen i Pedri entraran a la convocatòria
La convocatòria no serà pública fins dimarts, però la previsió és que hi entrin tres dels lesionats: De Jong, Christensen i Pedri. El neerlandès, una peça clau a ulls de Xavi, és qui té més números de sortir com a titular a París, tot i que els serveis mèdics recomanen prudència. Christensen també està recuperat, però probablement serà suplent. I Pedri, malgrat que segurament viatjarà, es preveu que miri el partit des de la banqueta. La defensa estàndard és la de Jules Kounde, Ronald Araujo, Pau Cubarsí i João Cancelo. Els dos primers seran els encarregats de lligar curt Kylian Mbappé, i Cubarsí el que haurà d'estar pendent de l'imprevisible Ousmane Dembélé. Un Barça que probablement no serà vistós, però que sobretot ha de ser solvent i solidari en defensa. D'alguna manera, un equip que s'assemblarà més a la versió rocosa –però tan efectiva– de la temporada passada.
Al vestidor blaugrana es parla amb molta prudència del partit de París, però també amb confiança. Durant la setmana s'ha parlat molt en l'entorn del club sobre del futur de Xavi i de si es podria repensar la decisió de marxar a final de temporada en cas que el Barça acabés guanyant algun títol. Aliè als rumors, l'egarenc i el seu staff han aprofitat aquests deu dies sense partit per treballar a fons dos aspectes clau: la recuperació física dels jugadors i el treball tàctic. "No podem negar que el calendari ens ha anat a favor", apunten les mateixes fonts. Mentre aquí la Lliga s'aturava per la final de Copa, a França el PSG disputava dos partits: un de Copa, dimecres passat, i un de la Ligue 1. En aquest últim duel va empatar a casa contra el Clermont (1-1), tot i que Luis Enrique, avalat per un avantatge còmode a la classificació, es va permetre el luxe de fer moltes rotacions perquè els seus jugadors principals conservessin les cames més fresques.
Les millors condicions per preparar l'eliminatòria
Al Barça, aquesta ha estat la primera vegada en tota la temporada –exceptuant els mesos d'estiu– que l'equip ha tingut deu dies nets per preparar-se. No compten les aturades de seleccions, perquè el club cedeix bona part dels futbolistes per als compromisos internacionals: aquests continuen acumulant minuts i els pocs que es queden, que són els que menys juguen i no estan tan cansats, només poden fer treball tàctic sobre la pissarra. "Ja vam notar un canvi al febrer i al març. Al gener jugàvem cada tres dies i gairebé no podíem ni entrenar. Després el calendari era menys atapeït i almenys teníem temps de recuperar-nos millor. Ara sentim que estem a punt per competir", apunta una veu autoritzada de la Ciutat Esportiva. Molts anys després, el Barça torna a afrontar amb optimisme una eliminatòria de Champions contra un rival de gran nivell. Primer caldrà sortir viu de París. I, després, rematar la feina a Montjuïc.