Xavi parteix peres amb Deco abans de jugar-se-la a Mestalla

Anvers / BarcelonaCares llargues al Barça. Joan Laporta arribava de matinada a l’hotel d’Anvers on l’equip feia nit acompanyat per un home de confiança, Enric Masip. Callats, van entrar a l’edifici. El president semblava cansat i trist després de la inesperada derrota contra els belgues, per la qual es van deixar d’ingressar 2,8 milions d’euros. No ha volgut parlar en públic aquests dies. Mentrestant, al seu nombrós entorn cada cop més veus li diuen que potser Xavi Hernández no és el tècnic ideal per al primer equip.

La derrota contra el Girona va ser tan dolorosa que més d’un directiu va començar a parlar del partit de València com d'una "final". Però Laporta es resisteix al canvi, de moment. De fet, ha exigit als membres del seu cercle de confiança que defensin Xavi, que aparentin normalitat. No li agrada sacsejar l'equip a mitja temporada i no ha perdut tota la confiança en l'excapità, tot i que el fes canviar la convocatòria per jugar a Anvers. A més, no veu clar un possible relleu més enllà de Rafa Márquez, el tècnic del filial. Amb tot, els dubtes i les pressions augmenten al seu voltant. Fins al punt que els torrons no estan garantits a la banqueta blaugrana si no hi ha una reacció a Mestalla i la setmana vinent contra l'Almeria.

Després de caure a Bèlgica, la consigna de Xavi era clara: vendre optimisme. El vallesà va destacar el fet de ser primers de grup i estar vius en quatre competicions. Malgrat les pèssimes sensacions quant al joc, la guàrdia pretoriana del tècnic va coincidir en positivar i mirar cap al futur, intentant superar com fos una setmana que va néixer enverinada pel canvi de convocatòria instat des de dalt. En la roda de premsa posterior a la desfeta al Bosuilstadion, Xavi va parlar d'una voluntat externa de crear una tensió gens necessària i de voler crear un problema on no n’hi ha. Tanmateix, la ingerència en els seus plans, un fet gens habitual els últims anys, el va deixar en molt mal lloc, el va debilitar. En comptes de desmentir la informació, la institució va mantenir el silenci fins que Deco va parlar abans del partit, quan va afirmar que la decisió d'incloure Lewandowski, Gündogan i Araujo a la llista no s’havia consensuat amb Xavi, tal com havia assegurat el mateix tècnic, abonat als equilibris verbals per justificar que van ser Laporta i el director esportiu qui el van instar a endur-se les patums a Anvers.

Malestar amb la febre de Frenkie de Jong

Dels quatre eximits d'entrada, Lewandowski va ser titular i va allargar la seva foscor golejadora a la Champions. Gündogan va participar en el tram final del duel i només va aportar una bona centrada perquè Marc Guiu establís l'empat més fugaç dels últims temps (2-2), mentre que Araujo, apercebut de sanció, va seguir el partit des de la graderia. Només De Jong, que acaba de ser pare, va mantenir-se fora de la llista. Va adduir febre per estalviar-se el viatge, tot i que no hi ha cap comunicat que ho reculli. De fet, fonts del vestidor insinuen a l'ARA que el neerlandès no estava tan malalt. Una versió que queda reforçada pel fet que Deco li demanés per telèfon si tenia un informe mèdic que justifiqués la seva baixa, segons va explicar el periodista Màrius Carol a RAC1.

Amb el lideratge de Xavi cada cop més discutit entre els jugadors, la relació de l'entrenador amb el director esportiu també s'ha complicat. Malgrat que els primers mesos van parlar molt de futbol, en bona sintonia, sempre hi ha hagut la sospita que, en el fons, el portuguès no acaba de veure el vallesà com l'home ideal tot i que en beneís la renovació fa unes setmanes. Deco era dels més enfadats després de la derrota contra el Girona i, juntament amb Masip i altres il·lustres de la llotja, desaprova la gestió de Xavi al vestidor. Tampoc ajuda que comparteixi òrbita Jorge Mendes amb Márquez, assenyalat internament com l'única alternativa possible en cas d'urgència.

Deco no va entendre els dies de festa després de caure contra el Reial Madrid ni, com ja ha quedat clar, les quatre rotacions en la llista d'Anvers. De fet, el polèmic canvi de convocatòria (i les explicacions posteriors) són l'origen del conflicte amb Xavi i amaga dos missatges. Un per a la tebiesa de l'egarenc i un altre per als jugadors, el rendiment de molts dels quals està sent decebedor. I és que als despatxos nobles tampoc obliden que alguns directius, amb Laporta al capdavant, mantenen un aval des de l'estiu perquè els fitxatges es poguessin inscriure a la Lliga.

Mestalla, un territori sempre hostil

Si la directiva veu amb preocupació el rendiment dels jugadors, alguns futbolistes van perdent la confiança en el cos tècnic. Alguns, com Lewandowski, ja verbalitzen sense embuts que no se senten a gust amb el sistema tàctic. Altres callen, però no acaben de veure clara l’evolució de l’equip. Xavi no troba l'estabilitat de la temporada passada. I, més que els resultats, la imatge oferta últimament, amb tres mesos en què no s'ha guanyat cap partit per més d'un gol i s'ha esborrat la solidesa defensiva, ha anat deixant el tècnic quasi sense suports. El més important, el de Laporta, encara el té, però el partit de Mestalla, un escenari exigent encara que el València no sigui el rival temible d'altres anys, s'ha acabat convertit en una final per a tothom. Si el Barça torna a fallar, no es pot descartar res abans de Nadal.