Xavi no té tanta carta blanca com Vinícius: els apunts en calent de l'Atlètic-Barça
El conjunt blaugrana assalta el feu matalasser amb un gran exercici d'efectivitat i se situa segon a la Lliga
BarcelonaAmb el convincent triomf a casa de l'Atlètic de Madrid (0-3), el Barça tanca una gran setmana. El conjunt de Xavi Hernández marxa endollat a l'aturada de seleccions després d'haver eliminat dimarts el Nàpols i d'haver recuperat la segona posició de la Lliga.
El Barça que va guanyar la Lliga. La meritòria victòria d'un Barça ple de baixes sensibles –la darrera, la de Christensen a última hora– al feu matalasser va recordar una versió del conjunt blaugrana molt similar al de la temporada passada. El conjunt de Xavi es va imposar amb autoritat a la Lliga, pispant-l'hi al Reial Madrid, sent sòlid al darrere (amb un Ter Stegen de rècord: només 18 gols encaixats en 38 jornades) i molt efectiu al davant, amb Lewandowski com a màxim golejador amb 23 dianes en 34 partits. Tots dos van brillar contra l'Atlètic de Madrid. Bentornats.
Xavi, expulsat per protestar. L'entrenador del Barça és el tècnic més amonestat de la Lliga. Des que s'asseu a la banqueta blaugrana, ja ha vist 22 targetes grogues i dues vermelles. Contra l'Atlètic, va ser expulsat al veure dues grogues seguides. Si bé és cert que Xavi és un corcó per als quarts àrbitres, perquè protesta sovint les decisions del col·legiat de torn, també ho és que surt molt més barat expulsar-lo a ell que a Vinícius, que sovint es queixa fent gestos exagerats damunt la gespa o a qui, fins i tot, perdonen empentes a rivals que freguen l'expulsió. Fa malpensar que un sigui la nineta dels ulls de Florentino i l'altre l'entrenador del Barça.
La mitjana d'edat de la defensa. Sense João Cancelo, baixa en la convocatòria per unes molèsties físiques que el club blaugrana no va especificar a petició del jugador, el Barça va saltar amb una defensa molt jove a un estadi tan complicat com el Metropolitano. De fet, l'últim rival de Lliga que havia guanyat en aquest camp és l'equip de Xavi. Al ja habitual Pau Cubarsí (17 anys), s'hi va sumar un bon Hèctor Fort (17). Tots dos van acompanyar Ronald Araujo (25) i Jules Kounde (25). La mitjana d'edat de la defensa va ser de 21 anys. Valentia.
La resurrecció de Kounde. Menció especial mereix el defensor francès. L'ex del Sevilla, que va aterrar fa dos estius al Barça a canvi de 50 milions d'euros (més 10 en variables), va ser una petició personal de Xavi. Havia de jugar de central, però tant la temporada passada com aquesta ha hagut de fer més de lateral. Després d'un inici de curs força decebedor, el francès s'ha consolidat (de nou i a pesar de les seves preferències) a la banda dreta. És el jugador de la plantilla que més partits (18) seguits acumula jugant els 90 minuts i últimament està jugant a un gran nivell.