Xavi hereta un Barça que sembla maleït (3-3)

BarcelonaEls jugadors del Barça tenien preparat un bon regal de benvinguda per a Xavi Hernández, però qui va acabar fent festa grossa va ser el Celta de Vigo, capaç d’aixecar un partit que perdia 0-3 al descans (3-3). Un gol de Iago Aspas en l’últim segon va deixar amb el cor trencat un equip massa fràgil, que carrega penjat del coll la pedra de la mala fortuna. El partit va esdevenir una demostració pràctica de com és, aquest Barça que sembla maleït per les bruixes. O les meigas. Una primera part deliciosa va donar pas a una de ben tràgica. Bon joc per començar i engrescar l’afició pensant en el futur amb Xavi. I massa errades a la segona, per recordar que no serà fàcil aixecar un projecte guanyador.

Conscients que el nou tècnic ja és a Barcelona, els jugadors van sortir a jugar imaginant el que els demanarà Xavi. Mostrant-se com alumnes aplicats, van desplegar tots els seus encants per deixar clar que són estudiants brillants. Petits genis, com un Nico que ara que ha aconseguit la titularitat al mig del camp ja no vol tornar al filial. Joves com Ansu Fati, el noi que domina el sempre complicat art de fer gols. El primer temps va ser tan deliciós que per moments semblava que per fi es sortia de la boira i es recuperava l’optimisme en tot just dotze hores esbojarrades, les que van passar entre el comunicat de matinada del nou tècnic i els gols a Balaídos. Era massa perfecte, era tot massa bonic. Tant, que alguna cosa havia de passar.

Al Barça, com Xavi sap prou bé, tot costa molt. I les lesions van canviar el curs del partit. El terrasenc ja ha explicat a la directiva que vol revolucionar l’àrea física per evitar lesions, i és que la festa de benvinguda que li havien preparat els seus nous jugadors va acabar amb cares llargues per la preocupant lesió als isquiotibials de la cuixa esquerra d’Ansu Fati, les molèsties d’Eric i els problemes de Nico. El calendari, tan carregat que porta al límit els esportistes, colpeja una vegada i una altra una plantilla amb dotze baixes. Si Xavi és conscient que el repte és majúscul, fer-ho en aquestes condicions encara més.

Un cop Ansu Fati, que estava jugant com els àngels, va trencar-se, el partit va canviar. El jove dorsal número 10 és així, condiciona emocionalment els partits quan es fa mal. Ja al minut 5 de partit s’havia inventat un gol impossible, jugant caigut a la banda. Com si fos un bruixot, va trobar un forat allà on semblava que hi havia un mur. El Celta, un equip que juga a ritme de rock’n'roll, corrent amunt i avall, va fer patir quan atacava, però també convidava el Barça a fer miques la defensa gallega. Sergio Busquets va fer el segon amb un xut de la frontal, un d’aquells gols que són com el dia de Nadal o els aniversaris. Busquets els celebra un sol cop a l’any, tot i que et preguntes per quina raó no xuta més de fora de l’àrea, perquè ho sap fer prou bé. El vallesà és així.  Fins i tot quan xuta és com si fes una passada al fons de la xarxa. La festa era tan rodona que el tercer gol va ser una petita oda al joc col·lectiu, on de nou Nico era el centre de gravetat. Tot i no ser ben rebut per l’afició local, al ser fill d’una llegenda de l’etern rival, el Deportivo, Nico va controlar el joc en un primer temps deliciós que va culminar en la jugada del 0-3, amb Memphis posant la firma final amb un cop de cap letal. Era la jornada de la redempció a la Lliga. El partit on entre rialles Sergi entregava el seu testimoni a Xavi. Però va lesionar-se Ansu, tot sol. I després, Eric Garcia. Tampoc Nico va poder acabar el partit. I el Celta va ensumar por al davant reaccionant en una segona part que servia com un avís a navegants, recordant al barcelonisme que Xavi, tot sol, no pot fer miracles. Caldrà paciència.

Tota la segona part patint

Els gols de Iago Aspas i Nolito van fer esclatar Balaídos, mentre Araujo i Lenglet feien hores extres protegint Ter Stegen en una segona part en què el Barça va renunciar a la possessió. Malgrat tenir davant una autopista per fer el quart, el Barça va limitar-se a defensar. I Iago Aspas els va castigar en l’últim segon amb un xut d’aquells que sap fer el geni de Moaña. Sergi Barjuan, el tècnic que ha gaudit d’un breu regnat, passarà a la història com l’entrenador invicte, però només ha guanyat un dels tres partits. A la Lliga, el Barça ja porta quatre ensopegades consecutives just abans del derbi contra l’Espanyol, quan debutarà un Xavi prou conscient de la feinada que té per fer. L’equip va acabar trencat, a un pas de plorar.

La recepta de Sergi, apostant per joves com Nico i Gavi, obrint bé el camp per generar espais i evitant les centrades de l’era de Koeman, ha funcionat prou bé. El Barça de Sergi ha sigut aquell en què Coutinho i Luuk de Jong desapareixen de l’equip fins i tot quan perds tres jugadors per lesió. Abans els toca a futbolistes com Riqui Puig, un dels més engrescats per l’arribada de Xavi, o el jove Abde. Però segueix sent un equip que té massa fantasmes al cap. S’espanta amb facilitat. Un gegant amb peus de fang. I un repte titànic, el de Xavi. L’optimisme no s’aconsegueix amb un anunci de matinada. Caldran mesos de feinada.