"Si no hi ha resultats, l'entrenador ha de marxar, però no al desembre"

BarcelonaEl Barça vol enviar un missatge d'unitat de portes enfora. Joan Laporta ha demanat fer pinya a la junta per tal que Xavi Hernández no surti més esquitxat arran de les desfetes contra el Girona i l'Anvers. Després de caure contra els belgues, l'egarenc va dir en roda de premsa que mantenia la confiança del president blaugrana i del director esportiu, Deco. També va dir que s'havia exagerat tot plegat, amb relació a la polseguera que havia aixecat la ingerència del president en el canvi de convocatòria, on es va incloure finalment Lewandowski, Gündogan i Araujo. El ball de declaracions amb Deco acabaria deixant venut el tècnic. Xavi havia defensat el dia abans que els canvis a la llista s'havien consensuat amb el president, els jugadors i el mateix Deco, mentre que el portuguès va dir just abans del partit que la convocatòria és una parcel·la que correspon a l'entrenador. Embolica que fa fort.

Aquest episodi va accentuar la trencadissa de confiança entre Deco i Xavi, tot i que el tècnic ha volgut sortir al pas de qualsevol polèmica en la compareixença de premsa prèvia al duel d'aquest dissabte a Mestalla. "Estic il·lusionat. Crec en el projecte, en els jugadors. Tenim un vestidor i una unió fantàstics: amb el president, amb Deco, amb qui vam estar parlant molt ahir [durant el sopar de Nadal del club]. També amb Yuste. Tinc la confiança del president, Deco és una persona excel·lent..." Des de l'entorn del jugador també s'esforcen a dir que la relació amb el director esportiu continua sent bona. "Si al final de la temporada no hi ha resultats l'entrenador haurà de marxar. Però no al desembre -ha insistit Xavi-. No em sento sol. Tinc un staff lleial. No em fallarà mai. Hi tinc el meu germà i amics de veritat. Tampoc m'ha fallat el president. Ha complert tot el que ha dit".

L'entrenador també ha defensat que el duel a Mestalla no serà una final per al seu càrrec, tot i que serà analitzat amb lupa als despatxos del Barça. "El projecte i el club necessiten estabilitat. I més en l'era post-Messi i amb la situació econòmica del club. S'ha generat una tensió que no ha sigut necessària. No hi ha unitat en els mitjans de comunicació, però la realitat és que estem en una cursa per guanyar quatre títols". Les paraules de Xavi han arribat l'endemà que Laporta, que va preferir no obrir la boca a Bèlgica, trenqués el seu silenci durant el sopar de Nadal. "Les decepcions també formen part de l'esport. Sortirem a competir les quatre competicions. Us demano que doneu suport, ara més que mai en aquests dies, als nostres jugadors i al nostre entrenador", va dir Laporta.

Xavi: els peatges de ser un home de club

La situació de Xavi no és irreversible i un triomf solvent a Mestalla permetria al tècnic recuperar un crèdit que Laporta, poc amant de fer canvis a mitja temporada, sembla que vol imposar davant les veus crítiques al seu voltant. Un dels principals arguments que van dur el president a confiar en Xavi després de fer fora Ronald Koeman era que, a banda de ser el futbolista que millor ha interpretat el model de joc del Barça, coneixia molt bé la casa. És a dir, algú amb prou espatlles per assumir la pressió que comporta asseure's a la cadira d'entrenador en una entitat tan peculiar com la blaugrana (i en un moment en què l'economia feia aigües). Xavi va arribar el novembre del 2021 amb l'aura d'icona per la seva trajectòria com a jugador, però també amb la premissa de ser "un home de club".

Ell mateix s'ha definit públicament així, una màxima que li ha suposat empassar-se gripaus. El darrer ha sigut el més sonat: la convocatòria a la carta per a Anvers o haver de jugar un amistós a Dallas per Nadal que no va fer gens de gràcia als jugadors. A Xavi se li han concedit alguns desitjos tant en la gestió –canvis en el cos tècnic per tenir un staff lleial, el retorn del doctor Ricard Pruna i el periodista Edu Polo com a assessor de comunicació– com en la parcel·la esportiva –els fitxatges de Kounde i Gündogan–, però també ha vist com moltes de les seves preferències no eren gaire escoltades. També s'ha hagut d'adaptar a operacions o canvis executats pel president o la direcció esportiva. Alguns de funcionament intern. Són qüestions mediàticament poc rellevants, com el canvi del cap de seguretat del primer equip o l'ascendent en el vestidor de Joel González, aposta d'Enric Masip que fa funcions d'atenció als jugadors. Canvis en què Xavi no ha participat.

El tècnic tampoc té la incidència en el funcionament del futbol base que s'imaginava en el seu retorn al Barça. Figures com les de Rafa Márquez, tècnic del filial (abans ho era Sergi Barjuan, des del març recol·locat com a director de les Barça Academy), o Bojan Krkic, encarregat de controlar els cedits i formant-se com a tècnic al planter, han estat pensades per Laporta. No és que Xavi estigui en disputa ni amb Márquez –que està quallant una bona temporada amb el B– ni amb Bojan, però, un cop més, són decisions en què no ha intercedit malgrat que acabin tenint repercussió en el primer equip.

La parcel·la esportiva, la que més preocupa al tècnic

La parcel·la que afecta més directament Xavi és la de la planificació esportiva. El tècnic ha vist com se li ha reforçat substancialment la plantilla a cop de palanca, però ha hagut de fer equilibris entre les seves peticions i els fitxatges de Laporta i Deco. El club va desemborsar 58 milions d'euros (més nou en variables) per Raphinha. Si bé el brasiler, llavors representat per l'actual director esportiu, havia fet una gran campanya al Leeds i Xavi no es va oposar al fitxatge, tampoc mai el va prioritzar. Aquest estiu va arribar João Félix sobre la botzina. Una cessió fruit de l'amistat entre Jorge Mendes i Laporta, que Xavi sempre es va mirar de reüll. 

En el que més va insistir –i insisteix– el tècnic és en fitxar un pivot. Zubimendi (Reial Societat) i Kimmich (Bayern) són les seves prioritats, però va arribar Oriol Romeu. Xavi també voldria reforçar-se amb un interior. L'escollit per l'entrenador és Lo Celso, del Tottenham. Des de la direcció esportiva ja li han comunicat que difícilment arribarà ni un pivot low cost ni l'argentí al gener. En canvi, ho farà Vitor Roque, que s'inscriurà aprofitant l'espai salarial que deixa la lesió de llarga durada de Gavi. L'egarenc estava disposat a esperar l'ariet a l'estiu per reforçar-se amb un pivot i un interior, però el desig de Deco ha passat per davant.

Al bagul dels records queden també altres peticions de Xavi. Al lateral dret, Azpilicueta es va cansar fa dos estius d'esperar el Barça i el club tampoc va anar seriosament per Foyth. La clàusula de l'argentí es va elevar fins als 55 milions, així que va arribar Cancelo, cedit pel City. El portuguès és una altra operació amb el segell Mendes, que sabia que el seu representat estava cridat a l'ostracisme amb Guardiola. Abans, Xavi va haver d'acceptar el comiat d'Aubameyang per raons econòmiques –Lewandowski va costar 45 milions més cinc en variables i un salari ascendent– i la cessió d'Eric Garcia al Girona. Es va concedir el desig al central de sortir perquè suposava un pessic més en l'espai salarial per incloure-hi els Joãos. "Si fos per mi, s'hauria quedat", va dir Xavi després del gran partit del de Martorell a Montjuïc.