Xavi busca punta de llança a l'espera de Haaland

BarcelonaPensar en fitxatges de renom és una manera d’escapar del present i imaginar-se Erling Haaland vestint de blaugrana. La realitat del Barça es debat entre construir un projecte de futur i la necessitat d’entrar a la Champions, dos objectius que van plegats i que, en gran part, depenen de l'encert a les àrees. Però, a l’espera de què passarà a l’estiu amb el punta noruec, Xavi Hernández té ara mateix un front obert al centre de l'atac, una de les posicions més determinants i en la qual el tècnic depèn de la inspiració del jugador.

Els blaugranes compten amb atacants de perfils molt diferents i així ho demostren les xifres. ¿Quin volum de tocs, és a dir, d'intervencions, tenen per partit i quina és la seva relació amb el gol?Aquesta temporada, Aubameyang, per exemple, a l'Arsenal no necessitava contactar gaire amb la pilota per veure porteria. Tot el contrari que Memphis, que intervé vint cops més per partit. En el futbol europeu, un dels atacants amb uns registres més similars al neerlandès és Kylian Mbappé. A Ansu Fati els pocs minuts disputats el disparen estadísticament: aquest curs ha jugat només 213 minuts en Lliga, però n'ha tingut prou per fer tres gols. Amb tan poc temps, l'hispanoguineà té una producció similar a Lewandowski o Haaland, però intervenint 25 vegades més per partit. Xavi no pot comptar amb Ansu, però ¿què li poden aportar les cinc opcions que té per a la posició de 'nou'?

Memphis, la primera aposta

L'holandès va aterrar al Camp Nou en un moment en què recuperar la il·lusió semblava una utopia. A Lió, l’última temporada, va marcar 20 gols. Era l’estrella de l’equip, però com ja els va passar a Frenkie de Jong i Coutinho, la manca de jerarquia li va tallar les ales i va fer impossible que es mogués pel front d'atac amb la mateixa llibertat que a França.

No obstant això, Xavi va treure'n suc com a davanter centre. Estructuralment, va ser un futbolista molt important mentre el de Terrassa construïa els primers pilars. Va ser una de les claus en la construcció del joc. Com es pot veure a la imatge, davant la dificultat de contactar Busquets, el tercer home, Memphis intervenia en la cadena de passades per millorar les possessions. Sense ser 'nou' de raça, combinar l’àmbit creatiu i de finalització li va resultar molt difícil.

Ferran Torres, l'experiment de Guardiola

L’ex del Manchester City té en comú amb la resta de fitxatges un tret identitari: o tenen un passat blaugrana, o els ha entrenat una personalitat que parla la mateixa llengua que Xavi. Haver crescut de la mà de Pep Guardiola i Luis Enrique el converteix automàticament en un perfil vàlid per a l’alçada de projecte en la qual es troba el Barça. A Anglaterra va combinar la posició d’extrem i la de davanter, però va ser com a punta quan va rendir millor. Condensa tots els requisits que demana Xavi al seu ariet: associació, desmarcatge i gol.

De moment, ha jugat més minuts en banda que en punta. Encara és aviat per intuir quin Ferran s’imagina Xavi. En la imatge s’aprecia la facilitat que té el valencià a l’hora de traçar desmarcatges curts i finalitzar. Té moviments de 'nou' clàssic.

Aubameyang, un velocista sense camp per córrer

Xavi, en declaracions al mitjà britànic Metro el maig del 2020, va dir que Aubameyang “et mata a camp obert”, però que “el Barça necessita jugadors que es moguin en espais curts”. A l’Arsenal, el gabonès ha combinat la punta d’atac i la banda. En la seva presentació, va revelar que Xavi el volia per jugar de ‘nou’, però va afegir que també està preparat per fer d'extrem. Un dels trets principals d’Aubameyang és la velocitat. Al Barça, però, es trobarà un escenari antagònic del seu preferit. A la següent imatge es veu com descarrega en sortida de pressió i ell mateix acaba finalitzant la jugada. Fer-ho en espais acotats serà tot un repte. No obstant això, amb el gabonès i Adama el Barça afilarà els ullals als contraatacs.

Luuk de Jong i Jutglà, més present que futur

L’atacant cedit pel Sevilla va ser desig exprés de Ronald Koeman. No té la mateixa sensibilitat en el toc i la passada que els seus companys, però pot arribar a ser un recurs vàlid per a entrenadors amb mirades diferents. El recurs d’emergència del Barça en l’etapa de Koeman va ser penjar boles a l’àrea. Amb Xavi, però, ha demostrat que quan les centrades tenen sentit (més qualitat que volum), Luuk sap generar-se l’espai per rematar. Jutglà, com va mostrar a Linares, va saber aportar a l’equip a partir de la intel·ligència en el desmarcatge. En un moment concret, arran de les baixes, tant Luuk com Jutglà van demostrar ser comodins a l’alçada de l’emergència. Ara bé, a curt termini i amb el retorn de la competència, no seran més que recursos puntuals. El mateix que Martin Braithwaite, que ha tornat de lesió i també se suma a la llista d'ariets potencials.

Sis opcions per a un sol lloc

Una de les poques pistes que ha deixat Xavi és que en els minuts que han coincidit Aubameyang i Ferran, l'africà ha estat la llança d'atac. L'entrenador blaugrana té al seu abast perfils diferents però complementaris. Sense Ansu, que es perdrà bona part del que resta de temporada, el mes de febrer (Espanyol, Nàpols per partida doble, València i Athletic) no deixarà gaire marge de maniobra a Xavi.