Wenger ajusta el seu Arsenal per fer-lo més versàtil i competitiu
BarcelonaL’Arsenal serà el rival del Barça a vuitens de final, i podria fer la sensació que serà l’eliminatòria de sempre, perquè els camins de 'gunners' i culers s’han creuat recentment el 2010 i 2011. Però el tècnic Arsène Wenger ha après la lliçó dels últims anys i ha perfeccionat el seu pla futbolístic per deixar de ser l’equip de toc massa tendre que cau eliminat per falta de competitivitat. Ara és molt més versàtil, un equip menys feble.
L’Arsenal actual té més recursos que altres anys i pot adaptar-se a diferents guions de partit, no només a aquell pla combinatiu que no era capaç d’imposar en el seu duel amb els blaugranes. Algunes d’aquestes alternatives poden fer especial mal al joc del Barça, fins i tot a aquest Barça que amb Luis Enrique és menys monopolitzador de la pilota i millor gestor dels espais. Wenger ha fitxat bé per guanyar sobrietat, i destaquen sobretot dues peces del seu onze: Cech a la porteria i Coquelin a la contenció al mig del camp.
El porter ha donat confiança a l’Arsenal en fase defensiva i li permet recular i defensar-se més a prop de la seva àrea, segur de qui té sota pals. La presència del migcampista francès també ha donat equilibri entre línies a l’equip. La duresa de la seva parella de centrals, ja siguin Koscielny i Mertesacker, o si hi juga l’ex del Vila-real Gabriel, també ha fet més fort l’equip quan ha de reduir espais. Per les bandes, Monreal i Bellerín són el complement ideal per a la línia defensiva. Dels dos laterals, l’exblaugrana és qui més es projecta en atac quan l’Arsenal vol guanyar presència per la banda dreta.
L’Arsenal continua sent un equip amb capacitat per tenir la pilota i atacar des de la possessió. Cazorla, Ramsey i Özil són elements clau per fer-ho, però la principal prova de maduresa és que també se sent còmode sortint al contraatac. De fet, no renuncia a fer-ho i fins i tot ho provoca com a pla principal, conscient de la velocitat d’algunes de les seves peces, com Walcott o Alexis, activats amb intel·ligència pels llançadors de darrere, sobretot Özil. Si necessita un home més referencial, té en Giroud un poderós recanvi.
Al febrer, a més, Wenger hauria d’haver recuperat Rosicky i Welbeck, dues amenaces que encara faran més perillós el líder de la Premier.
