La Fiscalia denunciarà el Barça pel cas Negreira, però Laporta nega la compra d'àrbitres

BarcelonaLa Fiscalia de Barcelona està decidida a querellar-se contra el Barça com a persona jurídica i l'expresident del club Josep Maria Bartomeu (2014-2020) per les irregularitats vinculades als pagaments que durant gairebé dues dècades va fer a diverses companyies de l'exvicepresident del Comitè Tècnic Arbitral (CTA) José María Enríquez Negreira. Segons ha avançat El País i ha pogut confirmar l'ARA, la denúncia serà per administració deslleial i corrupció continuada en l'àmbit del negoci, un delicte que va entrar en vigor després de la reforma del Codi Penal del 2010 i que inclou el frau en l'àmbit esportiu. A més del Barça i del mateix Bartomeu, igualment s'esperen accions contra els responsables dels pagaments de l'anterior govern blaugrana i també contra Negreira, que va cobrar a través d'empreses que eren seves uns 7 milions d'euros del Barça a canvi d'unes assessories de les quals no hi ha proves ni constància provada i freqüent entre els càrrecs esportius del club durant els últims lustres.

Les diligències, iniciades a principis del 2022 a instàncies d'una inspecció fiscal a l'exàrbitre català, s'han accelerat després de la denúncia interposada fa uns dies pel col·legiat en actiu de VAR Xavier Estrada Fernández. La incògnita sobre la raó dels pagaments del Barça no s'ha pogut aclarir al 100%, tot i que els registres oficials indiquen que l'activitat de Dasnil 95 i Nisdal SCP era sobretot instrumental, ja que no presentaven beneficis malgrat els sucosos ingressos que tenien cada any. Dasnil va cobrar sobretot entre el 2015 i el 2018, quan Bartomeu va tallar la relació. Nisdal va operar entre el 2005 i el 2015, amb tres presidents: Joan Laporta, Sandro Rosell i el mateix Bartomeu. En la seva declaració amb els tècnics d'Hisenda, Negreira va assegurar que el Barça li pagava per assegurar-se que els arbitratges serien "neutrals" durant els seus partits de Lliga i Copa del Rei. L'excol·legiat, en canvi, va decidir no col·laborar amb la Fiscalia, adduint un principi d'Alzheimer.

Un cop es formalitzi la querella (s'espera que entre aquest dimecres i aquest dijous), caldrà que un jutjat de Barcelona l'estudiï i decideixi si l'accepta a tràmit per començar la investigació corresponent. Les persones que estan sota lupa són el Barça com a persona jurídica, que ja va acceptar el 2015 una condemna pel cas Neymar 1; Bartomeu com a expresident dels pagaments més recents, i Enríquez Negreira com a beneficiari. Laporta, implicat en el cas pels pagaments fets en el seu primer mandat, i acusat per Bartomeu de multiplicar-los per quatre, ha encarregat una auditoria externa per aclarir els fets.

Això sí, en una roda de premsa al Círculo Ecuestre de Barcelona celebrada el dia que es compleixen dos anys del seu retorn a la presidència del Barça, Joan Laporta s'ha referit al tema sense entrar en gaires detalls. "Tenim preparada una roda de premsa per parlar-ne. Però el Barça mai s'ha dedicat a comprar àrbitres i a influir-hi. Mai, rotundament mai. Ja donarem les explicacions que calguin. Però res no és casualitat. Tot això surt quan comencem a anar bé. Hem salvat el club esportivament, econòmicament l'estem enfocant i veig que només surten notícies negatives. Articles que no vull ni comentar, que ataquen la meva persona, i opinions contràries a la concessió de les obres del Camp Nou a Limak... Totes aquestes notícies observo que amaguen ganes de controlar el Barça per part de la Lliga i de CVC".

Danys reputacionals profunds provocats pel cas Negreira

Tot i el discurs de Laporta, l'escàndol dels pagaments a l'antic vicepresident dels àrbitres ha acabat tenint conseqüències més enllà del futbol: l'ombra de sospita no ha agradat gens a alguns dels inversors que, de la mà de Goldman Sachs i J.P. Morgan, volien finançar l'Espai Barça. Tant, que n'hi ha que han deixat la seva participació en suspens, com va informar l'ARA fa uns dies. En aquesta mateixa línia, SER Catalunya va explicar que la crisi reputacional encareix l'operació de finançament del nou Camp Nou en 12 milions d'euros anuals, en un marc de pujada generalitzada dels tipus d'interès i de rebaixa de ràting fins a la categoria BBB a causa dels últims canvis en l'estructura de l'operació.

Malgrat aquests bastons a la roda, Laporta manté el seu tradicional optimisme: "El finançament ja el tenim, però tenim un parell d'alternatives que volem estudiar perquè tot es pot millorar. Els interessos que ens volen aplicar no els veiem bé. Ens hem donat de termini fins al 31 de març amb una pròrroga d'un mes extra. El més important per a nosaltres és estar un any i quatre mesos fora de l'estadi, només. Si les obres van bé i no hi ha imponderables, tindrem l'estadi acabat el juny del 2026". El mandatari fa pinya també respecte a l'adjudicació de Limak: "Només ells ens garanteixen retornar al Camp Nou amb un 70% de l'aforament a finals del 2024, amb el museu funcionant. Limak ha acceptat el preu màxim garantit, però les altres concurrents també. La diferència està en les contingències i en el preu de la redacció del projecte, per exemple. Les altres dues propostes ens les feien pagar a nosaltres. Per a Limak és tot un repte, aquesta obra".

En la mateixa xerrada al Círculo Ecuestre, Laporta ha admès que es va reunir amb Jorge Messi per parlar d'un "homenatge" a l'exjugador del Barça. "No és un tema de calés, és un homenatge", es va limitar a assegurar sobre l'argentí, que acaba contracte amb el PSG i encara no ha firmat res. El president del Barça va avançar que té la intenció de renovar Xavi Hernández com a entrenador i fer una proposta perquè Sergio Busquets continuï un any més a la plantilla blaugrana. D'altra banda, ha reconegut que el club està excedit en termes salarials segons la normativa de la Lliga i que, per aquest motiu, serà complicat fer grans operacions de mercat aquest estiu.