Vitor Roque rescata un Barça amb els problemes de sempre

BarcelonaEl Barça va acabar demanant l'hora contra l'Osasuna en el primer partit des que Xavi va anunciar que deixaria de ser l'entrenador a l'estiu. Un gol de Vitor Roque va rescatar un equip que segueix tenint els mateixos problemes de sempre i que va acabar suplicant el xiulet final contra un rival que va jugar la darrera mitja hora amb 10 futbolistes (1-0).

Xavi havia dit per activa i per passiva que el seu anunci havia de servir per canviar la dinàmica, però a l'hora de la veritat van canviar ben poques coses. Com si ho hagués passat res. El Barça va tornar a oferir una versió pobra, sense idees ni velocitat. Una primera part ensopida i una segona lleugerament més animada, sobretot per la pressió del rellotge. Però ni amb el gol de Vitor Roque ni amb superioritat, l'equip va saber rematar la feina i va acabar demanant l'hora contra un Osasuna que va disposar de les dues darreres oportunitats per marcar. Fa massa que l'equip va per inèrcia. Que és molt previsible. Tan sols l'aparició dels joves, rebels i inconformistes, donen una mica d'esperança al barcelonisme.

Tot són problemes, començant per les lesions. Aquesta vegada li va tocar el rebre a Ferran Torres, que va patir un trencament muscular a la cuixa dreta quan només s'havien disputat quatre minuts. Va marxar plorant del camp, desconsolat, conscient que estava en un dels millors moments des que va arribar a Barcelona. Al seu lloc va entrar Fermín, que va passar per davant de Vitor Roque. El brasiler encara no està preparat per aguantar partits sencers –aleshores quedaven 85 minuts– i Xavi va preferir fer entrar un jugador de qui es pogués refiar.

Fermín López, el més destacat del Barça a la primera part

Entrant des de la segona línia, el migcampista d'El Campillo va ser l'únic, conjuntament amb Lamine Yamal, que va sacsejar la defensa navarresa en els primers 45 minuts. L'Osasuna, amb una línia de cinc, va fer la sensació que donava per bo l'empat a zero des del primer minut. Va preocupar-se de cometre els mínims errors possibles i va sortir a l'atac sense gaire ambició, més pendent de no desordenar-se al darrere que cap altra cosa. Tan sols quan es va veure perdent va fer un pas endavant. No tenia més remei.

El partit no avançava i el Barça va haver d'esperar fins a la segona part, per mitjà de Lamine, per fer el primer xut entre els tres pals. Però l'afició aguantava el tipus. Jugar a Montjuïc té alguns avantatges, com que la majoria de tribuners s'han quedat a casa. Els gairebé 38.000 seguidors que hi van fer cap van preferir callar a xiular. I es van encendre de seguida quan l'equip, a l'hora de partit, i amb zero a zero al marcador, va fer un pas endavant per buscar la victòria.

L'estrena de Vitor Roque com a golejador del Barça

Era un moment delicat. Segurament, el que més. El joc s'havia encallat completament, hi havia nervis i Xavi decidia fer jugar Vitor Roque. Li donava 30 minuts. Tothom s'esperava el canvi per Lewandowski però qui se'n va anar a la banqueta va ser Fermín. L'aposta va desconcertar l'afició, però a tothom li van marxar els dubtes quan el brasiler, en la primera acció atacant en què participava, rematava de cap una deliciosa centrada de Cancelo per fer el primer gol del partit i el seu primer com a barcelonista.

En condicions normals el partit s'hauria posat de cara per al Barça. Però la normalitat culer és patir, fins i tot quan el rival es queda amb inferioritat numèrica. Unai García va veure la segona groga en el minut 66. Lluny de ser una benedicció, al Barça se li van tornar a aparèixer tots els fantasmes dels últims dies, sobretot amb l'ocasió de Darko, que va sorprendre tothom amb un xut que va sortir fregant el pal. Encara quedava un quart d'hora.

Amb l'Osasuna bolcat a l'atac, el Barça no va saber aprofitar ni el fet de jugar amb un de més ni que els navarresos havien avançat les línies. L'única acció amb cara i ulls va ser una desmarcada de Lewandowski, que va acabar marcant però el gol no va pujar al marcador per fora de joc. Cap més xut entre els tres pals.

Xavi va fer només tres canvis. Asfixiat per les lesions, va fer confiança a Oriol Romeu en l'últim quart d'hora. La realitat és que l'equip no va tenir el control de la pilota i es va precipitar, com en tants altres partits. La diferència és que l'Osasuna no va tenir la punteria que havien tingut els altres rivals. Els tres punts són només això, un marcador positiu pensant en un objectiu de mínims: acabar entre els quatre primers.