Els vincles de Laporta a Israel propicien un acord del Barça per llançar els seus NFT
El Barça s’alia amb Ownix, empresa propietat de Moshe Hogeg, amic i antic soci del president blaugrana
BarcelonaEl Barça ha fet oficial aquest dijous un acord amb Ownix, empresa de l’israelià Moshe Hogeg, el propietari del club de futbol Beitar de Jerusalem, per llançar la seva col·lecció de NFT (arxius digitals col·leccionables). És una via de negoci que triomfa als Estats Units i que els experts pronostiquen que pot comportar molts milions d’euros a l’esport durant els pròxims anys. De fet, en el món de l’art, les subhastes de NFT ja estan rivalitzant en números amb les de l’art físic i durant els primers sis mesos del 2021 als Estats Units s’han produït vendes de NFT per valor de 2.500 milions de dòlars (2.158 milions d’euros).
La negociació del Barça amb l’empresa israeliana fa mesos que es cuina, ja que Hogeg i el president culer, Joan Laporta, no són pas desconeguts. El 4 d’agost el club va estar a punt de disputar un partit contra l’equip de l’empresari, el Beitar, el preferit de la dreta política i amb aficionats radicals d’ideologia antimusulmana, en terres hebrees. Finalment, però, tal com va explicar aleshores l’ARA, la rivalitat entre les dues principals empreses promotores de partits a Israel ho va evitar. Abans de l’aparició de Hogeg i el Beitar, el club blaugrana ja havia tancat amb Comtec Group, amb l’empresa barcelonina Proximma Sports com a intermediària, un Vila-real - Barça a Tel Aviv per a les mateixes dates. Comtec volia l’exclusivitat de la visita catalana.
Possibles conflictes amb els mercats àrabs i xinesos
De fet, aquesta empresa va ser l’organitzadora del clàssic a Tel Aviv entre els veterans del Reial Madrid i els Barça Legends del 20 de juliol que va suposar la primera visita internacional de Laporta en el seu segon mandat a l’entitat. A més d’aquest conflicte entre empreses, la suspensió del partit també va tenir un clar rerefons polític. L'amistós frustrat entre el Barça i el Beitar s’havia de disputar a l’Estadi Teddy Kollek, al barri de Malha, conflictiu perquè quan es va crear l’estat d’Israel el 1948 hi havia un poblat palestí. Això va ofendre Palestina i, segons fonts del mateix Barça, altres actors polítics també van pressionar en privat perquè no es disputés. L’Associació Palestina de Futbol, directament, va fer públic el seu rebuig mitjançant una carta. D’altra banda, des del departament comercial del club temien que la disputa de l’encontre pogués afectar els patrocinis i les relacions amb els mercats àrab i xinès.
“Soc amic d’Israel i em sento molt estimat sempre que vinc. Faré tot el possible perquè el Barça jugui a Jerusalem i serà un gran honor per a nosaltres”, va sentenciar Laporta el 18 de juliol un cop es va saber que finalment el partit no es disputaria. L’alternativa d’última hora va ser anar a jugar un partit a Salzburg (Àustria) davant el Red Bull Salzburg, que va acabar amb derrota blaugrana per 2-1. Des de l’estiu, públicament no s’havia sabut res més en clau blaugrana de Hogeg, que el 18 de març passat, l'endemà de la presa de possessió de la nova directiva, va publicar al seu compte de Twitter que ell era qui tenia més criptomonedes del Barça a BitClout, més i tot que la mateixa institució.