El vicepresident del Barça que té un castell i és aficionat als toros

BarcelonaAntonio Escudero (Salobre, Albacete, 1954), el vicepresident de la junta directiva de Joan Laporta amb menys presència mediàtica, té un castell. Concretament a Biart, al nord de Figueres. Allà hi ha un celler on maduren els seus vins Castell de Biart i una petita plaça de toros. “L’any 2000, amb un grup de socis (ell és el majoritari), vam comprar el castell. Abans ja s’hi feien vins i vam intentar refer-lo segons les nostres possibilitats”, explica Escudero a l’ARA. “Hi vam construir una petita plaça de toros de fusta quan es va casar el meu nebot. Soc aficionat als toros. Allà hi hem fet alguna capea de vaquetes, però ara fa temps que no la utilitzem. De vegades la pinto”, afegeix.

L’absència del vicepresident social que més va cridar l’atenció va ser la de l’assemblea del 23 d’octubre del 2021 en la qual, entre altres temes, es va votar si la Confederació Mundial de Penyes continuava formant part del club. De fet, l’únic moment en què Escudero ha agafat un cert protagonisme públic des que és al Barça va ser la reunió de la junta del 31 de maig del 2022, celebrada a la Jonquera en honor seu. El vicepresident esportiu Rafa Yuste, el vicepresident econòmic Eduard Romeu, la vicepresidenta institucional i portaveu de la junta Maria Elena Fort i el vicepresident de l’àrea de màrqueting Juli Guiu són molt més presents en el paisatge mediàtic del Barça. “Escudero té un perfil discret. Mai vol ser protagonista. No és gens habitual veure’l per les oficines del Camp Nou, com tampoc hi van molts altres directius”, exposa una persona del club.

L’arribada d’Escudero a la llotja del Camp Nou a la primavera del 2021, coincidint amb la victòria de Laporta a les eleccions, no va modificar el seu lloc de residència. Continua vivint a la Jonquera, on té el seu imperi empresarial. Hi va arribar el 1972 procedent de Salobre, un poble manxec que avui té uns 500 habitants. La seva primera feina a la Jonquera va ser de cambrer a l'Hotel Porta d’Espanya i ara hi té un immens outlet anomenat Gran Jonquera, tres hipermercats, sis restaurants, un hotel i una parafarmàcia. “Amb 17 anys treballava 18 hores al dia a canvi de 1.500 pessetes al mes (9 euros)”, recorda Escudero. El desembre del 1972 va començar a treballar en una agència de duanes, on es va estar fins al 1990, quan va obrir el seu primer supermercat. Abans, al 1984, ja havia comprat un local per començar el negoci.

Tenint en compte el seu lloc de residència, a dues hores amb cotxe del Camp Nou, i la seva carregada agenda empresarial (també és responsable de diverses associacions empresarials), ¿com s’ho fa per dedicar temps a les tasques del Barça? “Dormo entre tres hores i mitja i quatre”, respon. “Puc ser al matí a Girona en una reunió empresarial i passar la tarda a Barcelona per a una reunió de junta del Barça o un partit. I després, abans de tornar a casa, encara passo pel despatx de la Jonquera”, assegura. En aquest sentit, fonts de la Confederació Mundial de Penyes expliquen a aquest diari que mantenen “la interlocució amb ell a partir de les activitats” que comparteixen, a les quals Escudero “assisteix assíduament”.

El nucli inicial de la directiva

A Escudero va ser habitual veure’l durant els actes de la campanya electoral de Joan Laporta. De fet, va formar part de la candidatura original, amb Juli Guiu, Maria Elena Fort, Jordi Llauradó i Jaume Giró. Escudero era un dels pocs que tenia el patrimoni suficient per aportar un gran aval. De fet, una persona pròxima a Laporta diu a l’ARA que “Escudero és a la directiva perquè té molts diners i és obedient”.

La resposta de com es va conèixer amb Laporta també s’ha de buscar a la Jonquera, on el vicepresident social blaugrana va arribar a ser regidor del PSC. Els avantpassats de l’actual president del Barça van viure allà i encara aguanta dreta la casa pairal de la família. Aquesta coincidència geogràfica els va acostar durant el primer mandat de Laporta al Barça i també va comportar que l’advocat pensés en Escudero, que va ser president del Girona del 1998 al 2001, a l’hora de formar la candidatura per a les eleccions del 2021. “Fa temps que tot el que faig en aquesta vida és per gust. Ja no faig res per diners, perquè això ja ho tinc cobert. Als llocs, hi vaig per aportar-hi, no per xupar com fan uns altres”, sentencia el vicepresident menys mediàtic de la cúpula del Barça.