El viatge de cànnabis sativa de Szczesny: els apunts en calent del Benfica-Barça

BarcelonaVictòria bogíssima del Barça al camp del Benfica. Un gol de Raphinha en l'últim segon va servir l'eufòria a Da Luz (4-5). A continuació, uns apunts en calent.

Triomf inversemblant del Barça en l'últim segon en una bogeria de partit a Lisboa

Pura dinamita. La remuntada blaugrana a Lisboa durarà setmanes i serà sobretot recordada si el projecte actual acaba donant títols en plural. Perdia 4-2 el Barça contra el Benfica, però la fe dels de Flick no es va apagar en cap moment, tampoc sota la intensa pluja portuguesa. És en aquests moments en què apareixen els grans jugadors. En aquest punt, i malgrat que l'empresa no era de vida o mort perquè la classificació ja era al sarró, l'equip va saber mesclar l'esperit cartesià de Pedri, que va posar un caramel per al 4-4 d'Eric Garcia, amb la capacitat competitiva de Raphinha, autor d'un doblet marca de la casa: el primer per pesat en la pressió i el segon per no negar ni un esforç a l'espai. El brasiler ja no és un extrem amb bon peu. Ara és un dimoni infal·lible quan té autopista per córrer. Imparable.

Minimitzar els efectes de la cara B. El Barça és l'equip més divertit de la Lliga i, amb el permís del Liverpool, també el més atractiu de la Champions. Cap dels seus rivals ha marcat més gols aquesta temporada i el seu trident ofensiu és el més prolífic d'Europa. Mèrit tot plegat de Flick, que ha convertit el Barça “en construcció” de Xavi en una piconadora ofensiva capaç de golejar dos cops al Reial Madrid en mitja temporada mentre genera dubtes a la Lliga. L’atreviment d’aquest equip és un motor d’il·lusió indiscutible. Tanmateix, com tot, quan el risc és un estil de vida, l’espai a l’esquena dels defenses, la falta d’encert en atac i la manca de desequilibri en estàtic més enllà de Lamine Yamal i Pedri són males companyes de viatge. Si comprem aquest Barça, el comprem també amb les seves contrapartides. Fins i tot quan surt cara, com va passar a Lisboa.

Sativa o indica, Tek? No és cap mentida si diem que la primera titularitat de Szczęsny en un duel de Champions amb el Barça va tenir un impacte pèssim d'entrada. Ni rastre, de bon principi, de la seguretat que se li pressuposa. De fet, dels tres gols que va rebre abans del descans, en dos va tenir responsabilitat directa. Especialment greu és la temeritat encarnada al 2-1, en què va calcular malament la sortida, quasi inutilitza Balde i va deixar desguarnida la porteria. També va cometre el penal del 3-1. A canvi, al límit del final, va salvar el 5-4 in extremis en un mà a mà amb Di María en els minuts més calents. Més tard, Raphinha serviria la bogeria. Una estrena, en definitiva, més pròpia d'un consumidor habitual de cànnabis sativa que d'un fumador esporàdic de tabac industrial (com és el cas). El seu paper és la millor forma d'explicar l'èxtasi culer a Da Luz.

¿Pecat de joventut o deixadesa? Ens decantem per la primera opció. No, no cal fer sang. I tampoc és gaire coherent que un dia inundem l'adolescent Lamine Yamal d'elogis pels seus trucs de màgia i per la barra que gasta i l'endemà li fotem un pal consistent per no seguir el seu lateral en la primera jugada d'atac del contrincant (amb la mala sort que aquesta acaba en gol). Com que el de Rocafonda és jove per a tot, també té dret d'entrar mig adormit en un partit. Ara bé, cal que sigui conscient dels bons hàbits que ha adquirit primer a les ordres de Xavi i ara amb Flick. Perquè a més de ser un atacant temible, si s'ha fet tan gran en aquest Barça és perquè sense pilota s'ha acostumat a pencar com un llebrer. Defensar i pressionar també defineix els millors davanters.

El dia que el Girona va fer creure que el Papa el rebria al Vaticà