Compte que Messi no es repensi les ganes de tornar a casa: els apunts en calent del Getafe-Barça

BarcelonaSegon empat a zero consecutiu del Barça a la Lliga. Feia 18 anys que no passava. Els de Xavi han fet un partit insuficient a Getafe, però continuen amb un marge considerable per ser campions. A continuació, uns apunts en calent.

Una migdiada preocupant. Ja fa tres partits que el Barça no veu porteria. Un de Copa i dos de Lliga que aventuren un final de campanya que pot fer bola tot i que se celebri un títol important. Una tarda més, aquesta vegada en un estadi carregat d'odi com el Coliseum Alfonso Pérez, els culers han sigut incapaços de trenar jugades posicionals amb sentit i han acabat morint a base de centrades a la recerca de l'olfacte d'un Lewandowski tan fos com desatès pels companys. Queden nou partits perquè s'acabi la Lliga. Són molts. Així que convindria no convertir-los en una davallada d'il·lusió que ni tan sols el retorn de Messi pogués revertir. L'argentí voldrà un homenatge, sí, però també un projecte engrescador.

Una reflexió interna. És probable que la temporada s'hagi acabat per a Sergi Roberto, que ha patit una altra lesió muscular a Getafe en els primers minuts de joc. Que el reusenc és un futbolista procliu a tenir aquest tipus de contratemps no és cap novetat. El problema és l'acumulació amb els de Pedri, De Jong, Dembélé i Christensen. El llast és molt pesant les últimes setmanes i ensenya dues coses, l'una conseqüència de l'altra. Com que l'equip té mancances, Xavi esprem les peces importants, amb el risc de cremar-les. De cara al curs que ve, estaria bé que el tècnic egarenc revisés la política de càrregues físiques, però sobretot que la direcció esportiva l'ajudi a repartir minuts. Ja s'ha vist que el "plantillot" no era tal cosa. Ara bé, si es fa un all-in per Messi, ¿hi haurà fair play per atendre totes les necessitats?

Ferran Torres d'interior. Parlant de necessitats, a Xavi i els seus ajudants els va fer mal la boca l'estiu passat de tant demanar un reforç de qualitat per al mig del camp perquè entenien que el model de joc era massa dependent de Pedri. L'objectiu va ser Bernardo Silva, però el portuguès va pagar que les prioritats fossin un ariet de 34 anys com Lewandowski i un cromo repetit com Raphinha. D'aquell anhel inabastable neix, mesos i lesions després, que el tècnic vallesà hagués de recórrer a Ferran Torres per jugar una bona estona d'interior contra una defensa amb cinc efectius. Sí, el valencià va passar per davant de Pablo Torre, que només va tenir els cinc últims minuts. Algun dia ens explicaran bé què passa amb el càntabre, no?

Si aquest és l'argumentari... "No ens agrada guanyar per favoritisme arbitral. Hi ha altres clubs, i en concret el que s'ha presentat en el judici aquest [en referència al Reial Madrid], que històricament sí que han estat afavorits. I això és un absurd que demà explicaré perquè s'entengui bé". Aquest és l'aperitiu que Joan Laporta ha servit, en un acte amb penyistes madrilenys, de la roda de premsa que oferirà sobre el cas Negreira. "S'ha magnificat la vinculació d'un exàrbitre amb les empreses investigades. No tenen res perquè no hi ha res", ha afegit. És molt trist que el president del Barça tracti els socis com si fossin ximples. Perquè el tema no és la suposada compra de col·legiats, sinó el sobrepreu a canvi de ves a saber què durant 17 anys (més de 7 milions) en connivència amb quatre mandataris del club, ell inclòs.