De veritat ens preguntem si João Félix ens convé?
Un dubte ha assaltat els grups de WhatsApp aquesta setmana: ens agrada João Félix? La simple pregunta entranya dins seu la gran fortalesa i la gran debilitat del Barça. Comencem per les coses bones, que no els voldria perdre com a lectors al primer paràgraf: el poble culer té el paladar més fi del món a l’hora de valorar els jugadors. De Kubala a Messi, passant per Rivaldo o Maradona, aquí hem gaudit del millor del millor del planeta. Només des d’aquest context històric, des d’aquest hàbit de l’excel·lència i normalització de l’entrepà de caviar, s'entén que ens preguntem si João té nivell per al Barça.
Però preguntar per la conveniència del fitxatge d’aquest talentàs prova que els culers seguim ignorant el lloc sinistre on ens han deixat deu anys d’autodestrucció programada. Hem d’assumir que estem en la ruïna i que no podem demanar al Nàpols pel seu geni georgià, ni entrar en una subhasta per Bernardo Silva. Ens hem de conformar amb veterans que acaben contracte i nàufrags sota sospita (és el cas del menino portuguès).
Tampoc sembla que tinguem clar que el Barça és a l'UCI i que el més mínim descuit ens pot enterrar. Aquesta temporada ja vam obrar el miracle de guanyar la Lliga amb un equip desequilibrat i faltat de talent. La gana, la responsabilitat del vestidor i una defensa d’època ens van portar a aixecar un títol imprescindible.
Un any després, seguim exactament on érem: per blindar ingressos i imatge, per fugir del procés de milanització i seguir atraient estrelles, el Barça està obligat a guanyar. I amb quatre dels cinc davanters oferint uns registres indignes de la nostra història, tenim la formidable barra de llevar-nos i preguntar-nos si João Félix té el nivell que cal.
En un equip que sense Pedri té la imaginació d’una piconadora fent marxa enrere, la pregunta fa riure. João és fantasia i té regat i velocitat. I sí, és un dropo. Però, amics, lògicament no li confiem les claus de l’equip, ni la nostra estabilitat psicosocial: per a això hi ha Ter Stegen i la seva defensa, i tota la penya centreeuropea que hem tingut a bé d'unir. A João el voldríem per oferir de tant en tant una mica de màgia, per recordar-nos de quins nivells impropis veníem, per no oblidar el que seguim sent.
