Es veia a venir, però el futur fa encara més basarda: els apunts en calent del clàssic de Supercopa

BarcelonaDuríssima derrota del Barça contra el Reial Madrid a la Supercopa d'Espanya (4-1). Vinícius, autor de tres gols abans del descans, va fer un autèntic estrip a la defensa blaugrana en un duel en què Araujo va acabar expulsat. Xavi, de nou discutit. A continuació, uns apunts en calent.

Una derrota esperada. Diuen que en els clàssics les forces s'igualen. Que qui hi arriba malament pot sortir-ne reforçat i que qui ho fa amb la fletxeta cap amunt pot acabar esquilat a mans de l'etern rival. Seguint aquesta lògica, molts culers van pensar, després de la insípida victòria de dijous contra l'Osasuna, que el Barça tornaria a ser el Barça en el clàssic d'Aràbia Saudita. Perquè el futbol es mescla bé amb la fe i sovint dribla la ciència exacta. Però, ai las!, la realitat va ser molt crua amb els somiadors i va donar la raó als vinagres, als pessimistes. L'equip de Xavi, funambulista i erràtic des de fa mesos, va cometre tots els pecats que havia mostrat. Tou en defensa i poc fi en atac, va caure de madur. I això és el que fa més mal. Es veia a venir que el Madrid mastegaria amb facilitat tanta tendresa.

I ara, què? Doncs aquesta és la pregunta que ara es farà tot el barcelonisme. Molta gent voldrà la destitució de Xavi a mig curs igual que es va demanar a Bartomeu que fes fora Valverde fa quatre anys després de perdre una Supercopa. Tanmateix, de poc serveix una decisió d'aquesta índole si no hi ha diners per a res ni alternativa més enllà de Márquez, que no ha fet gaire més mèrits que ser un gran exjugador i pertànyer a la cort de lleials a Mendes i Laporta i el seu seguici. Cessar un tècnic que ve de guanyar una Lliga molt meritòria (i de renovar contracte) seria un cop de volant massa populista i estriparia el paraigua d'un president massa preocupat per fer-se fotos amb xeics amb ínfules salvadores i massa poc per dotar el club que dirigeix del talent i el coneixement –i no la creença buida– que calen en temps de crisi. La pilota és només un símptoma.

Una sagnia a camp obert. Estrenar plantejament contra el Madrid pot funcionar alguna vegada, però també pot suposar un risc letal. Aquest cop, a Riad, l'aposta de Xavi, amb doble pivot i tres mitjapuntes, va sortir creu des del primer minut. Amb les línies separades i la pressió descompassada, la defensa avançada –habitual en el Barça– va ser un regal per a les cavalcades de Vinícius, autor de tres gols abans del descans. Ni amb tres Araujos s'hauria pogut aturar la sagnia a l'espai dels atacants blancs. L'uruguaià, de nou lateral dret en un clàssic, va cedir l'eix a un Kounde que, un dia més, va deixar molt a desitjar en la seva teòrica posició ideal. Com es troba a faltar el lideratge del lesionat Iñigo Martínez...

Uns sí, els altres no. Quan el Barça semblava que es refeia de la doble estacada inicial de Vinícius gràcies a Lewandowski, que va fer un gol tan bonic com estèril, el brasiler va tornar a picar a l'espai per provocar un penal d'Araujo que Martínez Munuera no va tenir dubtes a xiular. Rigorós, tot sigui dit, però sobretot objecte d'un greuge comparatiu amb una jugada similar –amb Tchouaméni– que el mateix defensor blaugrana va patir com a víctima en el clàssic de Lliga que va acabar 1-2 a favor del Madrid. El que a Montjuïc va ser un "sigan, sigan", a Riad va anar als onze metres. Si bé no serveix d'excusa, tampoc està de més assenyalar-ho després d'una setmana d'onada de soroll dirigit amb Negreira.