Marc Ciria: "De la valentia a la temeritat hi ha un pas, i el Barça ja l'ha fet"

Dossier Barça SA? Desplega

1

Barça S.A.: és possible convertir el club en el Bayern de Catalunya?

2

Limak, el Barça i l'abordatge dels pirates

3

"De la valentia a la temeritat hi ha un pas, i el Barça ja l'ha fet"

4

"És frustrant que l'Inter Miami hagi sabut com fitxar Messi i el Barça no"

5

Les obsessions de Xavi per fer un Barça millor

BarcelonaMarc Ciria s'ha convertit en una figura molt present en l'actual entorn del Barça, especialment quan hi ha assumptes econòmics sobre la taula. Aquest financer barceloní, soci fundador i president executiu de Diagonal Asset Management, és llegit i escoltat amb atenció per part dels diversos ismes que envolten el club blaugrana, també pel laportisme. De fet, va formar part de la candidatura de l'advocat barceloní en les eleccions del 2015 i no descarta iniciar una altra aventura electoral –com a cap de cartell o no– en els comicis previstos, en principi, per al 2026.

¿És pitjor la fotografia econòmica del Barça ara que quan va arribar Laporta?

— La fotografia que va agafar va ser de deute vençut. No n'hi ha cap de pitjor que quan tu tens un calaix ple de factures vençudes. La gestió dels primers sis o set mesos va ser bona perquè es va passar del deute a curt termini al deute a llarg termini amb una carència de tres anys i amb un tipus d'interès molt bo. Va ser un moviment per evitar una clara causa de dissolució.

I què va passar a partir d'aleshores?

— El primer pla estratègic a cinc anys presentat per Ferran Reverter no es va complir, ell va sortir de la fotografia i la gestió va canviar. Laporta va agafar la funció executiva i hi ha dues variables que es van incrementar: els costos estructurals, que són propers als 300 milions, i els salaris executius. A més, la massa salarial esportiva no s'ha reduït com estava previst. Hi ha hagut sortides, però també entrades amb salaris molt alts.

On està ara la massa salarial?

— En el millor dels casos, per sobre dels 530 milions. La xifra proposada per Reverter el primer any era 450. A això hi sumes l'increment dels costos estructurals i en dos anys el Barça ha perdut 487 milions en el seu negoci ordinari, la pèrdua financera més gran en la seva història.

Quines pèrdues hi haurà el 30 de juny?

— Hem de ser prudents fins al tancament, però al març anàvem molt desviats de pressupost, sobretot en la partida de despeses, i per això ara ens hem posat a retallar per totes bandes, per necessitat i sense una estratègia financera. Pot donar-se una situació en què el Barça estigui perdent 700 milions en el seu negoci ordinari. Què ha passat amb les palanques? Uns 300 milions s'han destinat a fitxar i la resta s'han dedicat a tapar forats de la gestió. Tornant a l'inici, des d'un punt de vista del moment, el Barça està millor avui, perquè paga les factures. Però patrimonialment està pitjor.

El Barça necessita un Reverter?

— Necessita professionalització, clarament. El binomi Laporta-Reverter era boníssim. Laporta és invencible per aixecar la moral d'un club enterrat econòmicament, i anava amb un executiu que tenia un equip propi i es jugava el prestigi. Quan això es trenca, primen l'emoció, la passió i l'instint a totes les àrees del club. Amb això pots fer moltes coses, però no una estratègia econòmica.

Amb aquesta situació, era possible fitxar Messi?

— Sí.

Com?

— Si tu en algun moment del viatge t'adones que Messi és estratègic i que si torna i tenim l'exili a Montjuïc salvarem part dels 120 milions d'ingressos que perdrem allà per temporada...

Què has de fer?

— Posar-te a treballar perquè quan s'obri el període de negociació amb Messi ho tinguis tot fet. Messi s’ha trobat amb un club que no li ha pogut oferir un contracte amb garanties.

I ara què?

— Quan reobres la ferida produeixes un efecte contrari al de l’expectativa que has creat. Patrocinadors que s'estaven plantejant unir-se al Barça perquè tornava Messi ara no els trobaràs a la taula. En comunicació i màrqueting, quan no es compleixen les expectatives creades sempre hi ha un efecte contrari.

Què el preocupa més del procés de la remodelació del Camp Nou?

— Hi ha tres potes: la primera és la constructora Limak, en els àmbits de l’experiència, la solvència i la geopolítica. Una de les societats que pengen de Limak, la part de ports, ha hagut de finançar-se amb bons de 370 milions considerats porqueria pagant un 8,5% d’interès perquè el mercat els hi comprés. Mentrestant, qualsevol constructora d’aquí s’està finançant entre el 2,5% i el 3% amb un ràting molt més alt. Des d’un punt de vista financer, Limak crea neguit.

La segona?

— El finançament més important de la història del Barça és en el pitjor moment econòmic de la història del club, el qual arrosseguem, més o menys, des del 2020.

I la tercera?

— El tipus d’interès que pagarem. Tenim el problema de la inflació, dels tipus d’interès i de la situació econòmica del club. Però jo puc asseure’m amb un creditor i negociar condicions molt millors que les que ha aconseguit el Barça. Si tu avui en una institució com el Barça et finances a 30 anys pots obtenir crèdit d'entre el 3,5% i el 4%.

El vicepresident Romeu va dir que s’haurà de refinançar.

— ¿Com vas a buscar un finançament si ja saps que l’has de refinançar i que aleshores serà més car? Si aquest finançament és una necessitat per refinançar els diners que fins ara ens ha deixat Goldman Sachs, que ens ho expliquin.

Per què no s’explica?

— Surts retratat quan dius que l’única garantia són els teus ingressos i jo et dic que no. La penyora significa que si tu no compleixes puc anar fins i tot al teu compte corrent i agafar-te els calés. De la valentia a la temeritat hi ha un pas, i el Barça ja l’ha fet. Anem cap a un terreny totalment desconegut.

L’assemblea va aprovar un finançament amb el nou Palau, però no hi és.

— Per a l’estabilitat del club, i no és un tema assembleari, sinó jurídic, s’ha de fer una assemblea extraordinària i explicar que no hi ha el nou Palau i que t’ho aprovin els socis.

Vostè s'ha fet un espai a l’entorn blaugrana. Hi ha un propòsit final?

— Jo no vull ser executiu del club, però s’ha d’acabar amb el model de governança dels últims 20 anys, i hi ha d’haver un pas endavant per part d'empresaris que vulguin recuperar el Barça i convertir-lo en un club transparent, ben gestionat, eficient, participatiu i solvent. Quan passarà? No ho sé. Però haurà de passar si volem salvar-lo. Això ja no va d’un ésser suprem, sinó de multilideratges.

¿Es veu més aportant valor en un projecte liderat per Gerard Piqué o per Víctor Font?

— Jo sé que tinc un model de club clar, però no sé quina capacitat d'acompanyament hi ha en aquest projecte més enllà de persones amb les quals parlo habitualment del Barça. No em situo amb cap dels dos. Em veig més en una línia al mig.