Ferran Torres envia Mestalla a cremar al fons de l’infern

Enviat especial a ValènciaA la seva antiga casa, a l’estadi que el va veure fer els seus primers passos a l’elit abans de fer les maletes i marxar cap al Manchester City, Ferran Torres va iniciar un nou descosit del Barça al València. A Montjuïc van ser set gols (7-1). Aquest cop, a Mestalla, davant dels nassos de la seva afició, el conjunt valencianista va encaixar-ne cinc (0-5). Al seu estadi, on fa més mal. A la mitja hora de partit, els blaugranes ja guanyaven per quatre gols de diferència. Hi va haver aficionats, entre xiulets i renecs, que van abandonar un estadi que va cremar a les profunditats de l’infern.

Quan ja eren a les escales disposats a enfilar el camí cap a casa, alguns s’ho van repensar i van tornar. La ferida és molt gran al València, un club que patirà per salvar la categoria i que va ser escombrat de la Copa amb una golejada especialment dolorosa, amb tres gols de Ferran que van ser tres punyalades al cor del valencianisme, que no li perdona que no volgués renovar i marxés cap a Anglaterra. En menys de dues setmanes, el Barça ha endossat dotze gols al conjunt xe.

Mai no és tard per convèncer Flick: els apunts en calent del València-Barça

D’aquests gols, quatre els ha marcat Ferran. És el segon hat trick que l’atacant de Foios marca des que vesteix de blaugrana. Complint amb credencials la seva analogia amb un tauró, el substitut de Lewandowski només va trigar dos minuts a olorar la sang i obrir la llauna després d’una bona passada de Balde. Un gol amb missatge, Ferran tornava a casa. A la seva terra. I sota la samarreta fluorescent que lluïa el Barça, en duia una altra en record de les víctimes i els afectats per la DANA.

El València, en un primer moment, no es va arronsar, malgrat que la primera diana en contra els arribava al mateix minut que la golejada d’escàndol a Barcelona. De fet, el guió s’assemblaria prou. Poc després del primer, arribarien el segon i el tercer i el quart. Un rere l’altre, sense pietat, mentre Mestalla s’enfonsava en un càntic tant habitual com estèril dirigit al seu díscol propietari: “Lim, vete ya”.

L'equip local, també amb força rotacions, intentava mossegar la sortida de pilota del Barça. Els de Hansi Flick es plegaven i desplegaven com un acordió al ritme que dictaminava Pedri. Amb la seva mirada privilegiada i el seu posicionament deliciós, el canari va detectar un Raphinha trapella des de la mitja punta. El brasiler, veloç, es va associar amb Lamine Yamal, a qui entre Dimitrievski i el pal li van negar el gol. El rebot el va recollir Ferran, que va signar el doblet. El primer l’havia fet a còpia de ser insistent en la desmarcada. El segon, per oportunista i ser on tocava ser.

Quatre gols en mitja hora

De fet, els blaugranes van desmuntar de dalt a baix la defensa amb moltes desmarcades a l’espai. Així arribaria el tercer. Nova genialitat de Pedri, amb una assistència mil·limètrica des del mig del camp que Fermín no va desaprofitar. L’andalús va picar a l’esquena dels centrals i va superar el porter amb el control, i només va haver d’empènyer la pilota. Amb el 0-3, el València va abaixar els braços. Però el càstig no s’acabaria aquí, perquè els ullals esmolats de Ferran tornarien a aparèixer. Aquest cop, amb una rematada ajustada des de la frontal. Dels insults que li profereix part de l’afició de Mestalla es va passar a alguns aplaudiments sorneguers davant l’evidència, com quan el Bernabéu va aplaudir Ronaldinho.

Amb el quart, el Barça va deixar de prémer l’accelerador, però els locals tampoc pessigaven gens ni mica. De fet, la impotència era el que governava el conjunt valencianista, evidenciada amb dues grogues seguides per sengles entrades dures de Fran Pérez i Sadiq.

Amb el partit resolt al descans, Flick va aprofitar per repartir minuts. Iñigo tornava a jugar després d’un mes lesionat, i també jugaria, una estona més tard, Dani Olmo. La represa va ser la confirmació del funeral que era Mestalla, que s'anava despoblant progressivament. Lamine Yamal, gràcies a un regal de Dimitrievski, va tancar la maneta. Abans havia topat amb el pal després d’una jugada brillant. El Barça caminava, sense patir, i Mestalla es buidava, cremant a les profunditats de l’infern. Dimecres 12, els blaugranes acompanyaran el Reial Madrid, l’Atlètic i la Reial Societat al sorteig de semifinals de la Copa.