Araujo parla al camp, a diferència de Gündogan... Els apunts en calent del Reial Societat-Barça

BarcelonaDesprés de la derrota al clàssic i les declaracions de Gündogan, s'esperava una reacció a Sant Sebastià. I durant 90 minuts, res de res. Sort d'Araujo, qui en els darrers minuts va decidir fer de davanter, com feien fa temps Alexanko o Piqué, per aconseguir un triomf clau. Del joc, ja en parlarem...

Girona, la capital. Potser costa admetre-ho davant d'aquells amics gironins que sempre han dit que viuen a la millor ciutat del món, però no ens en podem amagar: si toca parlar de la pilota, Girona és la capital de Catalunya. Ben cert és que jugar a Sant Sebastià amb algunes baixes, costa, però, ara mateix, si només tens 90 minuts del teu dia disponibles per veure el futbol, és bona idea dedicar-los al Girona. Juguen bé, tenen cor, una idea reconeixible i no defalleixen mai. Allà el tenim, el Girona, al capdamunt de la classificació per davant d'un Barça erràtic que guanya patint massa. Si el Girona gaudeix, el Barça sobreviu. En espera que tornin jugadors clau o altres recuperin la forma, l'equip de Xavi tira endavant com pot. Aquesta és la realitat: el Girona vola i el Barça esbufega darrere seu.

L'efecte dels Joãos s'ha difuminat. Van entrar per la porta gran i ara, empesos per la dinàmica de l'equip, han anat pansint-se. Els seus primers partits van ser una meravella, com el primer amor. Van arribar, van engrescar i van marcar. Ara sembla que la realitat els ha tallat les ales. Ja no aconsegueixen trencar les defenses rivals, la posició de Cancelo ofereix més dubtes i Felix apareix de forma poc puntual. Segurament no és culpa seva, ja que formen part d'un col·lectiu, però no deixa de ser simptomàtic. Xavi Hernández intenta donar voltes a com aconseguir fer créixer un equip que competeix, però no troba la pau. Sempre li toca patir. Lluny queden aquelles golejades per 5 a 0 quan van arribar els portuguesos. Ara, la realitat és que, en alguns partits, toca sobreviure. I els dos Joãos ja no somriuen.

El VAR, aquell invent incomprensible. La polèmica acció en el darrer minut de la primera part sobre João Félix permetia a molta gent centrar-se a criticar el VAR i els àrbitres, per no parlar del joc. Hi ha molta gent que prefereix sentir-se atacada, perseguida, víctima d'una conxorxa, abans de fer autocrítica. Sí, existeix un contacte clar que el portuguès aprofita per deixar-se caure. Sí, s'han xiulat penals com aquest. Però només cal capbussar-se a les xarxes, si tens fetge, per veure que totes les aficions segueixen sense entendre el VAR. Potser ens vam equivocar nosaltres pensant que amb l'arribada de la tecnologia, tot seria més fàcil, oblidant que no deixa de ser una eina en mans de persones, amb els seus dubtes i defectes. Era penal? Penaltito, diríem, fent servir el lèxic dels àrbitres. El VAR per cert, va evitar l'errada arbitral en el gol d'Araujo. Sort de la pantalla, en aquest cas. Veient com van les coses, millor parlar del joc i fugir de teories conspiranoiques.

Que apartin els micròfons de Gündogan. Què en deu pensar de tot plegat, el jugador alemany? Després de provocar un petit incendi amb les seves declaracions, en què acusava alguns jugadors del Barça de no prendre's les coses amb prou seriositat, ja que pel que sembla miraven el telèfon i feien broma després de perdre amb el Madrid, arribava un partit clau per veure si l'equip reaccionava. No va passar. Ni el Barça va jugar bé, ni va semblar un equip amb ganes d'esborrar el record d'aquella derrota. Potser Gündogan tenia raó, ara, el seu partit tampoc va ser res de l'altre món. Sort d'Araujo. L'uruguaià, ferm en defensa, va acabar fent de davanter centre millor que Lewandowski. A un uruguaià no li cal que li vingui ningú a dir-li com s'ha de viure el futbol. Ho porta a la sang. Ell parla dins del terreny de joc.