La unitat F, l'últim remei de Flick: els apunts en calent del Barça-Alabès

BarcelonaNo ha sigut el millor partit del Barça de Hansi Flick, però calia guanyar tant sí com no l'Alabès, que és un equip ben treballat, i aprofitar l'ensopegada del Reial Madrid aquest dissabte a casa de l'Espanyol. A continuació, alguns apunts del triomf blaugrana davant del conjunt basc (1-0).

La gran crossa que ha de polir Lamine Yamal. És difícil retreure-li res al millor futbolista del Barça amb diferència, un talent únic criat a La Masia, on ara, per cert, també hi ve a pescar l'Aràbia Saudita. Però Lamine Yamal té, a les botes i al cap, la gran oportunitat de no confondre el seu talent descomunal amb prepotència. Després d'abandonar la gespa amb males cares dimecres quan va ser substituït a tan sols un minut (un minut!) del final contra l'Atalanta, avui se l'ha vist queixar-se i fer mals gestos quan no li passaven la pilota. També s'ha queixat al col·legiat Munuera Montero, però aquest s'hi ha mirat de valent per fer enfadar els jugadors i l'afició blaugranes. En fi, convindria no confondre tenir caràcter amb fer gestos prepotents. Ser més com Messi i menys com Neymar.

L'última amenaça de La Masia

Trobar a faltar Iñigo Martínez. No ha saltat a la gespa, tot i que s'ha vestit de curt per escalfar-se. Finalment, el seu retorn després d'un mes lesionat serà de manera més gradual, tal com tenia previst Flick. El d'Ondorroa és un puntal de la defensa no només per la seva contundència, experiència i ofici, que fan falta en un equip plagat de nanos joves, sinó també pel seu bon tracte de la pilota. Davant d'un Alabès que ha sabut fer-se molt incòmode a Montjuïc, el Barça l'ha trobat a faltar. Amb Araujo, la sortida de la pilota recau, sobretot, en un Cubarsí que pot lluir més quan té Iñigo al costat. Els dos tenen un do per detectar passades entre línies. I, de fet, per corregir-ho, Flick ha canviat l'uruguaià per Eric, ja que el central de Martorell no és tan guanyador de duels, però té millor peu.

La unitat F, al rescat del Barça. Aquest terme encunyat per la retransmissió de La TdT de Catalunya Ràdio ha cobrat tot el sentit en el triomf contra l'Alabès. Després d'una primera part feixuga, tan nefasta com l'arbitratge de Munuera Montero, Flick no ha perdut el temps i ha sacsejat la coctelera just després de la mitja part. En la cerca de clarividència en el joc, han saltat a la gespa Frenkie de Jong i l'esmentat Eric Garcia per uns apagadots –com tot l'equip en el primer temps– Marc Casadó i Araujo. Els canvis, i segurament la xerrada de Flick al descans, han reviscut un Barça que ha canviat el ritme i la cara. Després s'ha afegit Ferran a la causa. En la primera part, havia entrat Fermín per Gavi, que ha rebut un fort cop al cap. Fermín, Frenkie i Ferran, la unitat F, al rescat per millorar el joc, com ja va passar a Lisboa contra el Benfica.

Un picapedrer del futbol amb molta corda als 35 anys. Kike García, sense fer gaire soroll, segueix acumulant titularitats i gols a Primera Divisió. El davanter referència de l'Alabès, que s'ha fet un fart de pencar contra el Barça, ha jugat els últims anys a l'Eibar, l'Osasuna i l'entitat vitoriana. No sempre és titular, però els diferents entrenadors que té hi acaben comptant tard o d'hora. Sense màrqueting ni predicar-se gaire a les xarxes socials, aquest experimentat davanter centre ha aconseguit quallar una notòria carrera a l'elit del futbol estatal, en què acumula 275 partits a Primera. Aquest curs n'ha jugat 21, ha sigut titular en els últims onze i ha marcat nou gols.