Umtiti i algú més per a Mestalla

BarcelonaSi es pot evitar l’experiment defensiu a Mestalla, s’evitarà. Ernesto Valverde va poder incloure en la llista de convocats el nom de Gerard Piqué, que “té molèsties però no està descartat” per jugar la tornada de la Copa del Rei contra el València (21.30 h, Gol i Telecinco). El problema al genoll que arrossega des del xoc amb Gerard Moreno al derbi no li va impedir entrenar-se dimecres amb la resta de companys, i viatjarà com un més. De fet, el jugador català ha penjat a twitter una imatge seva amb un missatge concís: "Preparat".

La seva presència alleuja l’entorn barcelonista, que ja feia travesses per saber qui acompanyaria Samuel Umtiti a l’eix de la defensa. Sense Thomas Vermaelen, que encara no ha fet net de la lesió muscular que va patir contra el Betis, si Piqué no estigués a punt, l’única alternativa específica seria Yerry Mina, que encara no ha debutat com a blaugrana. “Si està anant convocat regularment és perquè està preparat per jugar”, va dir ahir Ernesto Valverde en favor del colombià, a qui veu “despert”, amb “un caràcter boníssim” i amb ganes “d’aprendre un munt de coses”. Però també va dir que encara no sap com pot rendir a “la competició espanyola” perquè només l’ha vist “en vídeos en un altre context” i en els entrenaments. I ara parlem de jugar la tornada de semifinals de la Copa del Rei.

Hi ha alguna combinació alternativa, en cas que Piqué no estigués al 100%, com ara reconvertir circumstancialment Busquets i suplir el de Badia amb un doble pivot format per Rakitic i Paulinho, o traslladar al centre de la defensa algun dels laterals, tot i que la desconvocatòria de Digne treu opcions a aquesta possibilitat. “Jugarem amb algú allà segur”, va dir el tècnic, com a única pista. La situació és paral·lela a la del duel de Lliga, que també va obrir el ventall de plans B abans de triar l’únic especialista disponible per acompanyar Umtiti. Aleshores no era un desconegut per a l’afició com és ara Yerry Mina, però carregava amb fantasmes fins i tot pitjors: es patia perquè el que es coneixia de Thomas Vermaelen no havia convençut. Però Valverde no va dubtar. Va apostar-hi i, jornades després, va resultar ser una decisió encertada.

Era mitjans de novembre. Javier Mascherano havia tornat lesionat d’un amistós amb l’Argentina i s’havia d’estar un mes de baixa. Dies més tard, a Leganés, Gerard Piqué va veure la cinquena targeta groga després d’una lluita amb Amrabat i quedava sancionat per a la següent jornada. La següent cita era a Mestalla contra un València que estava invicte i en plena ratxa de victòries (en portava 8 de seguides). Cada resum de l’equip xe feia tremolar el barcelonisme: espantava la velocitat de Guedes i Gayà per la banda esquerra, la sintonia en la punta d’atac de Zaza i Rodrigo, i la consistència d’un 4-4-2 que Marcelino feia impenetrable. Imaginar-se Vermaelen al costat d’Umtiti per aturar el conjunt xe era una imatge que ni transmetia fiabilitat ni semblava estèticament lògica, pel perfil esquerrà de tots dos jugadors. Valverde ho va gestionar amb tranquil·litat, amb prudència, lluny del to dramàtic de l’entorn a la prèvia. Ja havia viscut situacions similars precisament a la banqueta del València, quan de l’emergència en va treure la versió de central de Jérémy Mathieu a Saragossa. Si hi ha un estadi que està posant sota la lupa els centrals és Mestalla.

“Cremarem totes les naus”

En aquest cas, però, hi ha en joc una plaça per a la final de Copa –que ja té un dels protagonistes, el Sevilla, que dimecres va derrotar el Leganés per 2-0– i això anima a pensar que Piqué forçarà per jugar. Seria la cinquena consecutiva per als blaugranes, que amb l’1-0 de l’anada al Camp Nou surten amb avantatge contra un València que fa una dècada que no en disputa cap. “No estan més motivats que nosaltres”, va respondre Valverde, que no podrà comptar amb Digne, Denis, Vermaelen i Dembélé.

El calendari exigent de partits, amb dos enfrontaments per setmana des de principis d’any, condiciona l’onze titular del Txingurri, que fins ara havia mantingut que l’objectiu principal del curs era la Lliga i que la Copa estava un graó per sota. Però ara, amb l’objectiu a només 90 minuts, el tècnic avisa que no farà cap concessió. “Serà un partit fort. Aquest ja és el definitiu, només un dels dos va a la final. Cremarem les naus per ser-hi”.

El Barça haurà de conviure amb un ambient hostil, com sempre que ha visitat l’estadi del València, i lluitar contra un rival que està sent una de les revelacions de la temporada. “El triomf del València és ser fidel a ell mateix”, va reflexionar l’entrenador blaugrana, que va parlar d’un rival “difícil de superar” i que “intentarà sortir ràpid al contraatac”. “Tot i que tenint en compte el resultat de l’anada intentaran ser agressius en atac. I més jugant a casa”. Per això Valverde es marca un objectiu imprescindible perquè el Barça pugui ser a la final del 21 d’abril: “Marcar un gol”. Un repte que no sembla gens impossible, sobretot tenint en compte els problemes que últimament està tenint el València en defensa: ha encaixat com a mínim un gol en els últims set partits que ha disputat.

El València apel·la a l’efecte Mestalla

L’equip de Marcelino García Toral va començar la competició com un tro, beneficiat perquè, com que no juga a Europa, només tenia un partit per setmana. Fins i tot va flirtejar amb el liderat a la Lliga, però en les últimes setmanes ha perdut gas, condicionat per l’acumulació de partits i per una plantilla poc àmplia. “És cert que juguem contra el clar favorit de la competició i que tenim un resultat advers, però la nostra ambició és jugar la final i ho donarem tot”, va dir el tècnic, que va qualificar la remuntada de “difícil però no impossible”.

A València apel·len a l’efecte Mestalla per capgirar l’eliminatòria, tot i que Marcelino no podrà comptar amb el defensa colombià Jeison Murillo ni amb l’extrem Andreas Pereira, lesionat a l’anada en una acció amb Sergi Roberto. Sí que estarà disponible l’atacant Gonçalo Guedes, tot i que el portuguès no està en condicions de “jugar 90 minuts”.