Ull clínic o més transició
Com que el futbol no és una ciència exacta, és absurd esperar que tots els fitxatges compleixin les expectatives. De fet, la majoria de secretaris tècnics i directors esportius coincideixen que encertar dues de cada tres operacions al mercat és una proporció més que satisfactòria. El problema del Barça és que fa anys que ni s’aproxima a aquesta cota d’èxit –amb algun episodi particularment ruïnós com el de Coutinho– i que, en les circumstàncies actuals, el marge d’error, tant pel que fa al capítol d’entrades com el de sortides, ha de tendir a zero.
La decisió que em sembla més complexa és la que afecta De Jong. D’una banda, ni els que ens vam enamorar cegament del neerlandès a l’Ajax no podem defensar que hagi reeixit al Barça. Ha tingut moments bons, que sovint han coincidit amb els pocs moments bons de l’equip en aquests tres anys, però no ha exhibit la personalitat per liderar l’equip que li vam imaginar. I, tal com està la tresoreria, una oferta que s’acosti als 85-90 milions que va costar és per plantejar-se-la. De l'altra, deixar-lo marxar conscients que el seu potencial d’enorme jugador hi és, que només té 25 anys i que sense ell et quedaries amb dos interiors titulars en edat juvenil, també fa dubtar i entendre que Xavi no se’n vulgui desprendre. Si arriba l’oferta, caldrà agafar el bou per les banyes i encertar en la decisió.
Passa el mateix amb el davanter centre. El Barça en vol un de primer nivell que sembla difícil que es pugui pagar. Si no hi ha manera de reclutar Lewandowski, perquè el Bayern no l’allibera o perquè no hi ha prou espai salarial, és raonable preguntar-se si val la pena rebaixar la cerca a una gamma inferior –tipus Morata– que agradi a l’entrenador o tirar amb el que tenim, amb l’eficàcia poc associativa d’Aubameyang i amb l’esperança que Ansu romangui sa.
Històricament, els estius posteriors a temporades decebedores han estat marcats a Can Barça per la voluntat de reanimar el personal a base d’algun gran fitxatge. Però això era quan el Barça tenia diners. Amb les mancances que té ara mateix la plantilla en diverses demarcacions, crec que seria més operatiu oblidar-se dels cromos i dedicar els pocs recursos existents a portar més jugadors que apugin el nivell mitjà que no pas una gran estrella. Però, triïn la via que triïn, tenir ull clínic és obligat. Si no, ens veurem abocats a un altre curs de grisor, i els que afirmen que al Barça no hi ha temporades de transició hauran de baixar amb nosaltres a tocar de peus a terra.