Un triomf solvent per oblidar una estona el desgavell dels despatxos (0-4)

BarcelonaEl Barça necessita que la pilota torni al centre del debat. Que es parli del joc i si és possible de victòries, encara que sigui al camp d’un equip de Segona RFEF com el Barbastre, per tapar les vergonyes del club encara que sigui durant unes hores. En una nit freda de gener, Hansi Flick va encarregar-se d’alegrar la cara als barcelonistes amb un triomf solvent al debut a la Copa del Rei. Una bona notícia després d’unes vacances de Nadal estrambòtiques, amb un regal de Reis avançat: veure jugar 10 minuts el jove de 16 anys Toni Fernández, el nou talent d'una Masia que mai falla.

Si La Masia dona els seus fruits, el club és com la ciutat de Nova York: mai s’hi dorm i pels seus carrers conviuen herois i empresaris que, de tan ambiciosos, es piquen els dits. Al Barça es negocien avals de matinada i operacions el 31 de desembre. És un club tan gran que molts cops arriba el partit i els aficionats gairebé han oblidat que tocava jugar a Barbastre, pendents com estaven de Dani Olmo, Heurtel, Laporta i la famosa norma 1:1. Després de veure com el serial de Dani Olmo i Pau Víctor deixava Laporta amb el seu prestigi ben tacat, li tocava a Hansi Flick intentar aixecar la moral de la tropa i donar una mica d’aire a l’entitat. Durant 90 minuts, el Barça va semblar un club seriós.

Per sort, el primer partit de l’any era al mateix camp on fa un any ja s’havia guanyat, al nord de l’Aragó. Però si fa un any es va jugar amb foc, Flick no estava disposat a acceptar un mal partit. El tècnic alemany va saber endollar l’equip tot i les rotacions. Semblava que els jugadors eren els primers amb ganes de perseguir la pilota, després d’aquestes vacances estranyes. Res uneix més que les males notícies, a vegades. I el Barça va entendre què calia fer per convertir el partit en un tràmit. Flick, que havia donat descans a Raphinha pensant en la Supercopa, va fer jugar Lewandowski per veure si recuperava l’olfacte golejador perdut a finals del 2024. Era un Barça ben diferent del de la primera part de la temporada, sense extrems que ataquen l’espai. Semblava un equip gairebé tot nou si no fos per Iñigo Martínez, Pedri, Lewandowski i un Jules Kounde que ho juga absolutament tot.

El debut de Szczesny

La resta de l’equip, ple de novetats, començant per la porteria, on s’estrenava el polonès Szczesny. Sense Lamine Yamal i Raphinha, el Barça buscava jugar per dins amb Pedri, Pablo Torre i Fermín, sense obrir tant el camp. El duel també era un test per a Ronald Araujo, fent de central en lloc de Cubarsí. No tindria gaire feina. Ni ell, ni el veterà Szczesny.

Inicialment, l’uruguaià va intentar gairebé sempre trobar-se amb De Jong, que anava amunt i avall pel carril central. Ja que Pedri estava tapat per dos jugadors aragonesos, era el neerlandès qui intentava posar llum al joc. El guió, de fet, era prou previsible: el Barbastre es tancava amb un 5-4-1, intentant llançar alguna contra, però amb l’única prioritat d’anar passant minuts sense encaixar cap gol. El pla no els va acabar de sortir bé, ja que sense fer res de l’altre món el Barça tenia ganes d’enllestir-ho tot. Arnau, el porter català del Barbastre, va evitar el gol d’Araujo al cap de 20 minuts amb un gran salt, però un minut després ja no va poder evitar el cop de cap d’Eric Garcia que significava el 0-1. El de Martorell, després d’uns dies en què es parlava d’una possible sortida del club, va jugar un tros de partit.

I el Barça, en lloc de relaxar-se, va seguir amb la pilota i un ritme alt. A partir de la primera mitja hora de joc, Pedri i Pablo Torre van anar trobant espais, jugant al ritme del canari. El Barbastre, en veure com Pedri controlava el ritme del partit, va entendre que no tenia res a fer. I ja abans del descans va arribar el segon gol gràcies a un nou cop de cap, en aquest cas de Lewandowski, després d’una preciosa centrada de Pablo Torre, amb l’ajuda d’un defensa.

El partit estava ben encaminat, així que Flick va donar descans a Pedri a la mitja part i va fer entrar Gavi. I en 90 segons de la segona part, Lewandowski ja havia fet el 0-3. Al polonès li feia falta tornar a marcar, com li feia falta al Barça un triomf solvent, amb Pablo Torre marcant el quart gol després d’una errada del porter local. El Barbastre, que havia perdut Jaime Ara per un fort cop al cap que el va deixar sense coneixement, ja era una joguina en mas d’un Barça que va començar a fer canvis i a relaxar-se una mica. Una actuació impecable, sense ensurts, tot i que hauria anat bé un gol de Fermín o d'Ansu, per aixecar la moral d'aquests jugadors. Petits detalls en un bon partit del Barça. Ben cert és que la cita important aquests dies és la Supercopa, però l’equip de Flick, a diferència de la directiva amb el cas Olmo i Pau Víctor, no va deixar els deures per al final al partit. Un instant de pau enmig d’un inici d’any en què encara han de passar moltes coses.