La trampa econòmica de la moció de censura

BarcelonaNo és cap secret dir que la moció de censura ha tingut èxit de manera inesperada. Ningú del club es pensava que, enmig de la pandèmia, es podrien recollir les 16.520 firmes necessàries per forçar la votació. I entre els promotors, per més que ho neguin de manera oficial, també hi ha hagut sorpresa veient la reacció de la massa social. El Barça es veu abocat, si la justícia no hi intervé i ho paralitza -la directiva va recórrer a la Guàrdia Civil per un grapat de butlletes sospitoses de ser falses-, a un plebiscit per decidir si Bartomeu continua al càrrec o si la junta en bloc ha de dimitir. Una alegria per als socis que s’han atipat de la gestió del president, però un maldecap per als que opten a seure a la cadira principal de la llotja. Si el màxim mandatari assumeix el càrrec abans de l’1 de juliol, també assumirà les pèrdues que s’acabin produint aquest curs.

L’oposició, dividida

Números vermells per a la nova junta

“La nova junta faria front a pèrdues de fins a 200 milions i blindaria Bartomeu d’una acció social de responsabilitat”, apunta Agustí Benedito. L’excandidat a les eleccions del 2010 i 2015, ferm opositor de Bartomeu, ha insistit durant la recollida de firmes que el vot de censura era un “error” perquè, lluny de fer mal a la directiva actual, encara li pot fer un favor. “I tot per guanyar un parell de mesos”. Per això es va negar a donar-hi suport. No va ser l’únic precandidat, perquè Toni Freixa, directiu entre els anys 2010 i 2015, també s’hi va oposar. I Emili Rousaud, que va plegar com a directiu pel Barçagate, ha mostrat els seus dubtes amb el procés.

Jordi Farré, promotor oficial de la moció, explicava a l’ARA que no tenia por d’aquesta incertesa econòmica: “En som conscients i tenim preparat un pla de xoc per reflotar el Barça de manera immediata, si els socis ens confien el club”. I altres precandidats, com l’empresari Víctor Font, també deixava de banda els números per justificar la seva decisió d’avalar el vot de censura: “Cal apartar la directiva com més aviat millor per evitar que prenguin decisions fins al 30 de juny”.

Avalar 118 milions

Xifra ampliable en cas de pèrdues

El club blaugrana tancava la temporada 2019-20, la de l’aturada de les competicions per la pandèmia, amb unes pèrdues de 97 milions d’euros. I les previsions per a aquesta temporada, la 2020-21, tampoc són gens optimistes perquè es calcula que els ingressos baixaran uns 64 milions, fins als 791 pressupostats. L’entitat, encara sota la batuta de Bartomeu, ha pres tot un seguit de “decisions impopulars però essencials en clau econòmica” -justifiquen- durant l’estiu per intentar que les despeses també baixin, però no ha sigut suficient per equilibrar el pressupost, que encara no està tancat, pendent de les despeses. L’última bala passa per una renegociació, amb jugadors i assalariats, dels sous respectius. Però ara mateix sembla difícil que s’arribi a un acord prou bo perquè aquesta temporada que acaba de començar acabi amb números verds.

Només d’entrada, la directiva que assumeixi la presidència haurà d’avalar 118 milions, el 15% del pressupost. Els estatuts del Barça especifiquen que aquests diners s’han de repartir a parts iguals entre els membres de la directiva, a excepció que acordin per escrit, i ratifiquin en una acta de la junta, un percentatge de repartiment diferent.

L’aval està pensat per restituir possibles pèrdues i només es pot retirar si la directiva aconsegueix resultats positius. “I, com a mínim, fins al 2022 no n’hi haurà”, asseguren des de les candidatures. Per tant, si aquest curs també es tanca en negatiu, els directius haurien d’apujar l’aval per ajustar-se a aquesta desviació del pressupost.

Avalar, un mal de queixal

Possible canvi a la Llei de l’Esport

Aquest és un dels punts, regulats a la Llei de l’Esport, que volia estudiar el govern espanyol perquè les pèrdues derivades de la pandèmia es consideressin de força major i no tinguessin afectació en els avals. Però de moment tan sols és una possibilitat que no s’ha dut a terme.

I hi ha un risc afegit: que les pèrdues del 2021 siguin tan elevades que no es puguin compensar en dos anys. La modificació dels estatuts del 2013 feta per la junta presidida per Sandro Rosell afegia una clàusula segons la qual una directiva que tancava una temporada amb pèrdues havia de compensar-les en un màxim de dos anys. Si no, seria cessada de manera automàtica. “Llavors, no només la junta estaria obligada a dimitir, sinó que també hauria de compensar el club amb el seu patrimoni”, emfasitzen els que s’oposaven al vot de censura. És aquí on apareix un vell fantasma que plana sobre el club des de la reforma estatutària del 2013: que es prioritzi vendre patrimoni esportiu, o sigui jugadors clau, per quadrar balanços.

Votar dos mesos abans

Eleccions al gener o al febrer

“I tot per guanyar un parell de mesos”, insisteix Benedito, crític. Si prospera el vot de censura i s’obtenen el 66% dels suports a les urnes -si hi ha una participació superior al 10%-, es formaria una comissió gestora que tindria entre quaranta dies i tres mesos per convocar els socis a votar el nou president. Deixant de banda les festes de Nadal, això situaria les votacions a finals de gener o a principis de febrer. O sigui, un o dos mesos abans de la data que va fixar la directiva de Bartomeu, el cap de setmana del 20 i 21 de març. Segons marquen els estatuts, si una junta que és a l’últim any de mandat celebra unes eleccions normals entre el 15 de març i el 15 de juny, el president ho continua sent fins a finalitzar la temporada i el nou mandatari pren possessió del càrrec el dia 1 de juliol. Bartomeu, quan va fixar la data -poc després de perdre 2-8 a la Champions-, ho va justificar com un acte de “responsabilitat” perquè ell assumiria les pèrdues de la temporada 2020-21 però el president electe ja podria treballar, amb tota l’autoritat, per confeccionar la plantilla de la següent.

Risc de dimissions

La junta n’ha de parlar aquests dies

Ara s’obre un escenari incert al Camp Nou. Els socis hauran de decidir, com a molt tard la primera setmana de novembre -són un mínim de deu dies hàbils i un màxim de vint, des que la mesa dona validesa al procés-, si avalen la gestió de Bartomeu i el forcen a plegar. I als despatxos nobles del Camp Nou hi ha la sensació que, ara mateix, el president ho té molt difícil. “Sabem que el soci, en general, és conservador. Però se li ha acabat la paciència. És una reacció que no ens esperàvem. L’única cosa que pot frenar el cessament de la junta és que l’equip ho guanyi tot des d’ara fins a la votació”, comenten des d’Arístides Maillol.

També a la directiva hi ha moltes discrepàncies. Alguns fa deu anys que són al capdavant del club -hi van entrar a les eleccions del 2010 que va guanyar Sandro Rosell- i noten el desgast acumulat. A més, les males notícies de l’última temporada no han ajudat a calmar l’ànim. Una part important de la junta medita seriosament dimitir, cosa que podria precipitar una renúncia en bloc -que aturaria el vot de censura-. Fonts pròximes al president reconeixen que està “preocupat” per això i que afronta els pròxims dies amb la intenció de recuperar la unitat i que ningú faci les maletes. Fidel a la seva estratègia d’esgarrapar temps, encara no ha convocat els seus companys de junta. Ara bé, sap que sense anar tots a l’una els serà gairebé impossible guanyar la moció de censura. Sempre, esclar, que finalment hi hagi votació.

La data de la votació no és clara

La junta del Barça ha intentat, a través del departament jurídic de l’entitat que dirigeix el polèmic Román Gómez Ponti, posar en dubte la viabilitat de la votació de la moció de censura adduint la situació del covid a Catalunya. Amb aquest moviment, igual que amb la denúncia a la Guàrdia Civil en què s’han aportat molt poques proves d’una suposada falsificació massiva de suports contra Bartomeu, la directiva culer ha buscat guanyar temps i resistir abans d’haver de posar les urnes. Però l’estratègia no ha funcionat amb la Generalitat, que per boca del secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, ja ha manifestat unes quantes vegades que la votació es podrà realitzar amb protocols prèviament validats pel Procicat. Amb aquest debat resolt, ara falta l’acord per trobar la data del plebiscit. La mesa del vot de censura és partidària d’organitzar-lo el 24 i 25 d’octubre, però la junta prefereix fer-ho el cap de setmana de Tots Sants.