Tocar la butxaca del soci del Barça
Perdoneu que hagi vingut a hablar de mi libro. És sobre l'article on explicava la decisió de la directiva de Laporta de demanar als socis abonats que no podien anar a l'estadi que alliberessin el carnet en benefici del club. Dit d'una altra manera, que fessin el Seient Lliure però sense cobrar. Ja se'm va fer saber per terra, mar i Twitter que el titular no havia agradat. Hi deia que el club "segueix tocant la butxaca del soci".
A finals d'octubre, després de l'assemblea ordinària, un divendres a la tarda va aparèixer un comunicat en què anunciaven que, malgrat haver retornat al 100% de l'aforament als estadis, no s'activaria el Seient Lliure. Per tant, els abonats que no podien anar a l'estadi es quedaven sense l'opció de cedir la localitat al club i, a canvi, rebre'n una compensació econòmica, com passava des de feia 20 anys. Uns diners que, a la pràctica, servien perquè l'abonament de l'any següent no sortís tan car. Una galleda d'aigua freda per a ells.
A l'estiu, abans que marxés Leo Messi, la majoria de socis van renovar l'abonament –excepte els 26.238 que van acollir-se a una excedència– amb la certesa que quan s'acabessin les restriccions de la pandèmia es recuperaria el Seient Lliure. Al final no va ser així. I això que l'Oficina d'Atenció al Barcelonista deia als socis que s'hi posaven en contacte –l'ARA ho va fer– que, un cop recuperat el 100% de capacitat, el Seient Lliure tornaria "a principis de novembre". El pitjor és que, més endavant, l'ARA va poder confirmar que la decisió de no activar-lo ja s'havia pres a l'estiu, però es va amagar.
15.000 abonats, assenyalats
El Barça –o sigui, la directiva– sosté que hi ha uns 15.000 abonats que no van al camp, de mitjana, tot i tenir el carnet. I que, en canvi, s'estan venent totes les entrades disponibles per a l'estadi, com passa amb el partit de l'Eintracht, en què hi haurà milers d'alemanys. Els culers que es queden a casa, doncs, són els dolents. No animen, no ajuden el club a guanyar partits! També convindria recordar que la pandèmia no s'ha acabat, que desplaçar-se no és tan fàcil o, per exemple, que nombroses penyes blaugranes de Catalunya que històricament oferien el servei de bus, o bé l'han cancel·lat o només l'ofereixen si hi ha prou demanda.
És important remarcar que, a dreta llei, els socis són propietaris del club, però que el club és propietari de l'abonament. Per tant, Laporta pot apujar-ne el preu o regular-ne l'ús. I, certament, fa falta. És intolerable que cada any hi hagi milers d'abonats que ni van al Camp Nou ni utilitzen el Seient Lliure. Per no parlar de les revendes. Fixar un mínim d'assistència com a condició sine qua non per tenir un abonament pot ser una solució. N'hi ha moltes i ja s'estan valorant des de fa mesos en el grup de treball que s'encarrega del tema. Però això es decideix a l'estiu: qui vulgui que renovi l'abonament i, qui no, que plegui. El problema és canviar les regles del joc a mitja temporada: no només alimenta el mantra sobre la improvisació, sinó que confirma les dificultats per complir amb el pressupost. Als pobles, d'això se'n diu una alcaldada.
