El Barça de Setién aprèn a golejar a la Copa (5-0)

BarcelonaEl Barça es una megaconstrucció tan complexa com fàcil de sintetitzar. Les victòries manen. L’escala de prioritats pot variar, perquè depèn d’un grapat de punts de vista que ballen -possiblement en excés- a les oficines del Camp Nou. La classificació per als quarts de final de la Copa del Rei contra el Leganés (5-0) és un bàlsam per mantenir l’equilibri del projecte esportiu, que segueix buscant el pla, en singular. Quique Setién en té un, el seu, que no podrà ser innegociable si no vol jugar-se la seva etapa a la ruleta russa. El repte és fer-lo encaixar sobre la gespa. El partit del campionat del KO va demostrar ahir que el romanticisme combinatiu ha de ser una via, no la finalitat. L’equip va millorar la versió de la derrota a València perquè va sumar perill al control de la possessió que ofereix el 4-3-3.

Tot passa als metres finals del camp, com un homenatge a les temporades que els rivals intentaven competir des de la defensa. Els dos centrals juguen més enllà de la línia del mig del camp com a norma per intentar ofegar en pocs metres, aprofitant l’amplada amb els laterals oberts, especialment amb Nélson Semedo a la banda dreta, una bona novetat. Setién va anar movent les peces. Leo Messi va partir durant molts minuts de la banda esquerra buscant el centre i cedint tot el carril pel lateral portuguès, que aporta matisos que Sergi Roberto no té, tot i ser més futbolista. Ansu Fati va fer d’extrem pur, però la tendència de trepitjar l’àrea i deixar espais lliures a l’esquena va ser la mateixa. Cal treballar el seu binomi amb Jordi Alba. La realitat de la plantilla els farà compartir zona de forma habitual. Són socis per obligació.

Els rols del nou Barça

El Barça és ell i les seves circumstàncies, de la proposta al moment de repartir els pitralls. El de golejador ha de ser per Aintoine Griezmann. Una triangulació entre Messi, Semedo i el francès va acabar amb el seu tercer gol a la Copa després del doblet que va solucionar la papereta a Eivissa. És clau que se senti imprescindible en el moment de decidir les accions. L’absència a l’onze de Luis Suárez l’allibera. Ha passat de ser l’últim en la jerarquia tàctica del trident a estar menys encorbatat. Fa més evident el futbol que se li pressuposa per davant de Busquets, Arturo Vidal i Frenkie De Jong a la sala de màquines. No van desentonar, i això és una bona notícia. Busquets recorda el millor pivot de les últimes dècades quan se sent protegit. Ha de tenir línies de passades per no complicar-se la vida o evitar-se excursions a tot o res. Sacrificar el caos ben entès de Vidal potencia De Jong.

Part de les conclusions estaran supeditades al context, vulguin o no. El Leganés es va limitar a competir per no prendre mal. La situació a la Lliga Santander, penúltim classificat amb els mateixos punts que l’Espanyol, va fer que l’eliminatòria fos més descafeïnada que clau. El segon gol de Clement Lenglet va signar definitivament el pacte de no agressió abans del descans. Va ser un dels futbolistes que millor va interpretar l’oportunitat de tenir 90 minuts. Va fer el 2-0 a la seva tercera rematada de cap a pilota aturada. L’ex del Sevilla va produir una campanya personal per demostrar galons de titular, posant sobre la taula la seva capacitat de ser efectiu davant la sortida de pilota que ha reflotat el rol de Samuel Umtiti.

Quique Setién haurà de decidir entre el valor del motlle, de les característiques, o el pragmatisme, i el Barça no té marge per jugar-se-la en els primer metres del terreny de joc. Encara corregeix millor que anticipa. Juga a ser superior en el pla físic contra la majoria dels equips de les competicions estatals. No funcionarà sempre. Semedo va deixar una cursa per corregir una errada de Jordi Alba de molta superioritat. El Leganés en va tenir tres de clares que no van acabar a la xarxa perquè té una pólvora amb limitacions, encara més evidents des de la sortida del marroquí Youssef En-Nesyri al Sevilla en el mercat de fitxatges hivernal. Tenir davant Leo Messi evidencia el contrast. El capità es va limitar a ser un més de l’engranatge col·lectiu del Barça durant més de 60 minuts. Després va aparèixer en tres accions per fer dues dianes i regalar-li una més a Arthur Melo, suplent. La llei del millor futbolista del planeta es regeix per una lògica pròpia. Setién té la responsabilitat d’economitzar-la per aconseguir un estil a la seva vida. No hi haurà un gran Barça sense un gran Messi.