Thomas Vermaelen, o com fer la feina en silenci
El central, repescat d’urgència per les lesions, ja ha jugat cinc partits seguits
BarcelonaThomas Vermaelen va aterrar al Barça l’estiu del 2014, en el que acabaria sent l’any del triplet de Luis Enrique. Penalitzat per una lesió que semblava lleu i que es va complicar notablement, Vermaelen només va poder jugar uns minuts en l’últim partit de Lliga. Resignat, deia que no se sentia partícip dels èxits de l’equip. Tres temporades després, i havent estat un any fora del club en condició de cedit, semblava que el futbolista tornaria a passar un curs en l’anonimat. Però no per problemes físics, sinó perquè se’l considerava el quart central de la plantilla. Fins al cúmul de lesions i de sancions.
Amb Piqué sancionat i Mascherano lesionat, el tècnic va haver de recórrer a Vermaelen ara fa quinze dies per ser titular a Mestalla entre les mirades de desconfiança de qui dubtava de la seva condició física i, sobretot, de la seva fragilitat amb les lesions. Però ja han passat cinc partits i el central belga no només segueix sa, sinó que també s’ha guanyat el lloc a l’eix de la defensa. “És un gran jugador. Ens dona molt. Nosaltres el veiem cada dia i no ens ofereix dubtes”, destacava Valverde després del partit a Vila-real. Un enfrontament, novament, de “màxima exigència” on era “fonamental” que el Barça s’endugués els tres punts. Des de l’eix esquerre de la defensa, Vermaelen hi va contribuir. “Ha hagut de sortir en un moment decisiu de la temporada i ha complert molt bé”, afegia el Txingurri.
Sempre que l’entrenador s’ha hagut de referir al futbolista ho ha fet amb paraules elogioses, tant si jugava com si no. Però les paraules no acabaven de coincidir amb la realitat del dia a dia d’un futbolista que havia quedat fora de la convocatòria en 12 partits i que, fins a finals de novembre, només havia disputat un únic partit al camp del Múrcia, a la Copa. En canvi, sí que ho havia fet amb la seva selecció, amb Bèlgica, en dos amistosos en què va disputar tot el partit, 180 minuts en total.
De no jugar gens, Vermaelen ha passat a jugar-ho tot. Va disputar tot el partit contra el València i el Juventus. Contra el Celta es va asseure d’entrada a la banqueta però va haver de saltar al camp a la segona part per substituir el lesionat Samuel Umtiti. Els altres dos partits, contra l’Sporting de Portugal i el Vila-real, també els ha jugat sencers.
Pendent del cas Mascherano
Vermaelen era un possible candidat a deixar el Barça en el mercat d’hivern, tot i que finalment es quedarà, com a mínim, fins a final de temporada. Tot el contrari de Javier Mascherano, que té un peu i mig fora del club. Catalunya Ràdio avançava que ja hi ha un pacte entre el club i l’argentí perquè el jefecito -que considera que no té el protagonisme desitjat en un any de Mundial- se’n vagi el 31 de gener. Mentrestant, el club incorporaria un central per rellevar-lo. Una informació que, per ara, neguen tant el Barça com el futbolista.
Independentment del que passi amb Mascherano, esperant si arriba un reforç d’hivern i amb Umtiti lesionat fins a finals de gener, tot indica que Vermaelen es farà un tip de jugar en un mes de gener carregat de partits per les eliminatòries de Copa. I és que, si fa dues setmanes només havia jugat 90 minuts, ara n’acumula 468 de blaugrana. I sempre des de la discreció.