Apunts en calent

Ter Stegen és un Rolex i un Casio alhora: els apunts en calent del Betis-Barça

El porter alemany viu una temporada de remuntades personals i salva un mal partit dels blaugranes

Ter Stegen celebrant la seva gran actuació.
3 min

BarcelonaEl Barça és finalista de la Supercopa després de 120 minuts de lluita intensa i joc d'errades contra un Betis que va ser un rival digníssim. Els blaugranes van anar de més a menys i van acabar celebrant la classificació gràcies al seu quart capità. A continuació, uns apunts en calent.

Capitania més que merescuda. Va ser la semifinal del patiment, sí. Però amb futbolistes com Ansu Fati, capaç d'engaltar des de casa seva una pilota per enviar-la a la xarxa, i com Ter Stegen, un porter superb, els tràngols tenen més opcions d'acabar amb un regust dolç. Ens aturarem en l'alemany i parlarem d'una de les dues remuntades que ha signat aquesta temporada: la que realment importa, la que suma punts i guanya partits. Perquè després d'unes quantes campanyes de davallada, torna a ser decisiu, dels millors del món. Va amargar el Betis a la tanda de penals (dues aturades de geni) i va aportar quatre parades més de mèrit durant els 120 minuts que va durar el duel. És tan sobri com un Casio i tan brillant com un Rolex. Shakira hauria de buscar altres metàfores per parlar d'ell.

VAR microscòpic. Quina llàstima que el Barça no rendibilitzés el seu gran inici amb el gol que Pedri va marcar després d'una excel·lent centrada de Raphinha, titular a la seva posició ideal. Alliberat a l'àrea rival, el canari va batre l'exblaugrana Bravo, que podria haver fet més per aturar un xut tovet i centrat. Tanmateix, la diana no va pujar al marcador perquè el VAR va encendre la llumeta, tot i que els jugadors del Betis no fessin cap gest de protesta. El motiu de l'anul·lació va ser un fora de joc de Raphinha fonamentat en l'últim tram de la punta de la seva bota dreta. La resta del seu cos estava per darrere de la posició de Miranda, el seu marcador. Tecnologia en el futbol, sí; microarquitectura, no.

Captura del fora de joc de Raphinha.

La preocupant falta de control. Coincidint amb la decisió primmirada del videoarbitratge, el Barça va entrar en fase decreixent i ja no la va abandonar. Si bé l'equip es va avançar gràcies a Lewandowski, és preocupant la dificultat que té per tancar escenaris favorables. En aquest cas concret, els canvis de Xavi tampoc van funcionar. L'egarenc va voler recuperar el control fent entrar Busquets per De Jong i Ferran Torres per Dembélé després del descans, però el que va aconseguir va ser que l'equip es partís. Fekir, que és boníssim, va aprofitar la tendència per empatar el partit i forçar una pròrroga que els blaugranes, encegats per la urgència, haurien pogut evitar si no perdessin de vista el mètode amb tanta facilitat.

Butxaques plenes, grades a mitges. La Supercopa de Piqué i Rubiales a l'Aràbia Saudita serà un èxit econòmic per a determinats comptes bancaris, però fa basarda pel que fa a l'ambient a les graderies. Passa un any rere l'altre i no cansa dir-ho: els estadis no s'omplen per molts diners que hi hagi pel mig. En un recinte amb un aforament de 67.000 butaques, cap de les dues semifinals van despertar massa interès entre els saudites. Si el Madrid-València va reunir poc més de 50.000 persones, el Betis-Barça en va ajuntar només 38.624. A l'espera de veure com va en el clàssic de diumenge, ja fa temps que el futbol ha renunciat a la presencialitat. L'excepció és que el Barça vulgui reformar el Camp Nou i ampliar-ne la capacitat.

stats