Ter Stegen: el porter catalanòfil que torna a brillar al Barça
Haver-se oblidat del dolor, potenciar la força i la millora defensiva: les claus de la seva remuntada
BarcelonaNo fa ni un any que Marc-André ter Stegen s'asseia davant la premsa abans que el Barça s'enfrontés al Nàpols. Era la prèvia de la tornada dels setzens de final de l'Europa League. L'alemany, amb aquell posat segur que sempre ha mostrat, trencava el silenci per sortir al pas de les crítiques que havia rebut després d'uns mesos complicats. Aquell 23 de febrer del 2022 Ter Stegen va dir prou. "Hi ha hagut coses que no he pogut treballar perquè he estat lesionat. Ara ho estic fent per tornar al màxim nivell i estic convençut que els resultats arribaran. Sé que algú de vosaltres ha escrit alguna cosa per afegir llenya al foc. Així sou [els periodistes]. Però sé què faig bé i què he de millorar, així que estic tranquil".
Es referia, entre altres coses, a una anàlisi de l'ARA sobre el seu rendiment i la tipologia dels gols que rebia. Li molestava sobretot l'aportació que, al text de principis de febrer, feia l'exporter Andrés Palop, que vinculava la quantitat de gols que rebia pel costat dret amb l'estat del seu genoll: "Ha encaixat molts gols per la cama dreta, la majoria d’ells ancorant el peu a terra i no impulsant-se per al salt”. La xifra era contundent: sense comptar penals i rebots, havia rebut 11 gols més pel costat dret que per l'esquerre (d'un total de 35). Aquesta estadística i les crítiques el ferien, perquè també considerava que no s'havien tingut en compte paràmetres com que la majoria dels davanters són dretans i que molts dels xuts que fan són creuats. Vivia els seus pitjors mesos. "Jugava amb molt de dolor i això afectava el seu rendiment perquè estava condicionat", recorden a l'ARA des de Sant Joan Despí.
L'origen de la davallada del rendiment va ser una lesió mal curada al tendó rotulià del genoll dret. L'estiu del 2020 el porter va passar per primera vegada pel quiròfan. El va intervenir Ramon Cugat, però no es va recuperar bé. Ter Stegen no només jugava amb dolor, sinó que tampoc podia entrenar-se en condicions. L'alemany conservava una lectura privilegiada del joc, però el dolor l'afectava sota pals. Es va haver d'abaixar l'exigència física als entrenaments perquè es prioritzava que pogués jugar. D'aquesta manera, es tenia molta cura en el treball de la força als quàdriceps, que ajuda els porters a propulsar-se. No podia ni entrenar-se ni jugar bé.
Onze mesos més tard de la primera operació va repetir el procediment quirúrgic amb l'expert suec Håkan Alfredson. L'estiu del 2022 va renunciar a anar amb la selecció per poder-se recuperar bé. "Després de tres temporades sense parar necessito descansar", va argumentar. Al Barça van valorar el gest: "És un professional excel·lent. No es pot dubtar del seu compromís", afirma el cos tècnic.
L'aturada a Mallorca que ho va canviar tot
Després de la segona intervenció al genoll, encara va arrossegar molèsties durant uns quants mesos que l'afectaven en el salt i el xut. La situació va canviar entre el desembre i el gener de l'any passat, ja amb Xavi a la banqueta i amb Ricard Pruna tutelant l'historial mèdic dels jugadors. En una de les primeres reunions del nou staff l'entrenador de porters, José Ramón de la Fuente, va suggerir que era més una qüestió de readaptació que no pas estrictament clínica. Així, van definir una sèrie d'exercicis de força, amb politges i pesos, perquè l'alemany guanyés confiança en l'articulació i deixés de patir. El canvi en el treball físic i una aturada decisiva en el triomf contra el Mallorca (0-1) el gener del 2022 van ser el punt d'inflexió: "Se sentia bé físicament i es va tornar a sentir important, que salvava l'equip".
Ter Stegen ja no té pràcticament dolor i els paràmetres interns que manegen els tècnics consideren que encara hi ha una mica més de marge per continuar potenciant el treball de la força. Això marca la diferència en les aturades: no és el mateix fregar una pilota amb els dits que arribar-hi amb el palmell de la mà. Uns pocs centímetres són decisius i aquesta temporada ho demostra: l'alemany només ha encaixat més d'un gol en un dels 19 partits de la primera volta, al Bernabéu (3-1). En 14 ha deixat la porteria a zero i en quatre ha rebut només una sola diana. Un registre que només tenia Oblak, de l'Atlètic de Madrid, el curs 2017-18. El porter també es beneficia de la millora defensiva de l'equip: mai el Barça havia tancat la primera volta havent encaixat només set gols. Només hi ha un precedent millor: el curs 1993-94 el Dépor en va rebre sis.
Feliç a Catalunya
Ter Stegen està fent la seva millor temporada i ser porter al Barça no és una empresa fàcil: no només s'ha de ser decisiu en les poques ocasions en què es pressuposa que tindrà el rival, sinó que els tècnics també li exigeixen un mínim d'un 90% d'encert en la passada. A Sant Joan Despí encara recorden amb somriures quan Claudio Bravo va deixar el Barça i deia que per fi no hauria d'estar pendent tot el partit del joc amb els peus. Però el problema és que se'n va anar al City de Guardiola. Des de la marxa del xilè, l'alemany és l'amo i senyor de la porteria. Fa uns quants mesos va rebre amb especial il·lusió convertir-se en el quart capità després de la retirada de Piqué.
El porter de Mönchengladbach és feliç al Barça, a Barcelona i a Catalunya. Gaudeix del clima i la gastronomia i ha fet esforços per integrar-se: no només parla castellà amb fluïdesa, sinó que també entén el català, s'hi atreveix amb algunes frases i, fins i tot, llegeix algun llibre en català. També conserva un dels trets distintius del seu origen: és estrictament puntual. Si Ter Stegen està content, el Barça somriu.