Una teoria que fa aigües per tot arreu: els apunts en calent del Barça-Almeria

BarcelonaVictòria ajustadíssima del Barça contra l'Almeria a Montjuïc. L'aturada nadalenca serà menys dura gràcies a un triomf balsàmic però que no aparta els dubtes sobre el joc de l'equip i la qualitat de plantilla. Uns apunts en calent a continuació.

Dos gols i un travesser. Riures enllaunats sonaven al cap dels més crítics quan es va publicar l'onze del Barça per rebre el cuer sense victòries. Davant les baixes de Pedri i De Jong, Xavi tornava a fer suplent Romeu i confiava en Sergi Roberto per completar el mig del camp. El reusenc arribava al compromís picat (a la seva manera) pel rum-rum sobre el seu futur a l'entitat. Aquests dies ha anunciat que li agradaria quedar-s'hi una mica més i no pocs aficionats, que entenen que ja no està per competir al màxim nivell, s'han posat les mans al cap. I, ves per on, el capità més criticat dels últims temps va salvar el seu equip (i el seu entrenador) contra un dels rivals més fluixos que es recorden. Els torrons entraran molt millor gràcies a dos gols providencials que van estar a punt de ser un hat-trick. Heavy.

El mateix de sempre. Podia passar i va acabar passant contra el poderós Almeria: el Barça supera els tres mesos sense guanyar cap partit per més d'un gol de diferència i iguala el rècord històric de la temporada 62-63. Resulta que el "plantillot" construït a base de palanques i avals és el més funambulista de la història de la institució. En el cas concret del duel d'aquest dimecres, el patiment es va basar en el mateix que hem vist les últimes setmanes: errades imperdonables en defensa (la primera greu d'Iñaki Peña en el 2-2), poquetes idees en atac (dos dels tres gols blaugranes van arribar a pilota aturada) i massa tendència a fer del porter oponent el millor jugador del partit (5 aturades de mèrit). Lewandowski marxarà de vacances amb pitjor ràtio golejadora que Joselu. I Raphinha hauria d'entendre que no serà millor jugador si marca un gol de rebot i el celebra tapant-se les orelles com a resposta a uns xiulets sobirans.

Massa car. Si amb Lewandowski el problema va més enllà de les boles que rep o deixa de rebre, amb Gündogan fa la sensació que si sembla una rèplica d'Ali Express del que excel·lia a les ordres de Guardiola al City és a causa del desdibuix col·lectiu que s'ha apoderat el Barça de Xavi. Tot i que mai s'amaga i sempre deixa detalls de qualitat, ha passat de ser un interior impecable en la interpretació de les situacions i en les entregues a destorbar-se amb els seus companys de línia i fallar passades impròpies. Va venir per mitigar la dependència de Pedri i elevar el nivell a la zona de tres quarts, però després de quatre mesos d'adaptació ha sigut més notícia per animar la ressaca del clàssic amb unes paraules explosives que per justificar els 20 milions que cobra. Necessita millorar.

En què quedem? A l'entorn de Laporta encara diuen que la plantilla del Barça és millor que la de l'any passat, però la teoria fa aigües per tot arreu. Per començar, pels números, que són clarament pitjors que els del curs passat a aquestes altures malgrat la classificació per als vuitens de la Champions. I per continuar, pel rendiment dels fitxatges que havien de convertir l'equip en un candidat a tot. Si a Gündogan ja l'hem pentinat en l'anterior apunt, cal aturar-se també en les prestacions de João Félix, que s'ha abonat a la irregularitat. El que no és nou per a Simeone és una mala notícia per al Barça. Sobretot si es té en compte que Laporta no para de dir que vol el portuguès en propietat i Xavi, que se'l va empassar l'últim dia de mercat, s'acostuma a canviar-lo. És aquest el "consens" que ens vol vendre el president?