El temps s'esgota per a Sandro i Munir
Els dos davanters mantenen la sequera golejadora en els partits d'exigència i Luis Enrique insisteix en la necessitat de fitxar
BarcelonaPassen els partits i les estadístiques individuals de Sandro Ramírez i de Munir el Haddadi no milloren. Malgrat golejar en el partit de Copa contra el Villanovense –'hat-trick' del canari i dues dianes del madrileny d'origen marroquí–, els joves davanters del planter segueixen sense marcar en els partits de màxima exigència. I la paciència al cos tècnic del Barça es va esgotant, mica en mica, a mesura que augmenta la pressió de Luis Enrique cap a la directiva perquè li fitxi un davanter en aquest mercat d'hivern.
Els números no milloren i cada vegada queden menys minuts disponibles. Contra el Bayer Leverkusen, Sandro i Munir van gaudir dels últims minuts intranscendents de la temporada. A partir d'ara comença el Mundial de Clubs, la segona part de la Lliga i les fases decisives de la Copa del Rei i la Champions.
Luis Enrique ja ha deixat clar que la seva preferència és clara: Messi, Neymar i Suárez. I punt. L'entrenador prefereix mantenir les tres estrelles a l'equip –sobretot en els partits exigents– que donar entrada a algun dels substituts. L'últim exemple va ser a Mestalla, el passat diumenge, quan el tècnic va optar per no fer cap canvi encara que els tres del davant, sobretot Messi, donessin símptomes evidents de cansament. “Si faig canvis és per millorar l'equip, i no hi havia ningú de la banqueta que ho pogués fer”, argumentava l'asturià. Un missatge que deixava clar que no només el nivell no pujava, sinó que també baixava considerablement.
Un relleu per a Neymar
La lesió de Neymar, amb un trencament fibril·lar a l'adductor de la cama esquerra, ha tornat a encendre les alarmes al cos tècnic. El brasiler no va poder jugar a Leverksuen, tampoc serà a l'equip contra el Deportivo, és dubte gairebé segur per a les semifinals del Mundial de Clubs i potser –només potser– arriba a temps per disputar la final. “Ja veurem quan pot tornar a jugar. No hi ha dies de baixa, depèn de l'estat de la lesió. Els dies els marcaran el jugador i els metges”, comentava Luis Enrique des d'Alemanya.
Sense Neymar, el tècnic s'haurà d'inventar una solució per completar la tripleta atacant. En condicions normals, o bé Sandro o bé Munir haurien de jugar a la banda esquerra. A priori, Munir parteix amb avantatge per les seves especificitats tècniques, però no seria el primer cop que Luis Enrique recicla algun altre jugador, com Adriano, per ocupar l'extrem esquerre.
Pedro Rodríguez, el quart davanter de Luis Enrique, va voler marxar a l'agost per tenir més minuts. L'entrenador preferia que es quedés però el canari va optar per marxar a les illes britàniques, al Chelsea, després d'una última temporada on va tastar més minuts de banqueta del que era habitual en ell. Els últims anys, els seus registres golejadors van baixar però no els intangibles que donava a l'equip, com la profunditat de camp o la pressió al contrari quan recuperava la pilota. Intangibles que Luis Enrique no troba ara en Sandro o Munir.
El tècnic insisteix que cal reforçar l'equip i Nolito, del Celta, és la seva aposta preferida. Però l'exigència de Luis Enrique xoca frontalment amb la situació econòmica del club –accentuada pel fet que no s'ha arribat a un acord de patrocini, encara– que limita la capacitat de fer fitxatges aquest hivern. L'equip de Vigo sap que pot treure molts diners per Nolito i demana els 18 milions de la seva clàusula de rescissió. El jugador voldria venir al Barça però els diners manen i a Anglaterra sí que estan disposats a complir les exigències del Celta i a Galícia s'ensumen que aquest mateix hivern el davanter farà les maletes. Si no és a Barcelona serà a les illes britàniques.
La falta de gol
Munir i Sandro van fer el salt al primer equip l'estiu del 2014, afavorits a principi de curs per la sanció a Luis Suárez i la baixa de Neymar. L'estrena va ser fulgurant: Munir es va estrenar com a golejador en el primer partit de Lliga contra l'Elx i Sandro va donar els tres punts al Barça en la segona jornada, gràcies a un gol contra el Vila-real.
Un inici estratosfèric que els va permetre renovar amb el Barça i assegurar-se la fitxa del primer equip la temporada següent (aquesta). I que, fins i tot, li va permetre a Munir estrenar-se amb la selecció espanyola absoluta –i, de passada, que Espanya s'assegurés la presència del futbolista al seu combinat i no a la selecció del Marroc–. Però van passar els dies, el Barça va recuperar efectius i el rendiment dels futbolistes va caure en picat. Al desembre van tornar al filial, on van tenir uns registres anotadors més aviat pobres, i des de l'estiu estan al 100% a les ordres de Luis Enrique. Però l'entrenador ja tenia feta la seva tria. El trident és insubstituïble.
Només la baixa de Messi va obrir les portes als futbolistes. Munir i Sandro es van repartir els minuts però van seguir negats de cara a porteria, fins al partit contra el Villanovense. En total, Munir –que només havia marcat aquell gol contra l'Elx a l'agost del 2014– va estar-se quinze mesos sense veure porteria. I Sandro –que havia fet tres gols, l'últim d'ells a la Copa– va necessitar gairebé un any per retrobar-se amb el gol.
Les estadístiques dels joves futbolistes no conviden a l'optimisme, tot i que en el total de la temporada han sumat força minuts, tenint en compte els partits de Copa, el del Leverkusen on ja estava tot resolt i els partits que han estat el tercer davanter. Però la seva presència a la gespa no ha estat determinant.
Eliminant de l'equació el partit de Copa, la mitjana és demolidora. Messi xuta entre els tres pals un cop cada 30 minuts, Suárez ho fa un cop cada 46 i Neymar remata entre els tres pals cada 47. En canvi, Sandro només xuta un cop cada 90 minuts i Munir, una vegada cada 146. Pocs xuts i encara menys efectivitat.