La tecla màgica de Flick per desactivar (i acabar golejant) el Bayern
Els bavaresos van tenir trams pròxims al 80% de la possessió a la primera part
BarcelonaEl Barça va protagonitzar dimecres una golejada d'inflexió a la Lliga de Campions contra el Bayern de Múnic. Sota la batuta de Hansi Flick, el joveníssim conjunt blaugrana va passar per sobre de la seva bèstia negra a la màxima competició europea. Feia nou anys que el gegant bavarès no perdia un partit contra els catalans. L'última vegada va ser el 3-0 al Camp Nou amb Messi trencant la cintura de Boateng en una jugada planetària que va posar les bases de la cinquena Copa d'Europa, aixecada a Berlín davant del Juventus. I la penúltima va ser el 2009, també a l'estadi culer, en l'anada d'una eliminatòria prèvia a sumar la tercera Champions contra el Manchester United a Roma (4-0). Els dos precedents són assenyalats, sens dubte.
La tercera victòria en 16 duels ha sigut tot just aquesta setmana. El temps dirà si, com marca la tradició, acaba amb la glòria continental. De moment, el que sí que es pot explicar és algun detall sobre com es va gestar la golejada que omple de confiança el Barça de cara a aquest dissabte al Bernabéu. Perquè tot i que el resultat fos contundent (4-1), hi va haver fases del partit contra el Bayern en què els culers van anar a remolc de l'oponent. En aquest sentit, el gol de Raphinha al primer minut va servir de coixí, ja que els alemanys van sortir a la gespa més ben col·locats i van saber desactivar els principals creadors de perill dels catalans: Lamine Yamal i Pedri. Fruit d'aquest domini territorial, en la primera mitja hora de joc, els de Vincent Kompany van tenir pics superiors al 70% de la possessió de la bola, mentre que els de Flick només podien proposar pilotades per a Lewandowski. En aquest tram, Kane va fer dos gols. Només un va pujar al marcador. L'altre va ser anul·lat per un fora de joc ajustat.
Preocupat per la desorganització del seu equip, Flick va haver de fer retocs sobre la marxa. Se'l va veure molt insistent amb el posicionament de Balde, que patia força per la seva zona amb les incursions d'Olise i Guerreiro. Tanmateix, segons ha pogut confirmar l'ARA, la mesura més efectiva va ser col·lectiva i, en certa manera, contracultural tenint en compte la recepta que el mateix entrenador alemany ha instaurat aquest inici de curs.
La solució encarregada per Flick va ser endarrerir uns metres la línia defensiva per minimitzar el perill de desmarcada oponent a l'espai. Amb aquest moviment, el Barça va aparcar un pèl el risc i va aconseguir alliberar Pedri i Casadó de córrer tant cap a la seva porteria per vigilar les entrades de segona línia. Més oxigenats, tant el canari com el vallesà van entrar més en joc, cosa que l'equip va traduir en més possessió de pilota i en dos gols, un de Lewandowski i un altre de Raphinha, abans del descans.
Alliberar Pedri i Casadó també va permetre als dos migcampistes encarregats de la construcció del joc poder connectar amb Lamine Yamal i Fermín a la mitjapunta. En aquest sentit, va ser clau la participació del canari i del jove extrem de Rocafonda demanant (i retenint) la pilota en els pitjors moments del Barça. També va fer un pas endavant, en aquest sentit, Pau Cubarsí. La cara de la moneda va canviar, precisament, amb el 2-1, en una jugada en què van connectar Cubarsí, Lamine Yamal, Fermín i Lewandowski. Casadó i Pedri, per part seva, van ser decisius en el tercer gol: el català recupera, fa un teva-meva amb el canari i dota de continuïtat la jugada amb un desplaçament per a Raphinha previ al tercer gol barcelonista.
El Reial Madrid, menys atrevit que el Bayern
El 3-1 va ser impossible d'aixecar per a un Bayern que a la segona meitat va encaixar el quart. Els bavaresos van patir els efectes de jugar amb la defensa avançada en les quatre dianes que va rebre Neuer. Un factor que al Barça, en canvi, Flick va corregir sensiblement. Davant la disposició a la rereguarda del Bayern, Raphinha va ser un perill amb les desmarcades a l'espai.
De cara al clàssic de dissabte, però, la pel·lícula serà força diferent. El Reial Madrid no pren tants riscos amb la posició de la seva línia defensiva i, de fet, no té cap problema amb entregar la possessió a l'oponent i a tancar-se al seu camp per fer mal a la contra. Flick ho sap i ja treballa solucions per atacar un bloc baix com el de Carlo Ancelotti i defensar dues bales com Vinícius i Mbappé. Amb aquest pla, els blancs van guanyar els tres clàssics de la temporada passada, dos a la Lliga i la final de la Supercopa.