Un tauró desbocat es cruspeix el Dortmund i obre un debat a la davantera

Enviat especial a Dortmund (Alemanya)Implícitament, Hansi Flick va admetre en la prèvia del Borussia Dortmund - Barça que el seu equip no estava en un bon moment. Que després de l'inici de curs espectacular, calia recuperar sensacions i prendre's els tres duels abans de l'aturada nadalenca amb el més honest dels pragmatismes, és a dir, amb la llei del resultat. Consumit el primer d'aquests tres compromisos, els blaugranes van desmentir les sospites del seu tècnic. A l'imponent Signal Iduna Park, sota un fred que pelava, van exhibir millores amb relació a les derrotes i els empats recents a la Lliga i van sumar prou punts (3) per aparcar gairebé la Lliga de Campions fins al març. Amb una victòria èpica en terres alemanyes (2-3), servida per un oportú Ferran Torres, els partits amb l'Atalanta i el Benfica, ja el 2025, seran menys apressants. Abans de les festes, doncs, caldrà resistir i resoldre contra el Leganés i l'Atlètic de Madrid. És la paraula de Hansi. Ell sap el que veu.

Conscient de l'exigència del Dortmund, i també de les mancances d'una plantilla jove i inexperta, Flick va ser coherent amb el discurs de supervivència i va mantenir l'alineació de gala, tot i que després l'acabaria desfent amb criteri. La imatge del Barça durant la primera part va ser de tot menys de mínims. Governats pels menuts Pedri i Casadó en un país acostumat als migcentres d'1,90, els culers van jugar molts minuts a la meitat contrària. Tensos en la pressió i precisos en les entregues, van lamentar no tenir més encert de cara a la porteria de Kobel, que va haver d'esforçar-se per salvar dues rematades de Lamine Yamal i Kounde, una parella que va semblar recuperar la química perduda durant l'últim mes. L'extrem de Rocafonda, un corcó com de costum, també va generar una clara oportunitat de Raphinha amb el seu ja clàssic toc amb l'exterior. El brasiler, feridor a l'espai, va engaltar una pilota que va anar fora.

Eren minuts de domini blaugrana i de resistència groc-i-negra. A remolc d'un oponent tan protagonista, el Dortmund només aspirava a generar perill a l'esquena dels laterals. És a dir, amb la recepta de la Reial Societat o el Betis, dos dels equips que han fet més mal al Barça últimament. En una d'aquestes ocasions, Duranville va desfer-se de Balde i va habilitar Sabitzer, que des del punt de penal va enviar la pilota per sobre d'un Iñaki Peña que va fer dues grans aturades en dues accions posteriorment anul·lades per fora de joc. Sí, la trampa de Flick funciona quan el col·lectiu hi va amb els cinc sentits i no negocia esforços. No és només un tema d'Iñigo Martínez i Cubarsí, que juntament amb Kounde van ser els únics blaugranes (inclosos els 3.000 de la graderia) que van desafiar el fred en màniga curta. El mateix pla va agafar desprevingut Kounde amb Gittens. Una galopada de l'extrem anglès va derivar en una centrada per a Serhou Guirassy, que va anar per terra dins de l'àrea. Iñigo el va tocar, però els àrbitres (camp i VAR) no ho van veure punible.

Ferran Torres obre un debat a la davantera

A la segona meitat, tots els gols que no hi va haver a la primera. L'intercanvi de cops va somriure el Barça, que va sacrificar control a canvi d'encert. El col·legiat Letexier va compensar l'acció polèmica d'abans del descans assenyalant els 11 metres i amonestant Cubarsí. Guirassy va transformar el càstig i va empatar un partit que cinc minuts abans, al 53', havia desigualat Raphinha després d'una gran conducció i passada de Dani Olmo. Si l'ex del Leeds s'ha erigit en una garantia per a les grans nits, l'egarenc és una nota diferencial entre línies. Quin tros de futbolista.

Amb l'1-1, el Dortmund es va animar, però amb més pa que formatge. Per la seva banda, Flick, inquiet a la banda, va sacsejar l'arbre amb tres canvis de cop. Entregat al vertigen, va retirar Lewandowski (irrellevant) i va posar Ferran en punta. De l'atacant valencià va ser la mossegada aparentment definitiva al rival. Va arribar després d'una bona internada de Kounde que Fermín no va finalitzar en primera instància. Però els alemanys van trigar només tres minuts a tornar a empatar en una transició finalitzada per Guirassy, un davanter tan maldestre com oportunista. No és gaire més hàbil Ferran, però igual que el punta local, va fer un doblet de prestigi. El tauró de Foios, veloç i mordaç, es va cruspir el subcampió d'Europa. I, de pas, va obrir un petit debat a la davantera. Potser Lewy té un competidor més seriós del que semblava.