Tant de bo més "fitxatges personals" com aquest: els apunts en calent del Barça-Betis

BarcelonaVictòria comodíssima del Barça contra el Betis a la Lliga. Sota una pluja meravellosa, els blaugranes van resoldre el partit a la primera part contra un rival minvat per l'expulsió d'Edgar i la lesió de Joaquín. A la segona part va debutar Lamine Yamal amb només 15 anys. A continuació, uns apunts en calent.

Arribar i moldre. Christensen reapareixia després d'uns partits lesionat al soli i va ser titular contra el Betis. El danès va retornar a l'eix amb l'alta mèdica acabada de concedir i, més enllà del golet que va marcar, tot l'equip ho va notar. Amb ell a la gespa, Araujo té menys responsabilitat en la sortida de pilota, Balde pot volar amb més llibertat i la línia defensiva fa un pas endavant que és vital per robar la pilota més amunt i perquè Busquets estigui menys exposat als espais. La vida és bella, amb l'ex del Chelsea, un "fitxatge personal" que Xavi no vol perdre de vista tot i que als despatxos se l'assenyali com una ocasió única per fer diners i guanyar fair play financer. Qui guanyarà, la caixa o la faixa? Veient com ha acabat Barça TV, val més que el tècnic es preocupi.

Cessió per a Eric. Christensen va gaudir dels 60 minuts de rigor que solen tenir els reapareguts després de lesió. La notícia és que l'escollit per entrar en el seu lloc va ser Marcos Alonso i no Eric Garcia. És a dir, un lateral reconvertit abans que un central natural. Sorprèn la decisió de Xavi en un partit que estava resolt, però també tenint en compte el discurs que té amb el defensa de Martorell: "Tinc confiança en ell i serà important". Amb els fets a la mà, no queda clar si l'egarenc és un bienqueda o si fa aquests vaticinis pensant més en el 2025 que no en el 2023. Perquè entre els que ja hi són (Kounde, Araujo i Christensen) i els que hi seran (Iñigo Martínez), Eric ho té ben magre per tenir certa regularitat amb el club de la seva vida.

Una precocitat que espanta. La Masia plora amb la situació d'Eric, que haurà de fer un pensament si Xavi el manté amb un règim de participació tan baix. En canvi, somriu amb el debutant més jove del segle XXI a la Lliga: Lamine Yamal. Aquest adolescent mataroní, tutelat per Jorge Mendes just quan ha de negociar el seu primer contracte important, va debutar amb el primer equip del Barça amb només 15 anys, cremant etapes a una velocitat que ja feia por en els casos de Pedri i Gavi, dos titulars indiscutibles al Barça amb 20 i 18 anys. Quina part d'aquesta precocitat respon al talent futbolístic i quina a les presses d'una societat malalta de novetat? Sigui com sigui, Lamine Yamal va tenir uns minuts dolços (contra nou homes) en què va estar a punt de marcar. Això ja no l'hi treu ningú.

On són els socis? Em permetran el comentari institucional en l'últim apunt. Perquè la Lliga és qüestió de temps i la setmana que ha viscut el club pot durar molts anys. M'explico. Dimarts, la vicepresidenta Fort va intentar disfressar una pujada dels abonaments de fins al 50% amb motiu de l'exili a Montjuïc. Dimecres, milers de socis van rebre una enquesta en què una de les preguntes versava sobre el model de propietat de l'entitat. I dijous, dia gran: primer es va voler fer passar bou per bèstia grossa amb el finançament de l'Espai Barça i després es va despatxar Barça TV i els seus 120 treballadors amb un comunicat de tres línies. No hi haurà prou Messi (si és que arriba) per tapar la trista conversió de la institució en el negoci d'uns pocs davant la mirada impotent dels que més l'han estimada.