Tanca la porta quan marxis i fins mai més, Dembélé
BarcelonaEduardo Galeano, l'escriptor uruguaià, s'autodefinia com un captaire del bon futbol. Buscava una bona jugada, un bon jugador, per seguir emocionant-se com quan era un nen. Jo m'estic convertint en un captaire de l'amor. Busco desesperadament un gest que em demostri que encara hi ha una mica d'amor, al futbol. Que encara hi ha gent que té sentiments i valors. Potser per això mai he connectat amb Dembélé. Un jugador talentós, però que m'ha deixat sempre fred. Un jugador distant, amb un món propi tancat, que mai s'ha obert al barcelonisme, com si fos un turista accidental. Com un treballador que sap que s'hi passarà pocs temps, en un lloc, i mai fa un pas endavant.
El francès és un símbol perfecte d'aquests temps estranys. Un jove amb talent que s'ha limitat a viure tancat al seu món, sense fer res més que mirar per ell. Amb tot el dret, esclar. De fet, fa una mica de riure veure aficionats acusant-lo de traïdor per haver demanat marxar. Quan es negava a entrenar-se amb el Borussia de Dortmund per venir al Barça, ¿potser es pensaven que ho feia per amor? No, defensava els seus interessos: volia venir al Barça per guanyar més i perquè li venia de gust. Ara, demanant marxar al PSG, fa exactament el mateix i hi té tot el dret.
Que li vagi bé i fins mai, doncs. Mirant els diners gastats i els resultats, una operació ruïnosa, de les pitjors de la història del club. Ni li recordarem grans títols, ni grans partits, ni gols històrics. Alguna jugada puntual, com si la vida fos un resum d'un partit, un titular, una etiqueta, un vídeo per veure a les xarxes socials i enganyar la gent, fent-li pensar que aquesta és la realitat. No, la realitat és que no ha anat bé, la seva operació. Va començar malament, amb un club desesperat per haver perdut Neymar amb aquella directiva perduda gastant diners que no eren seus en fitxatges equivocats, com va fer Bartomeu. I ha acabat amb aquesta sortida tristota.
Com es pot defensar Dembélé? ¿Ha fet algun sacrifici pel club?, ¿s'ha involucrat en el barcelonisme? Ara, com el podem criticar? No ha fet res que no facin milers de persones: anar a la seva. De fet, potser millor gent com ell, que no ha fingit, que no pas aquells que van fent-se petons a l'escut per quedar bé, però que, en el fons, els importa ben poc tot. Només volen guanyar diners, seguidors, contractes, fama. En això, Dembélé ha estat més sincer. Que no torni, doncs. Que tanqui la porta quan marxi. Sense amor, però també sense ràbia. Amb fredor, com ha passat ell per Barcelona. Ni dubto que, en el futur, l'oblidarem fàcilment. I un dia, recordant-lo, ens sorprendrem que hagués jugat sis anys al Barça.