El sushi més car de la història

Barcelona“L’estabilitat és un valor importantíssim en els projectes d’èxit”. Laporta va deixar anar aquesta màxima el 25 d’abril, va destacar que la continuïtat de Xavi era “una gran notícia” i li van caure unes llàgrimes. L’endemà de la nit del sushi, la paraula de moda era il·lusió. A la nodrida foto de família hi havia persones que sempre han volgut fer fora Xavi però que somreien efusivament. L’escenificació grinyolava per tot arreu i s’ha demostrat que era de mentida. 22 dies després –menys del que dura un cicle menstrual–, ja s’havia filtrat que Xavi estava sentenciat. Era una informació periodística no confirmada oficialment pel club, però tampoc negada ni matisada en un dels típics comunicats que fan cada cop que una notícia perjudica el president. Des d’aleshores, el coll de Xavi espera a la guillotina en una agonia sense sentit.

El més delirant és que el 24 d’abril hi havia motius esportius suficients per no acceptar la marxa enrere de Xavi i apostar per un canvi: hauria estat un relat molt més sòlid que no pas acomiadar-lo per un discurs poc ambiciós en una roda de premsa irrellevant. El més arriscat, des d’un punt de vista populista, era el que va fer Laporta: casar-se amb el de Terrassa gairebé en solitari quan encara faltava visitar Montilivi i suar més per certificar la segona plaça. Abraçant Xavi una temporada més, Laporta es ficava al vaixell de l’entrenador, perdent-lo com a escut per a contingències. Un error estratègic important, tenint en compte que sempre va bé tenir un ase dels cops darrere del qual amagar-se, quan el club, tres anys post-Bartomeu, continua al pou. El “tot és culpa de l’entrenador” no podia ampliar-se, també, al president. 

Mentrestant, a Xavi se li està posant cara de Koeman i ja és un nou gat de Schrödinger sota la cadira de Laporta. Almenys al neerlandès li va dir a la cara que estaven buscant un nou entrenador: a Xavi ni això. Quan s’ha volgut dirigir al president, només ha obtingut evasives i, per acabar-ho d’adobar, també s’ha assabentat per la premsa de la bona sintonia entre Deco i Hansi Flick. L’alemany ja ha començat a veure de què va això del Barça: ha patit els primers cops de volant de Laporta i, de moment, encara no s’ha marejat. Fa unes setmanes era que sí, després va ser que no, i ara torna a ser que sí. Val per a Flick, val per a Xavi i va valer per a Koeman. Ara seria un gran acte de cinisme que el president ho acabés tot dient “rectificar és de savis” mentre es menja un niguiri. Haurà estat el sushi més car de la història?