Suposem que Vitor Roque ja ho deu haver captat: els apunts en calent del Barça - Reial Societat
Cinquè partit consecutiu sense participació del davanter brasiler, que veu com els seus companys juguen i guanyen
BarcelonaVictòria treballada del Barça contra la Reial Societat en la jornada 35 de la Lliga. Amb el 2-0, els blaugranes recuperen el somriure després de la dolorosa desfeta del cap de setmana anterior a Girona. A continuació, uns apunts en calent.
Continua plovent, però el paraigua resisteix. La derrota a Montilivi va fer mal, va posar la segona posició –i la Supercopa d'Espanya– en perill i va tornar a situar el focus en la continuïtat de Xavi, discutida per una part de la junta de Laporta. Tanmateix, una setmana després, i més per l'empat in extremis del Girona a Vitòria que no pas per una substancial millora de l'equip, les aigües baixen una mica més tranquil·les i l'objectiu de consolació del curs torna a dependre només dels blaugranes, que si no fallen en els tres partits restants quedaran per sobre del Girona a la classificació. Arribats a aquest punt, i tenint en compte d'on venim, ningú es posarà exquisit, la qual cosa no deixa de tenir un punt preocupant.
La casa és gran. Per si encara no ho ha captat, Vitor Roque haurà de fer les maletes aquest estiu si vol tenir minuts. Per cinquè compromís oficial consecutiu, el jove brasiler es va quedar amb cara de circumstàncies a la banqueta. El Barça no té fair play financer i ha de prioritzar altres operacions d'inscripció abans que la d'un futbolista que no ha convençut gens Xavi. Està dit i escrit que el tècnic preferia gastar-se els calés en un migcampista en condicions. El que sorprèn és que Deco, gran valedor del Tigrinho, ara accepti enviar-lo d'Erasmus sense que ningú a l'entitat es plantegi si ell ha de ser l'encarregat de decidir els fitxatges. Total, la casa és gran: 70 milions entre fixos i variables són xavalla!
Vitor Roque escalfa tanta banqueta com Oriol Romeu. El brasiler i l'ebrenc serveixen per explicar la trista història del Barça amb el relleu de Busquets, una mancança que l'equip ha acusat durant tota la temporada. El forat és tan gran que Xavi ha de posar un central –Christensen– de pivot. La solució funciona en defensa i a pilota aturada, però quan toca construir des del darrere, el danès exhibeix costures comprensibles. No és estrany, per tant, que contra rivals que pressionen amunt, el remei a la falta de fluïdesa per dins sigui el joc directe perquè Lewandowski rebi d'esquena i descarregui la pilota. Així va arribar el 0-1 a París contra el PSG i també l'1-0 de Lamine Yamal davant la Reial Societat. Un recurs interessant.
Cosetes de futur. Aquests partits que queden serviran també per clissar detalls de planificació. Si Romeu i Vitor Roque tenen gairebé els dos peus fora, Xavi va tornar a deixar clar contra la Reial Societat que no demanarà cap esforç extra perquè João Félix repeteixi cessió la temporada que ve. Si amb Cancelo, l'altre João, la voluntat és que es quedi, amb l'exmatalasser, inèdit davant els txuri-urdin malgrat escalfar-se a la banda, la cosa no és gens clara. I Araujo? El futbolista amb més mercat de la plantilla va ser suplent i l'equip no va notar l'absència. Cubarsí i Iñigo Martínez van assegurar una porteria a zero i no van fallar passades compromeses. L'uruguaià és carn de traspàs.