Els suplents del Barça aprofiten els minuts i golegen l'Elx per completar el pas a quarts (0-4)

BarcelonaAmb l'eliminatòria resolta després del 5-0 de l'anada, la tornada dels vuitens de final contra l'Elx tenia poca història. La part important de la Copa acabava de passar, a uns quants quilòmetres, amb l'eliminació del Reial Madrid a mans de l'Atlètic al Bernabéu, que implica que siguin els matalassers el rival del Barça als quarts de final. Tot i la poca transcendència del xoc al Martínez Valero, els blaugranes han posat la màxima intensitat possible per oferir un bon partit. Un partit útil, que han resolt amb un clar 0-4.

Els jugadors menys habituals de la primera plantilla s'han agafat la prova com un examen per agradar a Luis Enrique, mentre que els joves del filial han intentat seguir recordant que, davant l'horitzó d'un any sense fitxar, poden ser reforços interessants. Han debutat en partit oficial Gumbau, com a migcentre, i Halilovic, que ha disputat l'última mitja hora lleugerament escorat a la banda dreta, des d'on envaia espais interiors per traçar alguna acció individual destacada.

Han sigut aquests els detalls que cridaven l'atenció, que interessaven més enllà del resultat. Ter Stegen ha sigut, sorprenentment, el porter titular (semblava que podia ser un bon context per a Masip), i ha tornat a transmetre aquella calma segura de qui se sent titular, especialment en una acció delicada amb un control amb el pit i una passada aèria amb l'interior del peu. Bartra i Mathieu han entès que, amb Montoya i Adriano menys rodats, havien de liderar la defensa i han completat un partit intens i concentrat. El francés, de fet, s'ha atrevit a llençar una falta comesa sobre Adama que ha colat per tot l'escaire per obrir el marcador. És el primer gol de l'ex del València amb la samarreta del Barça.

A través del gol també s'ha manifestat Sergi Roberto, que ha compartit mig del camp amb Rafinha. Els dos joves han intentat marcar el ritme del joc, dir-hi la seva en una posició de tan segell a can Barça. Al seu estil, amb recorregut, amb toc, amb potència. Sergi Roberto, poc abans del descans, ha acabat d'encarrilar el triomf amb una canonada amb la cama esquerra que ha entrat fregant el pal. Encara hi ha hagut temps per un tercer gol abans d'acabar els primers 45 minuts, després que Pedro (que ahir portava el braçalet de capità) transformés un penal que havia provocat Munir.

El jove del planter ha sigut un dels menys destacats del B, de fet. Després d'un inici de temporada enlluernador, amb minuts il·lusionants entre adults, l'extrem continua frustrat de cara a porteria, quedant-se a mig camí de molts moviments d'atac. La seva aportació és més col·lectiva, però genera menys que les d'Adama, intermitent però descarat per la banda.

El partit s'ha anat apagant amb el pas dels minuts, amb un Elx entregat i un Barça sense ganes de fer gaire més sang. Douglas ha tingut mitja hora més per anar agafant ritme de competició vestit de blaugrana, però segueix discret, tot i regalar una assistència final a Adriano, que ha salvat un partit tranquil amb un gol de cap en l'afegit.