La sort del Barça és Laporta

Sort que va tornar Laporta. Sort que el pla estratègic per salvar el Barça es va aplicar des del primer dia, que no ha calgut hipotecar ingressos i s’ha eixugat bona part del deute. Sort que els executius més preparats lideren les àrees més importants i que els millors experts porten el timó de l’Espai Barça amb la constructora més competent. Sort que la Superlliga ha tirat endavant i ha valgut la pena que el “Ganas de volver a veros” es traduís en ser fidel a Florentino. Sort que hi ha un entrenador de mandat triat des del convenciment. Sort que es va apostar per un director esportiu fort que treballa sense ingerències. Sort que els gairebé 250 milions en fitxatges han respost a prioritats esportives i han estat a l’altura. Sort que, prometent transparència, s’han explicat les comissions a intermediaris. Sort que, amb un asado es va poder retenir Messi. Sort que, tres anys després, el Barça ha deixat enrere una de les etapes més fosques de la història. 

Tant de bo aquesta columna pogués començar així. Malauradament, el relat no s’ajusta a la realitat. Els símils mèdics han acompanyat l’evolució del Barça post-Bartomeu: un pacient que ha passat de l'UCI a planta però que mai ha estat capaç de rebre l’alta. Atrapat a l’hospital, és com un malalt crònic que no fa el que li aconsellen i, tot i que ha aconseguit evitar la mort, té un pronòstic molt inestable. L’hora més greu exigia un règim molt estricte, però Laporta va preferir assumir riscos que no han pal·liat cap símptoma. Des del seu triomf electoral, el Barça incompleix sistemàticament el pressupost, no resol les pèrdues operatives i el deute continua sent monstruós. Laporta no té CEO, ell ho abraça tot i ha deixat de comptar amb una vintena d’alts càrrecs i executius que han buidat el club de talent. 

No hi ha diners a la caixa ni oposició. La mínima crítica és perseguida a les xarxes i la massa social viu l’estada a Montjuïc anestesiada, com un exili aliè. Es fa difícil saber com serà el Barça quan torni al Camp Nou, ara que és a les portes d’un estiu que es preveu complicat, amb una palanca fantasma per solucionar, moltes dificultats per inscriure futbolistes que ja són a la plantilla i obligat a vendre algun pal de paller. També és una incògnita saber a què jugarà, perquè el ball de candidats a ocupar la banqueta té noms que s’assemblen com un ou a una castanya. Qui voldrà aterrar a un club sense recursos per construir un projecte? Laporta té entre mans canviar la sort del club, i se li està fent tard.

Tres anys de la victòria de Laporta: entre espines i ferides