Ni el soroll del cas Negreira atura el Barça de Xavi (0-1)

BarcelonaS'haurà d'acostumar el Barça a caminar carregant la creu de les burles i les protestes pel cas Negreira. Més bastons a les rodes d'un equip amb un cor gegant i amb tantes ganes de guanyar que sap sobreposar-se a tots els entrebancs mantenint un ritme de competició a la Lliga imbatible. Ho fa patint, serrant les dents i guanyant amb l'ai al cor, ja que en els darrers minuts l'empat dels bascos va ser anul·lat per unes mans prèvies de Muniain. Precisament ara que tothom parla dels àrbitres, va ser una visita a la pantalla del VAR el que va salvar un Barça que va acabar massa tancat en defensa. Un equip que guanya enyorant Pedri però defensant amb encert malgrat no tenir Araujo. Mai és fàcil, guanyar a Bilbao. Però fer-ho quan plou fort sobre el club i el Madrid havia afegit pressió situant-se a sis punts encara té més mèrit. Quan els blancs visitin Barcelona diumenge vinent estaran a 9 punts a la classificació.

Que seria un diumenge ben incòmode ho sabia tothom. Cada capítol del cas Negreira carrega més pressió a una plantilla totalment innocent, ja que si es van cometre pecats va ser en el passat. Aquest projecte només pot ser culpable de no haver-se explicat prou, de moment. I això no és cosa dels jugadors. San Mamés, però, no estava disposat a deixar-ho passar. A Bilbao aprofiten qualsevol excusa per fer-te sentir incòmode, quan jugués a la Catedral. Els aficionats locals defensen els jugadors com si fossin els seus fills, els perdonen tots els cops que donen i si els fas una falta s'estiren els cabells com si els haguessin tallat una cama. No estàs mai còmode, a Bilbao.

Xavi recuperava un Lewandowski que segueix lluny del nivell de joc que tenia abans del Mundial. En els primers minuts, va quedar-se sol davant del jove Agirrezabala, però el seu control va ser tan dolent que el porter basc va sortir-se amb la seva. Abans, tampoc Ferran havia transformat una oportunitat ben clara. Tampoc el valencià aconsegueix alçar la veu per marcar diferències. Va haver de ser Raphinha, doncs, qui s'encarregués de marcar el seu sisè gol amb un xut creuat just abans del descans, després d'un regal de Sergio Busquets. Un dels mèrits del Barça de Xavi és liderar la Lliga malgrat tenir una davantera que no acaba de rutllar, la baixa de jugadors claus com el sempre enyorat Pedri i alguns jugadors que caminen per la gespa com ànimes en pena. Un d'ells, per descomptat, no és Gavi. El jove andalús no s'espanta ni a San Mamés, ni al tren de la bruixa ni amb els films més terrorífics del festival de Sitges. Valent com és, va arribar a disputar una pilota rodant per terra i posant el cap corrent el risc que Dani Garcia li xutés. Por? Gavi no coneix la por.

Jugant amb un 4-3-3, el Barça tenia la pilota. Va començar bé, amb dues ocasions clares. Després, l'Athletic hi va posar l'electricitat. L'equip de Valverde, amb una pressió alta, buscava les curses endimoniades de Nico Williams, que es treia de sobre Sergi Roberto fàcilment, tot i que acabava topant amb un Kounde ben encertat. Malgrat no tenir Araujo, el Barça va saber defensar-se prou bé i només Raúl García, rematant un córner al travesser, va acostar els bascos al gol durant una primera part que va acabar amb la diana de Raphinha. Just quan més perdut semblava un Barça que va anar de més a menys, va arribar el gol amb una mica de suspens, ja que va caldre cridar-lo dos cops després de la comprovació del VAR. Si l'Athletic era tot rauxa, Busquets va posar seny amb una assistència preciosa al brasiler.

Ter Stegen, salvador

El gol va fer mal, als bascos. I va donar pau a un Barça que va saber defensar-se amb la pilota a la segona part. Xavi sap per experiència pròpia que no és bona idea tancar-se a la teva àrea, a San Mamés. Cal tenir la pilota i allunyar-la, amb possessions llargues que tampoc acabaven amb ocasions clares de gol. Després del ritme desenfrenat de la primera part, el Barça va aconseguir que passessin poques coses, a la segona. I per si de cas, va desfer el sistema tàctic fent entrar un quart migcampista, Kessie, per un Ferran anecdòtic. Una de les primeres pilotes que va tocar l'ivorià, però, la va perdre i va provocar que Berenguer gairebé empatés amb un xut al pal. El repte era sumar el novè triomf a la Lliga per 1-0. Si quan Xavi era jugador el Barça batia rècords golejant i gaudint, ara amb ell de tècnic iguala les estadístiques del passat amb marcadors curts i patint en els darrers minuts.

Perquè amb un resultat tan curt, al final va arribar l'abordatge de l'Athletic, que va arribar a celebrar l'empat gràcies a Iñaki Williams a manca de cinc minuts. Però el VAR va salvar el Barça descobrint unes mans clares de Muniain a l'inici de l'acció. Just en la setmana en què el cas Negreria ha fet un nou pas endavant, una polèmica arbitral era el que li faltava al Barça. Però les mans van existir. I el Barça, gràcies a dues aturades clau de Ter Stegen i una acció salvadora de Marcos Alonso, va saber protegir un triomf que permet continuar caminant amb pas ferm cap al títol de Lliga. Tant és el que passi als despatxos, els jutjats o les redaccions. Sobre el terreny de joc, el Barça de Xavi sap patir. Massa, potser.