Somiar amb Haaland és possible

BarcelonaUn dels temes estrella de la campanya electoral del Barça ha sigut la situació financera del club. Tothom sap les penúries per què passa l’entitat, en termes econòmics, i els candidats han explicat extensament les seves propostes per redreçar la tresoreria. El famós pla de xoc. Però el projecte del club va més enllà d’equilibrar balanços. Els socis han confiat en Joan Laporta no només pels números, sinó sobretot per recuperar el prestigi futbolístic. Per fer-ho cal estructurar l’equip. I per estructurar-lo cal fitxar jugadors. El davanter noruec Erling Haaland és –com explicava el periodista Oriol Domènech a La TDT– la nineta dels ulls del nou president blaugrana. Costaria al voltant de 100 milions d’euros. Ara bé, si la situació és tan caòtica, ¿com és que la nova directiva es planteja seriosament l’opció de fitxar-lo?

A grans trets, tot passa per “la capacitat de reestructurar el deute i de col·locar al mercat aquells jugadors que tenen una fitxa molt alta i que no entren en els plans esportius de l’equip”, analitza Albert Deulofeu. Aquest economista, soci del Barça i que fins i tot havia sigut membre d’una llista electoral el 2015, creu fermament que la nova junta pot afrontar un fitxatge estrella aquest estiu. Només un. “No és fàcil, però és possible”.

Haaland costa 100 milions

Segons explicava Domènech, Haaland té una clàusula al seu contracte segons la qual podria anar-se'n del Borussia Dortmund a canvi de 75 milions. A aquests diners, s’hi haurien d’afegir les comissions del seu agent, Mino Raiola, i la bonificació que s’emporta el pare del jugador en cas de traspàs. La xifra final s'acosta als 100 milions. La resta d’incorporacions serien a cost zero. Una d’elles serà, molt probablement, la d’Eric García, exblaugrana que acaba contracte al City i que ja va estar a punt de tornar al mercat d’hivern. I també hi ha a la llista de futuribles David Alaba –defensa del Bayern–, Memphis Depay –extrem de l’Olympique de Lió– i Kun Agüero –davanter del City–. Jugadors, tots ells, que acaben contracte i arribarien a cost zero.

“Si parlem de fitxar, el problema és més financer que econòmic”, analitza Deulofeu. És a dir, la situació realment delicada és la que fa referència als cobraments i als pagaments. Perquè, com recorda, per invertir en fitxatges “no necessàriament s’han de tenir diners a caixa”. Es tracta, primer, de poder reestructurar el deute. “Que allò que has de tornar en un o dos anys ho acabis tornant en cinc, vuit o deu anys. Això et dona oxigen”. Un cop fet aquest primer pas, el següent és desprendre’s dels jugadors més cars. Tot i que des de la nova junta han evitat dir noms, alguns dels que hi ha en el punt de mira són Coutinho, Griezmann i Dembélé, que sumen al voltant de 80 milions bruts anuals de sou. “Si, a més, en treus uns 120 o 150 milions de vendre’ls, tot això són recursos que et permeten anar al mercat a fitxar”. I, tot plegat, comptant que Messi es queda. Si finalment decideix anar-se'n, “el marge de maniobra seria encara molt més gran”.

Tot dependrà, primer, de la capacitat de reestructurar el deute, una feina que recaurà en Jaume Giró, l’home fort de la junta en matèria econòmica, avalat pel seu passat com a director general de la Fundació La Caixa. I, després, que Laporta pugui persuadir els jugadors descartats per abandonar el club. El fet que passin a tenir un rol menys protagonista i que hi hagi un Mundial a la vista poden ser arguments a favor del nou president.

Laporta no dona noms

Durant la campanya, Laporta es va negar a parlar de fitxatges. Assegurava que era “per respecte” als jugadors del club actuals. Però hi havia un segon motiu: evitar devaluar aquells futbolistes que no continuaran la temporada vinent. També va parlar de la necessitat de potenciar el planter per canviar el model dels últims anys, que es basava en fer fitxatges milionaris de manera sistemàtica. En tot cas, sap perfectament que amb La Masia no n’hi ha prou per abastir el primer equip. Cal fitxar. I, si pot, fitxarà Haaland.